Netanyahu, un cotxe sense frens després de l’elecció de Trump

Enviada especial a JerusalemEn un carrer cèntric de Jerusalem una gran pancarta publicitària celebrava aquest dimecres l’elecció de Donald Trump a la Casa Blanca: "Congratulations Trump. Make Israel Great!". El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ser un dels primers líders mundials a felicitar el republicà. Era un moment que esperava des de feia temps. Amb Biden a la Casa Blanca, els Estats Units no han deixat de reomplir els arsenals israelians per les guerres de Gaza i el Líban, però almenys en el discurs, Washington demanava contenció. Ara Netanyahu confia que amb Trump tindrà llum verda sense peròs.

L’analista israelià Yehuda Shaul ho explica gràficament en una conversa amb l’ARA. "Netanyahu i els seus socis d’ultradreta han guanyat la loteria de les eleccions americanes i ara tindran carta blanca per avançar en la seva agenda d’annexió dels territoris ocupats: més noves colònies, més apropiació de terres, més expulsió de palestins".

Al proclamar-se vencedor al final de la nit electoral, Trump va prometre "acabar amb les guerres", en la seva línia aïllacionista i contrària a gastar massa diners dels contribuents estatunidencs en la defensa dels seus aliats al món. Però amb un Netanyahu reforçat –sense contrapesos internacionals ni domèstics després d’haver cessat el seu díscol ministre de Defensa– i amb un home a la Casa Blanca obertament racista i que no sembla gens interessat en fer respectar el dret internacional humanitari, el més probable és que les guerres no només no s’aturaran, sinó que s’intensificaran i la deriva a extremista d’Israel també.

El primer mandat de Trump dona prou pistes de la seva visió proisraeliana: de forma il·legal el president va reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel, hi va traslladar l’ambaixada estatunidenca i va avalar també la sobirania d’Israel als Alts del Golan, el territori sirià ocupat des de la guerra de 1967. El republicà també va ser l’impulsor dels anomenats Acords d’Abraham, pels quals els Emirats Àrabs, Bahrain i més tard el Sudan i el Marroc van reconèixer l’estat d’Israel, negligint els palestins. I, com li reclamava Netanyahu, Trump va estripar l’acord nuclear que havia signat el seu predecessor, Barack Obama.

Va ser una decisió que, lluny de donar més seguretat a Israel, ha portat l’Iran a les portes de la guerra amb Israel, quan Teheran sembla més a prop que mai de poder fabricar bombes atòmiques. Biden no va revertir cap de les tres coses i es va limitar, després dels atacs palestins del 7 d’octubre, a parlar de la necessitat d’un estat palestí al costat d’Israel, mentre Netanyahu ordenava aplanar Gaza i els seus ministres ultres instigaven a accelerar la colonització de Cisjordània.

Els mesos vinents sabrem si el segon mandat de Trump és encara més extremista i com es planteja abordar la regió, que passa pel moment més crític en dècades. Al cap i a la fi, Trump és un magnat que s’ha mostrat més pragmàtic que ideològic. I molt més preocupat per la rivalitat comercial amb la Xina que pel Pròxim Orient. La seva relació amb Netanyahu ha tingut alts i baixos: el 2020 Trump es va enfurismar quan l’israelià va felicitar Biden per una victòria electoral que el republicà considera que li va ser robada.

El rol de l'Aràbia Saudita

Potser Trump voldrà aplicar les mateixes receptes del primer mandat o fins i tot endurir-les, però el Pròxim Orient de 2024 no és el de 2016. L’analista palestí Xavier Abu Zeid, alerta que en el futur "serà clau el paper de l’Aràbia Saudita", que era la joia de la corona dels Acords d'Abraham: el reconeixement mutu dels dos grans aliats dels Estats Units a la regió, els israelians i els saudites. Però la reconciliació va saltar pels aires amb l’atac palestí del 7 d’octubre i la reacció de Tel-Aviv amb el genocidi de Gaza: difícilment Riad acceptarà.

I a més ara els països del Golf miren també la Xina com una alternativa als Estats Units. Zeid afegeix un altre factor: quins càlculs domèstics farà ara Trump, sabent que la majoria dels jueus estatunidencs no l’han votat, i que domina sense traves la Casa Blanca, el Senat, la Cambra de Representants i el Tribunal Suprem. Per això, conclou el palestí, "la possibilitat que Israel es pugui annexionar ara a una part de Cisjordània, o tota, és molt clara". També que es facin realitat els plans que Israel té sobre la taula de recolonització de Gaza o colonitzar el sud del Líban, on les tropes israelianes ja han destruït una quarantena de localitats i on es proposen fer una "zona de seguretat".

I mentrestant, a Gaza no han parat ni un segon els bombardejos indiscriminats d’Israel contra la població civil, que tampoc no confiava que Harris actués de manera diferent del que ha fet Biden durant l’últim any. El periodista palestí Rami Alshrafi ho deixa clar en una conversa telefònica des de la ciutat de Gaza: "La gent aquí mai va posar cap esperança ni en la candidata demòcrata ni en el republicà, perquè no han vist res de positiu en les polítiques de cap de les dues administracions, que han estat totalment esbiaixades a favor d’Israel, amb tot el suport militar, polític i diplomàtic". Augura que amb Trump "s’acabarà el maquillatge i l’imperialisme estatunidenc presentarà la seva cara més salvatge". El que ha pogut palpar als carrers de Gaza és més aviat indiferència cap a les eleccions estatunidenques: "Aquí la gent només espera que algú aturi la guerra d’extermini que Israel està cometent contra els palestins des de fa catorze mesos. Que el vessament de sang s’acabi d’una vegada".