Àfrica

"Necessitem un Schengen africà per incentivar el turisme"

L'exigència de visats i el fet que només el 20% dels vols africans connectin ciutats dins del continent dificulten el turisme intern

Uns turistes occidentals, en un safari al parc nacional de Masai Mara, a Kènia.
07/09/2024
4 min

Durban (Sud-àfrica)“És més fàcil connectar amb la resta del món que viatjar dins del continent”, reconeix la ministra de Turisme de Sud-àfrica, Patricia de Lille, en conversa amb l'ARA. Segons xifres del seu govern, tot i que el 76% dels turistes que van visitar el país el 2023 eren africans, només un 27,8% dels viatgers que hi van arribar en avió procedien de països del continent. Segons l'Associació Internacional de Transport Aeri (IATA), només el 20% dels vols africans connecten ciutats del continent. “Necessitem cels oberts per a l'Àfrica. M'encantaria veure una cosa així com un espai Schengen africà”, diu.

Durant la fira de turisme Africa's Travel Indaba, celebrada a Durban (Sud-àfrica), la ministra De Lille va reconèixer que una obertura aèria a l'Àfrica i més connexió entre països a l'estil europeu “és molt difícil”. “Aquí les persones són molt territorials i no volen veure la importància del turisme”, va dir la ministra, que va indicar, tanmateix, que ella i els seus homòlegs estan treballant per millorar la situació. De Lille va concretar que durant l'esdeveniment s'havia reunit amb els ministres i els viceministres de Turisme dels 26 països presents a la fira. “S'ha acabat el temps de parlar. És hora de tancar acords i implementar un sistema millorat d'accés aeri per a l'Àfrica”, va dir.

Els experts indiquen que el turisme intern a l'Àfrica té un gran potencial, però no ha arribat a enlairar-se del tot: hi ha poques aerolínies locals i poques connexions, el preu del combustible és elevat, les taxes que posen els països són altes, el proteccionisme redueix oportunitats de negoci, la moneda local és feble i les exigències de visats entre països frenen el turisme. Tot plegat fa que moltes vegades els viatgers (locals o estrangers) hagin de passar per un país no africà si volen viatjar entre certes ciutats, o que hagin de gastar molts diners per un viatge que a Europa seria molt més econòmic.

Impacte econòmic

Aquest bloqueig del sector turístic afecta les possibilitats de creixement econòmic del continent. Un informe de la consultoria nord-americana Oliver Wyman assegura que “el fet de tenir limitats els vols intraafricans, juntament amb els alts costos, ha estat durant molt de temps un obstacle per al creixement econòmic a la regió”. Entre els motius que han portat a aquesta situació, la companyia destaca "l'existència d'entorns reguladors restrictius, impostos alts i manca d'infraestructura". "El 60% del preu d'un bitllet se'n va en impostos, a nosaltres ens queda un 40% per a tots els costos operatius", lamenta Adrien Muller, directiu de l'aerolínia africana Fly Namibia.

Segons la IATA, si dotze països africans clau obrissin els seus mercats i augmentessin la connectivitat, es crearien 155.000 llocs de treball i es generarien 1,9 bilions d'euros per al PIB anual d'aquests països. A més, si la freqüència de vols augmentés només un 27% es generarien beneficis d'uns 465 milions d'euros únicament en tarifes de passatgers. En els últims anys, 38 països de la Unió Africana han decidit posar fill a l'agulla i han donat suport a un mercat únic africà de transport aeri, un dels principals objectius de l'Agenda 2063 de l'organització, que aixecaria les restriccions d'accés al mercat per a les aerolínies i atorgaria drets ampliats de trànsit aeri.

“El turisme africà és crític per a nosaltres. És un mercat molt important, però és que a més és vital per als mateixos africans que viatgin per l'Àfrica i experimentin el que ja viuen milers d'occidentals”, diu Nombulelo Guliwe, CEO de Turisme de Sud-àfrica, que reivindica que esdeveniments com l'Africa's Travel Indaba fomenten un “sentiment panafricà” al sector turístic, que resulta crucial per dur a terme aquest tipus de projectes.

Potencial de creixement

El marge de creixement per a l'Àfrica en l'àmbit de les connexions aèries és enorme. Segons l'informe d'Oliver Wyman, només 17 milions dels 177 milions de places en avions que van sortir de tots els punts de l'Àfrica el 2022 van acabar aterrant a un país del continent, però Sud-àfrica va tenir aquell mateix any 15 milions de places en vols interns, de manera que, extrapolant-ho, “el potencial de creixement per als viatges a través del continent és significatiu”.

A més, encara falta recuperar moltes rutes que ja existien abans de la crisi de la covid, i es poden crear itineraris nous que, segons els experts, tenen molt de potencial. El 2022 només hi havia dos vols directes a la setmana entre Lagos (Nigèria) i Douala (Camerun), malgrat que és un vol d'1 hora i mitja en un dels corredors africans més importants. I les ciutats de Lagos i Kinshasa (Congo), dues de les metròpolis més grans d'Àfrica, encara no tenen vols directes.

En aquest sentit, el català Miquel Ribas, de l'agència Kananga, que fa molts anys que participa a l'Africa's Travel Indaba, és optimista. Reconeix que hi ha poques freqüències aèries, que "els preus dels vols són cars" i que molts parcs nacionals "han duplicat el preu", però celebra que "cada vegada hi ha més connexions". A més, confirma que mercats com el sud-africà són "molt competitius", perquè tenen "preus assequibles, més vols que altres països, parcs nacionals barats i bones carreteres", de manera que augura un futur brillant per al turisme al país. 

stats