Netanyahu i la investigació pendent
Dimecres va produir-se finalment el relleu a la cúpula militar d'Israel. El general Herzi Halevi va abandonar el càrrec després de només 26 mesos i el general Eyal Zamir el va substituir. Va ser una cerimònia tensa, en la qual el nou cap de l’estat major va apel·lar sovint a Déu i en la qual Benjamin Netanyahu va parlar d’acord amb els seus interessos polítics i personals.
D’aquests últims 26 mesos de Halevi, 16 han estat marcats per la guerra de Gaza, un conflicte que Netanyahu no vol deixar enrere perquè li permet treure un rèdit polític. En aquest context, molts van veure una significació especial en l’al·locució de Halevi: “Jo veig la responsabilitat en la qüestió dels valors, no de la legalitat. Els valors estan per sobre de la legalitat”.
Halevi no va aturar-se aquí i va demanar la creació d’una comissió “estatal” per investigar el fiasco del 7 d’octubre del 2023, una qüestió de la màxima actualitat, que enfronta la societat israeliana i la classe política i que Netanyahu continua eludint. Per tant, el pronunciament de Halevi a favor d’una comissió “estatal” no és banal.
Netanyahu s’oposa frontalment al fet que la comissió que investigui les responsabilitats sigui “estatal”, perquè una comissió estatal –“independent”– significaria que algun magistrat designat pel Tribunal Suprem presidiria la comissió, i Netanyahu no vol sentir parlar del Tribunal Suprem, que és el seu principal enemic, per sobre de l’oposició.
Fins ara Netanyahu era partidari de la creació d’una comissió “governamental”, de manera que ell pogués controlar-la personalment, un plantejament que rebutja l’oposició. A Israel s’han creat comissions estatals per investigar afers molt menys transcendentals que el 7 d’octubre, de manera que no té sentit oposar-se ara a investigar la mort de més de 1.800 israelians.
Aquesta setmana Netanyahu ha filtrat la seva bona disposició a formar una comissió “parlamentària” (ni estatal ni governamental). Seria una comissió dirigida per la Knesset, però resulta que la Knesset està dominada per la coalició de govern, de manera que en última instància aquesta comissió també estaria controlada per Netanyahu.
L’oposició descarta l’última proposta adduint que no és possible que la persona que cal investigar sigui la que s’investiga a si mateixa. Mentre assistim a aquestes discussions, el temps continua passant a favor de Netanyahu. El seu interès primordial és mantenir-se al poder, i és per això que està demorant tant com sigui possible la creació de la comissió.
Netanyahu no es considera responsable de res. Diu que els responsables són el cap de l’exèrcit –és a dir, el dimissionari Herzi Halevi– i el cap dels serveis secrets per a l’interior, el Shin Bet, Ronen Bar. Aquests dos homes serien els que van fallar el 7 d’octubre, no Netanyahu.
En els últims dies l’exèrcit i el Shin Bet han presentat les seves investigacions internes i els seus responsables han assumit públicament la seva part corresponent de responsabilitat. Un, Halevi, ja ha dimitit, i l’altre, Bar, no sembla decidit a dimitir de moment. Tots dos, igual que una bona part de la societat, consideren que hi ha responsabilitats polítiques que recauen sobre el primer ministre.
De les investigacions internes de l’exèrcit i el Shin Bet es dedueix que el fracàs més gran no ha estat operatiu sinó una “concepció global” equivocada de la Defensa i la Intel·ligència, i de la classe política, durant un prolongat període de temps. I cal no oblidar que Netanyahu ha estat primer ministre durant més d’una dècada i que va donar el vistiplau a tots als nomenaments dels màxims responsables de la Defensa i la Intel·ligència.
