Hi ha vida en una lluna de Júpiter? La NASA llança l'Europa Clipper per descobrir-ho
La lluna Europa és un dels llocs més prometedors en què hi podria haver vida al Sistema Solar actualment
La primera missió de la NASA a Júpiter en més d'una dècada s'ha llançat avui. Aquesta vegada l'objecte d'investigació no és el mateix planeta gegant, sinó una de les seves llunes: l'Europa. Aquest satèl·lit de Júpiter té un oceà d'aigua líquida sota la seva closca gelada i molts científics pensen que és el lloc més prometedor per buscar vida del sistema solar. Un coet SpaceX Falcon Heavy ha llançat la nau espacial Europa Clipper des del Centre Espacial Kennedy de la NASA a Florida a les 12:06, [18:06, hora catalana] i l'ha posat en òrbita al voltant de la Terra. Uns 47 minuts després del llançament la part superior del coet s'ha disparat de nou per posar la nau en òrbita al voltant del sol abans de desplegar-se.
Què és Europa Clipper?
La missió de la NASA, que ha costat 5.200 milions de dòlars, estudiarà si Europa, la quarta lluna més gran de Júpiter, té condicions favorables per a la vida. Europa Clipper és la nau espacial interplanetària més gran que la NASA ha construït mai, i en el moment del llançament pesava més de cinc tones i mitja, gairebé la meitat del pes provinent del propulsor. Unes hores després del llançament, s'han desplegat els seus panells solars que fan una llargada de més de trenta metres, equivalent a una mica més que una pista de bàsquet. La nau espacial porta un conjunt d'instruments científics, incloses càmeres, espectròmetres, un magnetòmetre i un radar, que els investigadors faran servir per estudiar la superfície i l'interior de la lluna amb més detall del que han fet missions anteriors a Júpiter. Després d'un viatge de cinc anys i mig i 2.896 milions de quilòmetres, Europa Clipper entrarà en òrbita al voltant de Júpiter l'11 d'abril de 2030. Després farà 49 sobrevols a la lluna Europa durant quatre anys més.
Per què es vol estudiar Europa?
Europa és una mica més petita que la lluna de la Terra, la seva superfície és brillant i llisa i està coberta de gel amb pocs cràters. La suavitat de la superfície planteja la possibilitat que hi hagués un oceà a sota, que l'aigua trenqués periòdicament el gel, s'aboqués a la superfície, es congelés i omplís els cràters. Les mesures del camp magnètic d'Europa fetes per la nau espacial Galileo de la NASA fa un parell de dècades van proporcionar proves encara més convincents. La millor explicació és que es tracta d'un oceà salat. De fet, els científics planetaris pensen que Europa podria tenir el doble d'aigua que tots els oceans de la Terra junts. Havent-hi aigua, la següent pregunta és: podria haver-hi algun ésser viu a l'aigua?
Els altres ingredients essencials per a la vida són l'energia i les molècules amb base de carboni, i la missió d'Europa Clipper consisteix en buscar-ne indicis. "Crec que Europa és sens dubte el lloc on és més probable que hi hagi vida més enllà de la Terra en el nostre sistema solar", declara Robert Pappalardo, científic del projecte d'Europa Clipper. "I això és perquè és probable que tingui els ingredients per a la vida i que hi hagi prou temps perquè la vida es desenvolupi".
Com estudiarà Europa la nau espacial?
Utilitzant els instruments de la nau espacial, els científics esperen mesurar la profunditat de l'oceà d'Europa, identificar alguns dels compostos de la seva superfície gelada i mapar amb precisió el camp magnètic, que donarà pistes addicionals sobre què hi ha dins. Una càmera d'imatge tèrmica buscarà punts càlids, que podrien indicar llocs on el gel és més prim i l'oceà és més a prop de la superfície. Aquest instrument, juntament amb el radar, podria detectar llacs incrustats dins del gel i criovolcans que fan erupcionar aigua, però no roca fosa. El telescopi espacial Hubble ha detectat el que podrien ser columnes de vapor d'aigua que surten esporàdicament de la superfície d'Europa.
Durant els sobrevols de la lluna, un instrument en forma de tub de la mida d'una baguet recollirà i identificarà molècules de l'atmosfera fina, incloses les molècules amb base de carboni que podrien servir com a elements bàsics de la vida. Amb sort, Europa Clipper podria volar a través d'una de les columnes en erupció, que podria ser material de l'oceà sota el gel.
Un altre instrument, un espectròmetre ultraviolat, també podria identificar molècules dins d'una columna quan una estrella llunyana passi per darrere d'Europa. S'espera que les estrelles siguin eclipsades d'aquesta manera per Europa unes 100 vegades durant la missió. L'observació de com els colors de la llum ultraviolada de l'estrella s'atenuen dirà als científics la densitat dels gasos i de què estan fets.
