Qui és Muhammad Yunus, el "banquer dels pobres" que ha de redreçar Bangladesh?
El premi Nobel de la pau ha pres possessió del càrrec després que l'ex primera ministra fugís del país arran de les protestes
BarcelonaNelson Mandela, Barack Obama, Mikhaïl Gorbatxov... són molts els caps d'estat que han rebut el premi Nobel de la pau per la seva acció de govern. És menys habitual, en canvi, que algú rebi primer aquesta distinció i després el seu poble el premiï atorgant-li el govern del país. Aquest és el cas del pioner de les microfinances Muhammad Yunus, que aquest dijous va prendre possessió com a primer ministre del govern interí de Bangladesh. Yunus entoma la direcció d'un executiu que té el repte d'estabilitzar la nació del sud d'Àsia després d'un mes de protestes reprimides amb violència que han acabat amb la dimissió i la fugida de l'ex primera ministra, Sheikh Hasina.
Fins no fa gaire considerat una amenaça pel poder vigent, Yunus ha passat a ser un dels homes més influents del país, després que els manifestants amenacessin amb no abandonar els carrers si no es posava al capdavant de l'executiu interí. La decisió es va prendre en una reunió entre el president de Bangladesh, Mohammad Shahabuddin, alts comandants militars i líders del grup promotor de les protestes, Estudiants contra la Discriminació.
Impulsor dels microcrèdits
Conegut com "el banquer dels pobres", Muhammad Yunus (Chittagram, 1940) va doctorar-se en economia a la universitat de Vanderbilt, als Estats Units. Als anys 70 va tornar a Bangladesh i va idear un programa de microcrèdits bancaris perquè persones amb pocs ingressos –que normalment són rebutjades pels bancs– poguessin emprendre petits negocis i progressar econòmicament. Tal com explica a la seva autobiografia El banquer dels pobres, Yunus va començar prestant l'equivalent a uns vint euros a dones camperoles de zones rurals, a qui cap banc volia deixar diners, per alliberar-les del control dels prestadors locals. Després de comprovar que li tornaven els préstecs sense retards, Yunus va concebre el banc de desenvolupament comunitari Grameen. Iniciat com a projecte de recerca, i més endavant consolidat com a entitat financera, aquesta iniciativa li va valdre el 2006 ser guardonat amb el premi Nobel de la pau. Actualment, el programa compta amb 10,6 milions de beneficiaris –dones, la gran majoria– i ha ajudat a sortir de la pobresa milions de persones.
El banc Grameen va donar a Yunus popularitat a escala nacional i internacional, però l'economista es va mantenir lluny del poder fins al 2007, quan va fer una breu incursió a la política creant un partit que es presentava com una alternativa a un sistema corrupte. En aquell moment, Bangladesh tenia un govern provisional dominat per l'exèrcit. Però la temptativa no va ser vista amb bons ulls per algunes figures poderoses com Sheikh Hasina.
Perseguit pel govern
Quan Hasina va assumir la direcció del país després de guanyar les eleccions del 2008, va emprendre represàlies contra els opositors polítics, entre els quals hi havia Muhammad Yunus. Hasina va criticar el Nobel en diverses ocasions referint-s'hi com a "sangonera dels pobres" i acusant-lo de convertir els camperols empobrits en els seus "conillets d'índies". A més, va impulsar represàlies judicials en contra seva. Arran d'un documental sobre el projecte de microcrèdits emès el 2010 en una televisió noruega, Hasina va denunciar Yunus de transferir un donatiu entre dues entitats seves el 1996. Tot i que l'economista va revertir el moviment i les entitats noruegues van negar cap indici de corrupció, la pressió judicial contra Yunus no va afluixar.
Segons el mitjà de Bangladesh New Age, el setembre de 2023 Yunus s'enfrontava a 174 processos judicials, entre els quals hi havia acusacions de corrupció. Diverses organitzacions pels drets humans han qualificat aquests procediments d'intimidació i de represàlia política. Finalment, el gener d'aquest any, un tribunal de Bangladesh el va condemnar a sis mesos de presó per violar lleis laborals. La decisió va rebre les crítiques de l'ONU i de líders mundials com Barack Obama, que van acusar l'aleshores primera ministra Hasina de no fer res per impedir la condemna del que era el seu rival polític.