Netanyahu ignora les pressions per aturar la guerra després de la mort del líder de Hamàs

El CaireQuan aquest dijous es va confirmar que l’exèrcit israelià havia matat a Gaza el líder de Hamàs, Yahya Sinwar, el president dels Estats Units, Joe Biden, va celebrar ràpidament la notícia i va aprofitar l’ocasió per declarar que el seu assassinat ofereix una oportunitat per reprendre els esforços per aconseguir un alto el foc a la Franja i un intercanvi d’ostatges i presoners. Tanmateix, les reaccions subsegüents d’alts càrrecs militars i polítics d’Israel, tant del govern com de l’oposició, han refredat aquestes expectatives i apunten a una continuïtat de la guerra.

Durant una trucada mantinguda el mateix dijous, Biden i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, van parlar de com aprofitar el moment per acabar amb la guerra i retornar a Israel els ostatges que són a Gaza, segons la Casa Blanca. En aquesta línia, el seu assessor de seguretat nacional, Jake Sullivan, va declarar que Sinwar suposava un “gran obstacle” per a la pau a la Franja i que ara ha estat “eliminat”. A més, està previst que el cap de la diplomàcia del país, Antony Blinken, torni aviat a la regió per intentar reprendre les negociacions.

També a Israel algunes veus estan intentant pressionar en aquesta direcció. La principal agrupació de familiars d’ostatges ha instat el govern israelià a convertir “l’èxit militar” que suposa la mort de Sinwar en un “èxit diplomàtic” en forma d’acord per al retorn dels captius. I un dels principals líders de l’oposició, Yair Lapid, ha considerat que “aquest és el moment de duplicar i triplicar els esforços per portar a casa” els més de 100 segrestats que encara són a Gaza, en línia amb el que han defensat múltiples líders europeus.

"No és el final de la guerra"

Els principals dirigents del país, però, no han mostrat senyals de voler acabar amb la guerra. Netanyahu, que és de qui en última instància dependria aquesta decisió, ha declarat que la mort de Sinwar “no és el final de la guerra a Gaza” i no ha parlat de cap iniciativa diplomàtica. De manera similar, el portaveu de l’exèrcit, Daniel Hagari, ha assegurat que “la feina no s’ha acabat” i ha avançat que continuaran fins que tots els ostatges tornin a casa “per qualsevol mitjà”.

Més contundents encara s’han mostrat els socis d’extrema dreta de Netanyahu, que retenen una gran influència sobre l’ofensiva a Gaza perquè d'ells depèn la sostenibilitat del govern. El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, ha declarat que Israel ha de “seguir amb totes les forces fins a la victòria absoluta”. I el responsable de Finances, Bezalel Smotrich, ha criticat les crides exteriors a aturar la guerra i ha reiterat que l’únic acord acceptable és la “rendició total” de Hamàs, la deportació dels seus membres i l’alliberament dels ostatges.

Membres destacats del partit de Netanyahu, el Likud, s’han expressat en uns termes semblants que els seus aliats d’extrema dreta a dins de l’executiu. I així ho han fet fins i tot també adversaris polítics del primer ministre. Entre ells destaca el líder del principal partit de l’oposició i exmembre del gabinet de guerra format arran de l’ofensiva contra Gaza i dissolt a mitjans de juny, Benny Gantz, que ha avançat que l’exèrcit israelià “haurà de continuar operant a Gaza durant anys”.

Malgrat que el clima a dins del govern i del Parlament israelians no és procliu a tornar a impulsar negociacions indirectes amb Hamàs, l’administració de Biden continua culpant només Sinwar d’haver estat un dels principals obstacles per a la consecució d’un alto el foc a Gaza. En canvi, no està clar fins a quin punt Washington està pressionant a l’ombra i en paral·lel a Tel-Aviv perquè canviï de rumb i aposti per la via diplomàtica, malgrat que Netanyahu ha torpedinat de forma sistemàtica qualsevol possibilitat d’acord des de fa mesos.

Hamàs, pendent de nomenar un nou líder

Hamàs, per la seva banda, tampoc ha mostrat indicis d’estar preparat per reprendre de manera immediata les converses indirectes amb Israel. En un dels comunicats que ha emès per lloar la figura de Sinwar, el grup ha declarat que no retornarà els ostatges fins que l’exèrcit israelià detingui l’ofensiva a Gaza, retiri les tropes del territori i alliberi els captius palestins empresonats a Israel. Fins ara l’última paraula de Hamàs sobre les negociacions amb Israel es creu que la tenia Sinwar, de manera que ara no està clar de qui dependria aquest tipus de decisió.

En aquest sentit, s’especula que el número dos del buró polític de Hamàs i la figura que més protagonisme ha tingut en les negociacions amb Israel, Khalil al-Hayya, assumirà ara un rol més destacat. Però Al-Hayya és fora de Gaza, cosa que li dificultaria la tasca. A dins del país es considera que el germà de Sinwar, Mohammed, o algun comandant de camp podrien prendre el relleu. Però no està clar fins a quin punt poden comunicar-se amb la resta del grup ni si saben on són els ostatges. A més, no es creu que tinguin postures gaire diferents de Sinwar.

D’altra banda, tot i que la mort del líder palestí ha retornat momentàniament l’atenció a Gaza, una de les primeres pistes sobre els plans de Netanyahu podrien venir de l’Iran, ja que Israel encara amenaça amb colpejar el país després de l’atac iranià a principis d’octubre en resposta als assassinats dels líders de Hezbollah, Hassan Nasrallah, i Hamàs, Ismail Haniyeh.

A més, el fet que un alto el foc, sobretot a Gaza, podria beneficiar la candidatura del Partit Demòcrata a les eleccions presidencials dels Estats Units del 5 de novembre, en contra de l’opció preferida de Netanyahu, també es considera que treu pressa per actuar al primer ministre israelià.