Mor Jean-Marie Le Pen, pare de l'extrema dreta europea

ParísJean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional (FN), ha mort aquest dimarts als 96 anys "envoltat de la seva família", segons un comunicat publicat pels seus familiars aquest migdia. A principis del 2022 ja va ser hospitalitzat per un accident vascular cerebral del qual s'havia recuperat, i en els últims anys fins i tot havia concedit entrevistes a casa seva. Tot i això, en les últimes setmanes la seva salut s'havia deteriorat i havia estat dispensat de presentar-se al judici on ell, la seva filla, Marine Le Pen, i altres càrrecs del Reagrupament Nacional van ser jutjats aquesta tardor pel cas dels contractes fraudulents dels assistents del Parlament Europeu.

Apartat de la política des del 2019, Le Pen és considerat el primer líder d'un gran partit populista i d'extrema dreta a França i a Europa. La seva figura és clau per explicar l'ascens de l'extrema dreta al país: Le Pen va convertir el partit marginal que havia creat en una formació amb presència a l'Assemblea Nacional. Els seus postulats ultraconservadors, especialment contra els immigrants, les dones i el col·lectiu LGTBI van marcar la política francesa i han servit com a base pels nous moviments d'extrema dreta francesos.

Després de la Segona Guerra Mundial i abans de l'aparició del Front Nacional hi havia hagut partits neofeixistes i populistes de dretes en diferents països europeus, però amb Jean-Marie Le Pen neix la primera formació que aconsegueix suport popular i representació parlamentària amb un discurs antisemita i antiimmigració comú a tots els moviments radicals d'extrema dreta europeus dels últims 50 anys. Des del 2015, quan va ser expulsat del partit per la seva filla, l'actual líder de Reagrupament Nacional –hereu del FN–, Marine Le Pen, per haver minimitzat l'Holocaust, l'antic dirigent d'extrema dreta ha viscut en un segon pla polític.

Jean-Marie Le Pen, popularment conegut com el Menhir, va ser candidat a l'elecció presidencial francesa cinc vegades i va arribar a disputar la segona volta en una ocasió, el 2002, davant de Jacques Chirac, que va guanyar l'elecció amb més del 82% dels vots. Le Pen pare va ser líder del partit del 1972 al 2011, quan va cedir la presidència a la seva filla. Des d'aleshores, Marine Le Pen va intentar distanciar-se del seu pare i suavitzar la imatge del partit deixant enrere l'antisemitisme i canviant-ne el nom, però mantenint l'essència de la formació d'extrema dreta i el seu marcat discurs contra la immigració.

La mala relació entre el fundador del FN i la seva filla era pública i notòria: "Em fa vergonya que porti el meu nom", va arribar a dir Le Pen pare el 2015. Els dos polítics van estar anys sense adreçar-se la paraula i ell va dir públicament que desitjava que la seva filla no guanyés les eleccions. També va portar als tribunals la seva expulsió del partit. Segons va assegurar l'actual líder de la formació d'extrema dreta, la relació amb el seu pare havia millorat en els últims anys de vida del fundador del FN. Marine Le Pen s'ha assabentat de la mort del seu pare a través dels periodistes que viatjaven amb ella a l'avió de tornada a París després d'haver visitat l'arxipèlag de Mayotte.

Racista i reaccionari

Al marge de les seves disputes familiars, Jean-Marie Le Pen va fer-se un lloc a la política francesa amb les seves idees racistes, supremacistes, masclistes i reaccionàries a finals del segle passat. Obstinat amb la immigració, serà recordat per haver estat l'altaveu de les proclames contra els francesos d'origen estranger, a qui responsabilitzava de la "decadència" de França, amb idees que han calat en tots els partits d'extrema dreta del país. "Crec en la desigualtat de races, i tant. Tota la història ho demostra: no tenen la mateixa capacitat ni el mateix nivell d'evolució històrica", sostenia. En altres ocasions es va pronunciar en contra de la democràcia i els drets humans. "La Declaració dels Drets de l'Home marca l'inici de la decadència de França", va afirmar el 1989.

El fundador del Front Nacional va ser condemnat per les seves declaracions del 1990 sobre l'Holocaust en què va assegurar que les càmeres de gas -on van morir més de cinc milions de persones- eren només "un detall" de la història de la Segona Guerra Mundial. El 2015 va assegurar que no se'n penedia i va reiterar la mateixa frase, fet que va provocar la seva sortida del partit. Tres anys després, en una entrevista a cadena francesa BFMTV, la periodista va preguntar-li sobre la idea de les càmeres de gas i els milions de morts davant d'un polític d'extrema dreta impertorbable: "Jo no vaig parlar del nombre de morts. Vaig parlar del sistema. Vaig dir que era un detall de la història de la guerra", va reiterar.

Partit de neofeixistes i nazis

El Front Nacional va ser fundat a principis dels 70, poc després del Maig del 68, i en els seus inicis era una formació que agrupava diferents moviments radicals, des de neofeixistes fins a simpatitzants i col·laboracionistes nazis, i s'inspirava en el feixisme italià. Le Pen va acabar liderant el partit perquè –encara que costi de creure– era una de les figures més moderades del moviment. Amb el seu lideratge, el FN va aconseguir entrar a l'Assemblea Nacional. El 1986 va obtenir 35 diputats, en part per la seva popularitat però també per un canvi en la llei electoral, que passava a ser més proporcional i afavoria els grups més petits. Amb la seva filla al capdavant, l'actual Reagrupament Nacional va aconseguir 89 diputats a les últimes eleccions, el 2022.

Jean-Marie Le Pen va néixer el 1928 a La Trinité-sur-Mer, a la Bretanya, es va llicenciar en dret i com a soldat francès va participar en les guerres d'Indoxina (1953) i Algèria (1957). Fins al 2019 va ser diputat del Parlament Europeu. Casat el 1960 amb Pierrette Lalanne, amb qui va tenir tres filles –Marie-Caroline, Yann i Marine–, es va divorciar després de 27 anys de matrimoni. El 1991 es torna a casar amb Jany Paschos.