Mor Jimmy Carter, el president que es va convertir en activista

Si el llegat d'un expresident dels Estats Units es mesura pel que va fer mentre va ocupar la Casa Blanca, el de Jimmy Carter sembla una excepció. Juntament amb el seu admirat Harry Truman, la mitjana d'aprovació de Carter va ser la més baixa de qualsevol dels presidents des de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, fins a la seva mort ha estat, després de Barack Obama, el més popular entre els exmandataris vius, per sobre de Bill Clinton i de George W. Bush. Fins fa poc el pare d'aquest últim i el mateix Carter van ser els únics durant el darrer mig segle a no accedir a un segon mandat. I tots dos han estat els més longeus entre els expresidents. Bush va morir als 94 anys i Carter ha mort aquest diumenge als 100 anys. Tenia un càncer de pell que se li havia estès al fetge i al cervell. Era a casa seva amb cures pal·liatives, però, malgrat això, va votar a les últimes eleccions nord-americanes. Va demostrar el seu compromís polític fins a l'últim moment.

Jimmy Carter, trenta-novè president de la història dels Estats Units, va ocupar el càrrec entre el 1977 i el 1981. Va arribar a la Casa Blanca després de derrotar Gerald Ford, que havia assumit el càrrec dos anys abans, després de la dimissió de Richard Nixon per l'escàndol del Watergate. Graduat a l'Acadèmia Naval, va entrar en política després de posar-se durant un temps al capdavant del negoci familiar: la producció de cacauets. Senador i governador del seu estat natal, Geòrgia, Carter va accedir a la Casa Blanca amb un compromís de sinceritat i de canvi davant una societat nord-americana farta després de Nixon i encara trasbalsada pel desastre de la Guerra del Vietnam. “No diré mai una mentida”, va insistir en campanya. Va marxar derrotat per Ronald Reagan, després d'una presidència en què va mantenir una relació tensa amb el Congrés i sobretot llastada per l'economia i la crisi dels ostatges a l'Iran, que va mantenir el país en tensió durant l'últim any del seu mandat.

La seva aposta per la independència energètica –va aconseguir reduir un 8% les importacions de petroli– va quedar parcialment arruïnada per l'impacte econòmic de la revolució iraniana, que va fer pujar els preus del cru, va originar llargues cues a les benzineres del país i va contribuir a una preocupant pujada de la inflació. La seva mala gestió de la comunicació i la caiguda progressiva de la seva popularitat van ser un obstacle davant la revolució conservadora de l'actor i exgovernador de Califòrnia. El mateix dia que Reagan va jurar el càrrec, van ser alliberats els ostatges.

Pau entre Israel i Egipte

L'èxit més gran de Carter en matèria de política exterior va ser aconseguir la pau entre Israel i Egipte amb els Acords de Camp David, signats el 17 de setembre del 1978 pel president egipci, Anwar al-Sadat, i el primer ministre israelià, Menahem Begin. Egipte es va convertir, així, en el primer país àrab en reconèixer l'Estat d'Israel, però els acords mai no es van implementar del tot ni van aconseguir un dels seus principals objectius: la retirada israeliana dels territoris palestins ocupats des del 1967. Fora de la Casa Blanca, Jimmy Carter va mantenir una postura inèdita en un expresident. No només va definir com a “apartheid” el règim en què viuen els palestins que pateixen l'ocupació, sinó que el va qualificar de “més opressiu que el que van viure els negres a Sud-àfrica”.

Va ser el seu activisme el que deixarà un llegat perdurable i una de les principals raons per les quals Jimmy Carter va rebre el 2002 el premi Nobel de la pau. El jurat va valorar “les dècades d'esforç incansable [de l'exmandatari] per trobar solucions pacífiques a conflictes internacionals, per impulsar la democràcia i els drets humans i per promoure el desenvolupament econòmic i social”. El 2010 també va ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya.

El foment dels drets humans, el desenvolupament de programes de salut i la supervisió del procés democràtic en eleccions de mig món van ser la raó de ser del Centre Carter, una fundació que l'expresident va crear el 1982 amb la seva dona, Rosalynn Carter, amb qui es va casar el 1946. Tots dos van col·laborar de manera activa amb l'oenagé Habitat for Humanity, que ajuda a la construcció d'habitatges per a persones amb pocs recursos. Fins i tot amb les seves facultats físiques minvades per l'edat, l'expresident va continuar donant un cop de mà. També fent catequesi els diumenges en una petita església baptista.

Després del final de la seva presidència, Jimmy Carter va tornar a Plains, la localitat de Geòrgia on va néixer l'1 d'octubre del 1924. Es va instal·lar a la mateixa casa que havia construït amb la seva dona el 1961.