Mor al Masnou Carlota Ayub, una de les fundadores de les Àvies de la Plaza de Mayo

Davant del taüt hi han posat el simbòlic mocador blanc que han portat amb orgull i tossuderia durant dècades les mares i àvies de la Plaza de Mayo, les dones que encara avui lluiten per portar a la justícia els criminals de la dictadura argentina i recuperar els nets arrabassats a les seves mares assassinades. La cerimònia, diumenge al tanatori de Mataró, ha sigut trista i alhora serena perquè Carlota Ayub, de 96 anys, va saber convertir el seu dolor en lluita i encara que no va deixar mai de reclamar que no s'oblidessin les víctimes de la dictadura i s'aconseguís fer justícia. Era una dona alegre, inquieta –mestra, va seguir estudiant alhora que ho feien els seus fills–, viatgera, i amb una passió encomanadissa per la vida i la família.

Nascuda el 1924 a San Rafael (Argentina), Ayub va morir el 29 de maig passat sense haver pogut recuperar un dels seus nets, el que estava esperant la seva filla Graciela quan el 1977 la van segrestar i assassinar. En aquells moments, Ayub i el seu marit, el metge Enrique Quesada, ja havien hagut de deixar l'Argentina amb els altres fills per fugir de la persecució de la dictadura. Va ser ja instal·lats a Catalunya quan van saber de la desaparició de la filla i la seva parella. Amb els anys, i gràcies als records d'alguns supervivents, van poder saber que l'havien portat a la Brigada de Investigaciones de La Plata i al centre clandestí conegut com La Cacha, i que llavors la Graciela estava embarassada. No se sap què va passar amb la criatura, però Carlota Ayub, una de les fundadores de les Àvies de la Plaza de Mayo, ha estat dècades lluitant per recuperar el net o neta alhora que ha participat en nombrosos actes de divulgació i reclamació de justícia a tot Espanya, on va fundar i ara presidia la Comissió de Solidaritat amb els Familiars de Desapareguts a l'Argentina (COSOFAM).

Ha mort sense haver pogut complir el seu somni, però ha deixat un exemple de lluita en els seus tres fills i set nets, i en les moltes persones que l'han acompanyat durant aquests anys. En el comunicat que n'ha fet el col·lectiu Abuelas de la Plaza de Mayo a l'Argentina ho deien així: "En la seva memòria, les seves companyes li farem el millor homenatge possible: seguirem buscant el fill o filla de la Graciela i el Guillermo, aquest net o neta al qual ella no va poder arribar a abraçar però que sempre va esperar, per transmetre-li el seu amor i la seva lluita".

Des de l’altra banda de l’Atlàntic