El primer vaixell carregat de cereals que va sortir d'Ucraïna superant el bloqueig naval rus ha acabat en mans d'un aliat de Putin: el règim de Baixar al-Assad a Síria. Les imatges per satèl·lit de Planet Labs han mostrat el Razoni –que va salpar d'Odessa l'1 d'agost carregat amb 26.000 tones de blat de moro en virtut de l'acord entre Moscou i Kíiv per reprendre les exportacions de gra ucraïnès– acostant-se al port de Tartus, on Rússia compta amb una base naval, aquest dilluns a la nit. A Tartus hi ha grans sitges de gra que són claus en el subministrament del país, immers des de fa més d'una dècada en una devastadora guerra civil que ha derivat en una crisi alimentària. Inicialment el vaixell es dirigia al Líban, però el comprador va cancel·lar el contracte a última hora i des del 12 d'agost es va perdre el senyal de geolocalització de l'embarcació, que té pavelló de Sierra Leone.
Rússia admet que està patint atacs a Crimea
Fonts no oficials ucraïneses atribueixen a forces especials i partisans la segona acció en una setmana a la península, clau en la invasió russa
BarcelonaMoscou ho ha admès: està patint actes hostils rere les línies russes, dins la fortificada península de Crimea. El ministeri de Defensa rus ha reconegut en un comunicat aquest dimarts al migdia que un dipòsit de municions provisional a prop de la localitat de Djankoi, al nord de Crimea, ha patit un "sabotatge" que també ha afectat una línia de tren, una estació elèctrica i edificis d'habitatges. Al matí les autoritats locals de la península, annexionada il·legalment per Rússia el 2014, havien anunciat una gran explosió en un magatzem d'armes, situat a uns 200 kilòmetres del front, que hauria deixat dos civils ferits i hauria obligat a evacuar 3.000 persones en un radi de diversos quilòmetres. L'acció és un nou cop contra l'exèrcit rus, justament una setmana després que un bombardeig en una base aèria de Crimea destruís diversos avions de guerra russos, tot i que aleshores Moscou va parlar d'una negligència d'un soldat que manipulava explosius.
Djankoi és un nus ferroviari al nord de Crimea, emprat per al transport de tropes i material militar a Melitópol, una localitat ucraïnesa que va ser ocupada a l'inici de la invasió a gran escala. El trànsit ferroviari entre la península i la resta de zones ucraïneses sota ocupació russa s'ha vist afectat. En un altre incident separat, segons el diari rus Kommersant, també s'han produït explosions en un aeròdrom militar pròxim a la capital regional, Simferòpol, i s'investiga si es tractaria d'un atac amb drons.
Kíiv no s'ha atribuït oficialment l'autoria de l'atac, però ho ha donat a entendre. Segons el New York Times, un oficial ucraïnès que demana l'anonimat l'ha atribuït a una unitat militar d'elit ucraïnesa que actua rere les línies enemigues. L'explosió, que seria compatible amb un atac amb dron, ha format una enorme bola de foc i una gran columna de fum visible des de la distància. Un assessor de la presidència Ucraïnès, Mikhailo Podoliak, n'ha fet una referència a Twitter: "Recordatori: Crimea en un país normal és mar Negre, muntanyes, oci i turisme, però Crimea sota ocupació russa és explosions en dipòsits militars i un alt risc de mort per als invasors i lladres. Desmilitarització en acció".
Sense confirmar la responsabilitat ucraïnesa, Andri Iermak, cap de gabinet de la presidència ucraïnesa, ha dit a Telegram que les forces armades continuaran "la desmilitarització de Crimea" fins "al total alliberament dels territoris ucraïnesos".
Sigui una acció de les unitats d'elit de l'exèrcit ucraïnès amb el suport de partisans sobre el terreny o el resultat de desavinences dins les files russes, el fet és que per primer cop des de l'inici de la invasió, que la setmana que ve complirà sis mesos, Crimea és vulnerable als atacs russos. Kíiv ha promès una contraofensiva per recuperar la ciutat costanera de Kherson, la primera que va caure en mans dels ocupants, que encara no s'ha produït.
En canvi, en una setmana Kíiv ha colpejat Crimea tres vegades i pot haver minvat significativament la capacitat aèria de Moscou a la península. Fa uns dies el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va assegurar que "la guerra va començar a Crimea i s'acabarà a Crimea".
Segons residents locals, les autoritats d'ocupació russes han declarat l'alerta terrorista de nivell groc i estan fent escorcolls en parcs i edificis públics.
Crimea és una base d'operacions clau per a l'exèrcit rus en la invasió a gran escala d'Ucraïna: connectada a través d'un pont directament amb Rússia, de les seves bases aèries surten molts dels avions que bombardegen ciutats i pobles, és una base de llançament de míssils de llarg abast, i també des de la base naval de Sebastòpol parteixen els vaixells de guerra de la flota russa que han sotmès el país a un bloqueig naval. La península és clau en la cadena d'abastiment per a les desenes de milers de soldats que ocupen ara mateix les regions del sud d'Ucraïna. Fins fa pocs dies havia estat fora de l'abast de l'artilleria ucraïnesa i de la seva aviació, que no podia superar els sistemes antiaeris russos.
Polèmica pels visats dels russos
Mentrestant, els governs europeus continuen buscant maneres de pressionar Moscou, tot i que fins ara no s'han evidenciat gaire efectives. Finlàndia s'ha convertit en l'últim país d'Europa que restringeix els visats als ciutadans russos, com a càstig per la invasió. Hèlsinki reduirà, a partir de setembre, un 90% de l'emissió de visats i acceptarà només una desena part de les prop de mil sol·licituds que reben cada dia. El ministre finlandès d'Exteriors, Pekka Haavisto, ha elaborat un model que donarà prioritat als russos que sol·licitin el visat per raons familiars, acadèmiques o laborals. El turisme –el motiu principal dels viatges actuals– en queda exclòs. Hèlsinki també s'ha compromès a facilitar la concessió de visats per motius humanitaris a ciutadans russos crítics amb la guerra a Ucraïna i amb el govern de Putin, com activistes de drets humans o periodistes.
Amb més o menys abast, Estònia, Letònia, Lituània i la República Txeca també han deixat d'emetre visats a la majoria de russos. Però la Comissió Europea de moment no veu clar imposar una prohibició general per a l'entrada de ciutadans russos, una mesura que aquesta mateixa setmana li ha reclamat el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per a tota la Unió Europea. La petició de Zelenski ha portat Brussel·les a assegurar que estudiarà aquesta possibilitat.