'Mr. Order, Order' torna a néixer… en el congrés del Partit Laborista
L'expresident del Parlament John Bercow aconsella l'oposició com desfer-se de Johnson i del "pitjor govern" de les últimes dècades
LondresLa venjança és un plat que se serveix fred. I John Bercow, també conegut com a Mr. Order, Order, un moderat conservador de tota la vida, que va presidir la Cambra dels Comuns entre el 2009 i el 2019, després d'haver aterrat a la bancada tory per primer cop el 1997, ha decidit passar comptes amb els antics camarades de partit.
Els mateixos que li van fer la vida impossible durant l'esgotador debat del Brexit a causa de la seva posició pro Unió Europea (UE); els mateixos camarades, també, que trencant amb totes les convencions d'una institució centenària com el Parlament de Westminster li van negar la jubilació daurada al cementiri d'elefants que és la Cambra dels Lords, on acaben tots els speakers com a recompensa pels serveis prestats a la Corona.
Boris Johnson, però, va demostrar que els traïdors no mereixen ni tan sols aigua. I no pas per casualitat, el seu discurs de comiat va ser aplaudit fins a l'exageració pels diputats de l'oposició mentre que els del seu propi partit van romandre immòbils i en silenci, i simbòlicament amb el dit gros cap a baix, d'acord amb el veredicte de culpable d'altra traïció que havia decretat el primer ministre.
Un traïdor, Bercow? Ell no ho veia així. Ho va assegurar a aquest cronista en una trobada amb un grup de corresponsals el novembre del 2019, poc després que deixés el càrrec: "Vaig intentar, amb més determinació que mai, que els diputats de segona fila poguessin tenir una veu amb què expressar les seves opinions en un afer tan rellevant com el Brexit".
Conegut arreu del món com a Mr. Order, Order, el crit greu i esquinçat amb què intentava apaivagar les turbulentes aigües que entre el 2016 i el 2019 van fluir per Westminster, també es va fer popular entre els londinencs pel costum d'arribar a la feina en metro, sense escorta, amb una motxilla a l'esquena i sense lluir les extraordinàries i cridaneres corbates que exhibia mentre oficiava. Altres, però, li van criticar una personalitat que el feia situar sovint al centre de l'escena, de grat o per força.
I potser perquè necessita els focus per alimentar el seu ego, o perquè honestament creu en el que fa, i que l'ésser humà pot canviar no d'equip de futbol –és de l'Arsenal a mort– però sí de partit polític, a finals de juny, Bercow va sorprendre a l'anunciar que ingressava a les files del laborisme. Segons l'anàlisi que en feia, sota la direcció de Boris Johnson el Partit Conservador s'havia tornat "reaccionari, populista, nacionalista i de vegades fins i tot xenòfob".
La fórmula de la victòria
Bercow assisteix aquests dies als actes paral·lels del congrés laborista, que aquest dimecres tancarà a Brighton el seu líder, Keir Starmer, molt discutit sobretot des de l'esquerra del partit, que l'acusa de dividir-lo més que mai, i que no acaba de fer forat en l'imaginari dels electors britànics. O de moment, no.
Lluny del soroll intern, i gaudint d'una segona joventut, amb l'experiència que li dona conèixer la bèstia des de dins, Bercow va intervenir dilluns al vespre en un acte de la missa laborista. No es va adreçar a tots els congressistes –els de l'ala esquerra el veuen com un blairite més, amb què Starmer vol escombrar les restes del corbynisme– des de l'escenari central. Però en qualsevol cas es va despatxar ben a gust contra el govern Johnson, que ha titllat com el "pitjor" de la seva vida.
Davant d'una sala plena, va detallar per punts les vulnerabilitats dels conservadors: "Del Partit Conservador sempre es deia que era «cruel però eficient». Ara, potser no perdran la reputació de ser cruels, però han adquirit la reputació de ser ineficients, incompetents i de ser-ho a escala industrial". La prova més recent, la crisi de les gasolineres i la falta de camioners, una conseqüència més de la terra de promissió del Brexit. Bercow també ha assenyalat que, tal com va descobrir l'ex primera ministra Margaret Thatcher, les grans majories poden provocar "arrogància i descuit": "Aquest govern en serà víctima".
No han faltat, esclar, els elogis a Starmer –"el laborisme li ha de fer costat"– ni tampoc els consells generals: "El Partit Laborista ha d'entusiasmar la gent. Ha d’emocionar-la. No n'hi ha prou amb tenir un bon conjunt de bones polítiques. De fet, diria fins i tot que la meva sensació és que el Partit Laborista a les pròximes eleccions no necessita tenir un programa extens, detallat i llarg amb desenes i dotzenes de compromisos". Només uns quants, "però molt clars".
El seu, de moment, sembla que només és per esport. Perquè al llarg de la intervenció ha deixat ben clar que no té intenció de presentar-se a cap càrrec. Una promesa feta de tot cor als nous "camarades", paraula que Mr. Order, Order no ha deixat d'utilitzar. Com si, finalment, hagués caigut del cavall camí de Damasc.
