Qui és el multimilionari Rishi Sunak, el primer no blanc a Downing Street?

El futur primer ministre és hindú, 'brexiter' i un fervent creient de les doctrines neoliberals

Rishi Sunak
25/10/2022
5 min

LondresEl derrotat del setembre és l’inesperat guanyador d’octubre. Ha sigut una llarga carrera, més llarga del que pensava, però l'entrenament que practica cada dia durant vint minuts, a les sis del matí i sempre damunt d'una bicicleta estàtica Peloton que val quasi 2.000 euros, li ha donat la resistència necessària per triomfar en el que ha sigut una cursa de fons. Avui ha travessat la meta. I demà entrarà a Downing Street com a primer ministre. Per quant de temps? Com a molt, fins a les eleccions de finals del 2024, si no és que s'avancen o els seus propis correligionaris se'l carreguen abans d'hora.

El multimilionari Rishi Sunak, diputat conservador des del 2015 pel districte de Richmond, un dels més benestants de Londres, a l’oest de la ciutat, s’ha convertit en el 57è premier del Regne Unit. És el primer no blanc i el primer amb arrels familiars al sud d’Àsia de la història del país. També el primer que havia treballat abans per Goldman Sachs (2001-2004).

Nascut a Southampton, els seus pares –un metge de capçalera i una farmacèutica– tenen els seus orígens a l’Índia i van emigrar a les illes Britàniques des de l’est d’Àfrica a finals dels anys seixanta. De fet, van arribar al Regne Unit el 1968, quan encara ressonaven les paraules del conservador Enoch Powell, de retornar els immigrants als seus llocs d'origen, que va proposar en un famós discurs conegut com Rivers of blood, en què criticava la massiva immigració provinent de la Commonwealth.

La seva confirmació com a primer ministre té lloc el dia en què el Regne Unit celebra la festa religiosa hindú de Diwali, que simbolitza la victòria espiritual de la llum sobre la foscor, el bé sobre el mal i el coneixement sobre la ignorància.

Entre el 13 de febrer del 2020 i el 5 de juliol del 2022, quan la seva dimissió va ajudar a desencadenar la caiguda de Boris Johnson, Sunak va ser el seu responsable del Tresor. Nascut el 1980, va estudiar en una de les més prestigioses institucions privades del Regne Unit, el Winchester College, per cursar posteriorment filosofia política i economia al Lincoln College d’Oxford. Té un màster en administració de negocis per la Universitat de Stanford, on va conèixer la seva dona, Akshata Murthy, i on va gaudir d’una prestigiosa beca Fulbright.

Sunak té dues filles, és el polític britànic més ric amb molta diferència i la seva fortuna es calcula en uns 800 milions d’euros quan s’afegeix el capital i el patrimoni d’Akshata Murthy, hereva d'Infosys, un imperi tecnològic de l’Índia que va fundar el seu pare. De fet, la fortuna familiar de Murthy s'ha calculat superior a la de la reina Elisabet II, almenys en capital.

La distància entre Sunak i el britànic mitjà queda resumida en una frase que va pronunciar, amb el pare present, per a un documental de la BBC enregistrat el 2007, quan tenia 21 anys: “Tinc amics que són aristòcrates, tinc amics que són de classe alta, tinc amics que són, ja saps, de la classe treballadora… Bé, de classe treballadora, no en tinc”, es va corregir tot seguit. El clip es va fer viral a les xarxes socials aquest any, quan va anunciar que competiria pel lideratge del Partit Conservador.

La fortuna de la dona

Van ser, precisament, les finances de la dona les que van causar problemes a Sunak a principis d'any. Perquè acollint-se a l’estatus de no-domiciliada fins a finals del 2021 –una figura fiscal britànica creada el 1789 que permet a una persona nascuda en un altre país, o si els seus pares són d’un altre país, pagar impostos al Regne Unit només sobre els seus ingressos al país– no va tributar ni un cèntim pels beneficis d’11,5 milions de lliures en dividends anuals per la participació en el negoci informàtic del pare, amb seu a l’Índia. Si hagués estat residenciada fiscalment a les illes Britàniques, n’hauria pagat cinc milions.

Des d’aleshores, ha regularitzat parcialment la seva situació, i s'ha compromès a pagar impostos pels dividends obtinguts a l’estranger, però només per l’any passat. Amb tot, continua mantenint l’estatus de no-domiciliada, que potencialment li confereix avantatges fiscals sobre successions a l'estranger.

Quan se li va demanar sobre la qüestió a Sunak, primer va dir: "Els afers econòmics de la meva dona són qüestió seva". Després, la parella va canviar de parer. Com també va fer ell, quan l'any passat va renunciar a la Green Card, que permet viure i treballar als Estats Units, tot i que ja feia més d'un any que era ministre del Tresor britànic.

Rishi Sunak sortint de casa seva aquest matí

Sunak també ha estat una veu molt destacada contra el racisme i pel valor de la identitat cultural. Quan es va presentar pel seu actual districte electoral, Richmond, on entre el 95% i 98% de la població és blanca, el primer que va fer va ser broma sobre el color de la seva pell: "Soc com William Hague [líder conservador a principis de la dècada dels 2000]. Però tinc un bronzejat millor", va dir.

Després que George Floyd fos assassinat per la policia de la ciutat nord-americana de Minneapolis, i el moviment Black Lives Matter prengués volada arreu del món, Sunak va parlar sobre el racisme a què s'havia enfrontat en la seva vida pública i sobre els entrebancs que la seva família va haver de superar com a immigrants al Regne Unit.

Mà dura contra la immigració

Quan Sunak va arribar a chancellor, ministre d’Economia, va prendre possessió del càrrec jurant sobre un venerat text hindú, el Bhagavad Gita. Amb raó, pel simbolisme històric que té, es destaca aquest dilluns que un hindú amb arrels familiars a l’Índia arribi a la màxima posició de poder de l’antiga metròpoli. Però fins aquí les bones notícies. Perquè és molt poc probable que obri la mà a la immigració, malgrat que és una necessitat econòmica del Regne Unit post-Brexit. Ans al contrari, l’exministra de l’Interior Suella Braverman, que li ha donat suport, li posava com a condició aquest diumenge, en un article a The Telegraph, que tirés endavant el polèmic programa de deportació de migrants arribats pel Canal a Ruanda, que va endegar Boris Johnson. I és que el control de la política d’immigració va ser un dels motius adduïts per Sunak per donar suport al Brexit. “Crec que una immigració adequada pot beneficiar el nostre país. Però hem de tenir el control de les nostres fronteres”, deia aleshores.

Per als seus partidaris, la de Sunak és una mà ferma en l'economia. Durant l’anterior campanya per a l’elecció de líder, en què va sortir derrotat davant Liz Truss pel rebuig de les bases, va predir correctament la crisi dels mercats que provocarien les polítiques de la premier, que va titllar d’economia de “conte de fades”. Però també va dir que el "sistema de beneficis socials" del Regne Unit és "massa generós", i cal reformar-lo.

Ara, al davant del govern, i probablement amb Jeremy Hunt al número 11 de Downing Street –l’oficina del ministre del Tresor–, l’economia del Regne Unit estarà en mans de dos homes dels mercats que aplicaran les mateixes receptes d’austeritat que David Cameron i George Osborne van posar en pràctica en el període 2010-16, i que han castigat duríssimament els serveis públics del país i les classes menys afavorides.

A més, el gran pes de l’extrema dreta del Partit Conservador a Westminster –entre 60 i 70 diputats– no fa augurar res de positiu, en especial per a les relacions amb la Unió Europea. Perquè les demandes dels extremistes brexiters són molt clares: acabar amb el Protocol d’Irlanda del Nord, pedra angular del pacte de divorci entre la Unió i el Regne Unit. El triomf de Sunak aquest dilluns ha fet apujar la cotització de la lliura en relació amb el dòlar. Però l'estabilitat que necessita el Regne Unit es veu molt amenaçada per un partit trencat en mil bocins, en què els guanyadors són els més radicals, els més disruptius o els més demagogs.

stats