Mor a l'aeroport el refugiat iranià que va inspirar el personatge de Tom Hanks a 'La terminal'

BarcelonaVa ser l'any 2004 quan Tom Hanks es va posar a la pell de Viktor Navorski a la pel·lícula La terminal. Dirigida per Steven Spielberg, l'actor nord-americà interpretava un home d'un país fictici, Krakozhia (suposadament una ex república soviètica), que quedava atrapat a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York: no podia tornar a casa seva, on s'acabava de produir un cop d'estat, ni podia entrar als Estats Units, on s'havia deixat de reconèixer el seu país com a nació. La rocambolesca història no era únicament fruit de la imaginació de Spielberg, sinó que el director s'inspirava en la vida de Mehran Karimi Nasseri, un refugiat iranià que durant 18 anys va viure al Charles de Gaulle de París i que aquest dissabte va morir, precisament, al mateix aeroport.

Nascut el 1945, Nasseri va quedar atrapat el 1988 a la zona de trànsit de la capital francesa després d'intentar establir-se, sense èxit –per la falta dels documents necessaris–, en diversos països europeus. Com passa a La terminal, el refugiat s'acabaria convertint en un més de l'aeroport, on establiria relacions amb el personal i els viatgers, entre els quals era conegut com a Sir Alfred. Tot i que el 1999 França li va concedir l'estatus de refugiat i el permís de residència, Nasseri va decidir continuar vivint a la terminal 1 del Charles de Gaulle fins al 2006, quan va haver de ser hospitalitzat per una intoxicació alimentària.

A la sortida de l'hospital va ser acollit per diverses organitzacions humanitàries i va acabar establint-se en un alberg, on va viure fins que fa unes setmanes va decidir tornar a l'aeroport. Dissabte va morir als 77 anys, aparentment per causes naturals, en el lloc que s'havia convertit en la seva segona casa. La seva vida, recollida en una autobiografia publicada el 2004 amb el títol de The terminal man, ja havia inspirat el 1993 la pel·lícula Tombé du ciel (En trànsit), del director francès Philippe Lioret, i acabaria arribant adaptada a Hollywood de la mà de Spielberg, que li va pagar els drets de la història.