Mor el Khaled, el voluntari d'Alep que va salvar milers de vides entre les runes
Membre dels Cascos Blancs, aquest pintor de parets va ser víctima d'un bombardeig dijous. Es va convertir en un heroi a Síria quan va rescatar un bebè en una casa esfondrada
BarcelonaKhaled Omar Harrah, un dels voluntaris de la Defensa Civil Siriana. Pintor de parets de professió, tenia 31 anys i en feia tres que arriscava la vida per salvar-ne d'altres a ciutat més perillosa del món. No havia volgut marxar, ni ell ni la seva dona i les dues filles que deixa.
Coneguts popularment com amb el nom de Cascos Blancs, aquests bombers voluntaris sobrevinguts es dediquen a treure gent enterrada a la runa als barris i pobles que viuen sota pluges de bombes, barrils explosius i míssils. Es declaren neutrals en el conflicte, però no amaguen que la immensa majoria de criatures, dones i homes que rescaten són víctimes dels bombardejos de l'aviació siriana i els seus aliats russos. Treballen de dia i de nit en centenars de pobles i ciutats de Síria, gairebé sense mitjans.
El Khaled va morir com la majoria dels 134 cascos blancs que s'han deixat la vida a Síria. "Liderava l'equip que va arribar a un edifici bombardejat al sud de la ciutat, cap a les deu de la nit", explica per telèfon a l'ARA Abderrahman, coordinador de camp de la zona. "Quan estaven traient la gent de les runes hi va haver un segon bombardeig: el van tocar a ell i a dos companys de l'equip, que van quedar ferits, però s'han recuperat". És una pràctica habitual arreu de Síria: després d'un bombardeig els avions sirians o russos tornen per llançar la seva mortífera càrrega sobre els supervivents i els equips de rescat. "No podem saber si va ser obra del règim o de l'aviació russa", reconeix. No hi ha més opcions: són els únics que sobrevolen el cel d'Alep.
"El Khaled es va unir a la defensa civil després d'un atac al costat de casa seva. Com tots els nostres voluntaris va decidir quedar-se a la ciutat, malgrat el perill: si no, qui salvaria la gent?", recorda el coordinador. Uns 2.600 voluntaris a tot el país, incloses una cinquantena de dones, en lloc de fugir corren cap a les cases bombardejades, el que queda de ciutats i pobles irreconeixibles després de sis anys de guerra.
El pintor de parets convertit en bomber havia participat en un miler d'operacions: impossible saber quantes vides va salvar. Però n'hi ha una que li va quedar gravada a la memòria: el 2014 van arribar a una casa en runes a l'est de la ciutat i una jove desesperada els va dir que no trobava el seu nadó de deu dies. Quan estaven a punt d'abandonar, un plor va trencar el silenci: van trigar 12 hores a retirar, només amb les mans, cada bocí de paret i biga fins que van poder treure d'un forat sa i estalvi el que immediatament es va batejar com el "bebè miracle". Les imatges del petit Mahmud, entre les mans tremoloses del Khaled a la llum de les llanternes es van convertir en un símbol de la resiliència del poble sirià.
El mateix Khaled va viatjar l'any passat a Nova York per explicar a l'ONU l'horror d'Alep i dels pobles i ciutats rebels de Síria. I va tornar a l'horror, amb els seus. De poc li va servir el viatge. El règim sirià i els seus aliats Rússia i l'Iran han intensificat els últims mesos els bombardejos sobre Alep.
L'única defensa per als civils dels barris rebels és una miríada de grups armats, entre els quals, diverses faccions extremistes. "Avui han bombardejat un mercat i tot un edifici d'habitatges: cada dia ens plouen barrils bomba, míssils terra-terra, bombes de fragmentació", explicava dijous Abdulrahman.
L'ONU està investigant un suposat atac amb clor de la setmana passada i els pocs metges que queden a l'est de la ciutat han enviat una carta al president nord-americà Barack Obama advertint que la gent té por d'anar als hospitals, que s'han convertit en objectius de guerra. Demanen una zona d'exclusió aèria per aturar els bombardejos contra civils i una acció internacional per evitar que la ciutat torni a ser sotmesa a setge.
"No n'hi ha prou amb les lamentacions de De Mistura i Ban Ki-moon [l'enviat especial per a Síria i el secretari general de l'ONU]; no n'hi ha prou d'enviar menjar: el món ha d'aturar aquesta guerra, que ja ha fet més de 600.000 morts, i fer que s'acabin aquests crims", diu Abdulrahman amb la veu serena. "Demanem a la gent que estigui al costat nostre, al costat de la pau, i que pressionin els seus governs perquè s'acabi aquesta guerra".