La negociació per intercanviar els ostatges israelians de Hamàs per presos palestins continua sota les bombes

BarcelonaMentre Israel intensifica els bombardejos a la franja de Gaza i les seves tropes avancen lentament sobre el terreny, entre bastidors continuen les negociacions per alliberar els ostatges capturats en l’atac del 7 d’octubre. Hamàs va declarar aleshores que el seu objectiu era intercanviar els segrestats per palestins empresonats a Israel, com ja s’havia fet en ocasions anteriors. Els moviments diplomàtics van començar aquell mateix dia i es van traduir en l’alliberament de quatre dones segrestades, primer una mare i la seva filla nord-americanes i després dues àvies israelianes. Les negociacions continuen encara, amb el so de les bombes de fons. Israel afronta la pitjor crisi d’ostatges de la seva història i Hamàs té poques cartes més per jugar.

Els ostatges, una qüestió central a Israel

L’última dada de l’exèrcit israelià és que 240 persones van ser capturades al costat israelià de la frontera de Gaza. Hamàs va dir que en total n’hi havia 250 (una part dels quals estaven en mans d’una altra organització, la Jihad Islàmica) i després ha dit que 57 han mort en diferents bombardejos. La majoria dels ostatges són civils, incloses criatures i avis, i també alguns militars, inclosos oficials. Però Israel no n’ha precisat la xifra. Per al govern de Benjamin Netanyahu, el tema és d’alt voltatge polític: Israel sempre s’ha vantat de no abandonar cap ciutadà. El 2011, el mateix Netanyahu va acceptar intercanviar el sergent Gilad Shalid, que havia passat cinc anys de captiveri a Gaza, per 1.027 presoners palestins. La situació, ara, és incomparable.

La desesperació dels familiars dels segrestats, molts dels quals reclamen l’intercanvi, s’està convertint en un clam. Un clam que creix a mesura que s’intensifiquen els atacs per terra, mar i aire sobre Gaza, que indiquen que la prioritat de Netanyahu no és l'alliberament dels ostatges. L'editorial de diumenge del diari israelià Haaretz també demanava alliberar "tots els presoners de seguretat palestins i buidar les atapeïdes neveres de les morgues", en referència als cossos dels morts a mans de les forces israelianes, o mentre complien condemna, que no són lliurats a les seves famílies i que reposen en neveres o en cementiris identificats amb números.

També pesa el fet que alguns dels palestins alliberats en els acords anteriors van participar en l’atac del 7 d’octubre, inclòs l’actual cap de Hamàs a Gaza, Yahya Sinwar, que va ser excarcerat després de 22 anys a la presó en l’intercanvi per Shalid. Molts altres dels alliberats han tornat a ser detinguts per les forces israelianes.

En aquest context Hamàs, que no ha aconseguit que el segrest massiu frenés els bombardejos israelians sobre Gaza, va difondre dilluns a la tarda un vídeo en què una de les segrestades reclamava a Netanyahu intercanviar-la pels presoners i advertia que la seva vida estava en perill pels bombardejos.

Una de les alliberades, Yochved Lifshitz, de 85 anys, va explicar que després de la violència inicial de l’atac, la van tenir dins els túnels de Gaza i la van tractar bé, fins i tot oferint-li atenció mèdica. Amb el seu marit encara segrestat a la Franja, enviava un missatge: Hamàs no vol que se li morin els ostatges, els cuida i els protegeix de les bombes israelianes.

Els presos palestins

Els palestins empresonats per lluitar contra l’ocupació israeliana són coneguts com els presos de seguretat. A principis d’octubre eren 5.192, inclosos uns 160 menors. Només la meitat del total compleix sentència, mentre que resta estaven o bé esperant judici o bé en l’anomenada detenció administrativa, que vol dir que no s’hi han presentat càrrecs, segons l’ONG israeliana HaMoked. Des del 7 d’octubre l’exèrcit israelià ha detingut 1.760 palestins a Cisjordània, a més de 4.000 treballadors de la franja de Gaza a qui l’atac els va sorprendre a Israel i que ara són investigats. En total, doncs, ara hi ha 11.000 palestins entre reixes.

El cap de setmana passat el portaveu de Hamàs, Abu Obeida, va declarar que "el preu a pagar pel gran nombre d’ostatges del costat enemic que són a les nostres mans és buidar les presons de tots els presoners". I el líder de Hamàs a Gaza va reiterar dissabte que estaven preparats per a un intercanvi immediat de tots els ostatges pels presos. No s’ha explicitat, però es dona per fet que, com en altres ocasions, els palestins serien enviats a Gaza.

La mediació de Qatar

La negociació continua oberta i ho demostra el fet que mentre Israel llançava l’ofensiva terrestre divendres, David Barnea, cap del Mossad, els serveis secrets exteriors, viatjava a Doha per parlar dels ostatges. Dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va trucar al primer ministre qatarià Mohamed bin Abdulrahman per agrair-li el seu paper en "l’alliberament dels ostatges de Hamàs". Dimarts el ministre d’Exteriors de l’Iran volava a Doha.

I és que Qatar s’ha tornat a convertir en imprescindible al Pròxim Orient, perquè és l’únic que pot parlar amb Hamàs. Tant Khaled Mashal, exdirigent de Hamàs, com Ismail Haniye, l’actual líder polític, operen des de Doha, on l’organització té una seu des que el 2012 es va traslladar, a suggeriment dels Estats Units, des de Damasc, per l’esclat de la revolució a Síria. Ha estat mentre era a Qatar que Hamàs va fer el gir de 2017 per acceptar les fronteres del 1967 i situar-se a un pas de reconèixer l’estat d’Israel. Qatar també acull la base estatunidenca d’Al Udeid i té un estatus amb Washington de "principal aliat no pertanyent a l’OTAN". Per això és qui va aconseguir l’alliberament dels primers ostatges a canvi de l’entrada d’ajuda humanitària i també qui és al darrere de l’acord que ha permès que aquest dimecres s'evacuessin unes poques desenes de ferits i sortissin també uns pocs centenars d'estrangers de la Franja.

Ignacio Álvarez Ossorio, catedràtic d’estudis àrabs i islàmics de la Universidad Complutense de Madrid, explica a l’ARA que "es continua negociant, però l’actitud del govern israelià, que es nega a un alto el foc i continua intensificant els bombardejos indiscriminats contra objectius civils, no hi ajuda". Destaca que "Qatar està també sota pressió dels Estats Units per expulsar els dirigents de Hamàs i Al-Jazeera", la cadena de televisió finançada per l’emirat que continua emetent les massacres a Gaza en directe, cosa que contribueix a l’onada d’indignació a tot el món.

Sobre la taula de negociació, explica el catedràtic, hi ha també un alto el foc i l’entrada d’ajuda humanitària, que es podria fer a canvi de l’alliberament dels ostatges civils. "És probable que Hamàs vulgui separar els civils dels soldats capturats per intercanviar-los pels presoners palestins, però el temps li juga en contra". I no queda gens clar què passarà després: Qatar, que ha fet de mediador en l’alliberament d’estatunidencs empresonats a l’Iran o també en l’alliberament de presoners de guerra ucraïnesos a Rússia, sap que si els ostatges de Gaza són alliberats, l’ofensiva israeliana no tindrà aturador.