Natzaret s'ofega entre la repressió i la caiguda del turisme

Enviada especial a NatzaretLa basílica de l’Anunciació, on segons la tradició catòlica l’àngel Gabriel es va aparèixer a la Verge Maria per anunciar-li que seria la mare de Jesús, estava pràcticament deserta aquest dissabte. Com els carrers de la Ciutat Vella de Natzaret, on queden poques botigues obertes. Els seus habitants viuen amb angoixa les guerres de Gaza i del Líban, mentre es pregunten si ells mateixos tenen un futur a la seva terra: són palestins i ciutadans d’Israel, i les dues coses semblen cada dia que passa més incompatibles.

"No sabem què pensar. Fins on arribarà la destrucció? No és la primera guerra que vivim, però amb la tecnologia d'ara la devastació és molt accelerada. Hi ha un nivell de violència que pots digerir, però estem parlant de famílies senceres esborrades del mapa, de boscos cremats, d’edificis antics destruïts per sempre... d’això costa molt recuperar-se", explica el Feras, estudiant d’enginyeria de 25 anys. Aquest any serà el primer que la seva família no pot anar als seus camps a collir les olives. El primer cop que no tindran oli per als seus i per regalar als amics. Els camps estan massa a prop de la frontera amb el Líban i el sistema de defenses antiaèries israelià deixa passar els coets que van a parar en zones despoblades, sobretot si són camps que pertanyen a palestins.

Una ciutat palestina dins d'Israel

La incertesa per la guerra del Líban se suma al patiment per la guerra de Gaza, a què els palestins amb ciutadania israeliana assisteixen impotents i sota una forta repressió. "Estem passant un dol, és desesperant. Si intentem alçar la veu contra la guerra, la policia ens deté. Només per obrir la boca en solidaritat amb la nostra gent de Gaza", lamenta la Samira, de 95 anys, que no ha abandonat les seves idees de quan va començar a militar de jove al Partit Comunista i el Moviment de Dones Democràtiques d’Israel. Malgrat tot, ella continua creient en dos estats, una Palestina independent al costat de l’Estat d’Israel, i considera que tot plegat no és per culpa dels israelians, "sinó perquè Amèrica els fa servir per als seus propis interessos".

L’àvia explica com Natzaret, a diferència de les ciutats de l’entorn, no va ser buidada el 1948, quan es va crear l’Estat d’Israel, perquè el seu alcalde es va rendir quan les forces sionistes van encerclar la ciutat, i Ben Gurion va preferir evitar que una massacre en una ciutat important per al cristianisme provoqués rebuig a Europa. La població original de la ciutat va passar de 15.000 a 35.000 habitants en una setmana, perquè s’hi van refugiar els palestins de localitats properes que van ser arrasades.

El "no a la guerra", prohibit

Molts palestins amb ciutadania israeliana han patit detencions, acomiadaments o assetjament simplement per expressar el seu rebuig a la guerra de Gaza. Segons l’ONG Adalah, centenars han estat detinguts, acomiadats o violentats per criticar la guerra i expressar la seva solidaritat amb la gent de la Franja, sovint només pels seus missatges a les xarxes socials. Els responsables policials israelians van amenaçar amb "posar en un autobús i enviar a Gaza" tots els àrabs que expressessin la seva solidaritat. El Tribunal Suprem israelià va dir que la prohibició de les protestes era legal perquè la policia argumentava que no tenien prou efectius per controlar-les, cosa que no s'ha fet amb les protestes massives dels jueus israelians a Tel-Aviv o Jerusalem. Al novembre va ser detingut Mohammad Baraka, exdiputat i cap de l’Alt Comitè de Seguiment per als Ciutadans Àrabs d’Israel, l’organisme que representa els palestins que viuen dins del territori israelià, per intentar organitzar a Natzaret una protesta contra la guerra.

Els palestins amb ciutadania israeliana estan contra les cordes. Ho explica a l’ARA el Samir, que regenta un cafè cultural a la Ciutat Vella on fan activitats amb jueus i palestins. "No nego que a la cartera hi tinc un carnet d’identitat israelià, i que visc a dins d’Israel, però això no vol dir que em puguin arrabassar la meva identitat palestina; no vull fer res il·legal, però no em poden prohibir reivindicar les meves arrels. I no em refereixo, com fan els jueus, a parlar del que va passar aquí fa 2.000 anys, sinó del que li va passar al meu pare i a la meva mare. I el meu pare i la meva mare van néixer a Palestina, no a Israel".

Una crisi sobre l'altra

Els palestins amb ciutadania israeliana senten que han d’escollir entre amagar la seva identitat o arriscar-se a ser perseguits o fins i tot expulsats de la seva terra. I cal recordar que això no només afecta els musulmans: el 40% dels habitants de Natzaret són cristians. I a més veuen com l’economia, basada en el turisme, s’ha enfonsat des del 7 d’octubre. Passejant per la Ciutat Vella, trobem moltes cases d’hostes tancades i molt poques botigues amb les persianes alçades. Són només les que treballen per a la clientela local: el taller d’un rellotger, una sastreria, una fruiteria i un torrador de cafè que escampa la seva aroma per tots els carrerons. La guerra ha espantat els turistes: els estrangers i els israelians. "Els últims 25 anys hem passat una intifada, la guerra del Líban del 2006, la crisi econòmica mundial, i tot just quan ens començàvem a recuperar de la pandèmia han vingut dues guerres més", lamenta un forner.

Una clienta afegeix una altra desgràcia a la llista: "i les guerres de les màfies". I té raó: Natzaret, com altres localitats de majoria palestina a Israel, pateix des de fa anys la xacra del crim organitzat. Bandes mafioses que extorqueixen els negocis, trafiquen amb drogues i es fan d’or al mercat negre de préstecs. "Les màfies campen per aquí, amb tirotejos, bombes, amenaces... i la policia no fa res, tot i que actuen a plena llum del dia. Ja els va bé mentre sigui dins les ciutats i barris àrabs, però si afectés un jeu israelià, en 24 hores ho haurien resolt", diu l’amo del cafè. Per acabar-ho d’adobar, el govern de Netanyahu està ultimant un nou pressupost on retalla els fons per promoure el desenvolupament i lluitar contra el crim organitzat a les comunitats àrabs.