Netanyahu no en té prou: fins on vol arribar?
BarcelonaAquesta setmana la televisió israeliana ha difós el primer vídeo de l'interrogatori d'un milicià de Hezbollah, un dels xiïtes libanesos que Israel ha empresonat en els últims dies. En una habitació tancada i davant d'una gran bandera israeliana, el milicià responia les preguntes que li feien els interrogadors del Shin Bet, l'agència de seguretat que principalment s'encarrega dels palestins.
Un cop acabat el vídeo, un periodista va incidir sobre el fragment en què el milicià diu que, immediatament després de la mort de Hassan Nasrallah, el líder de Hezbollah, assassinat a Beirut el 27 de setembre, els milicians van abandonar les seves posicions sobre el terreny i van "fugir". Un comentarista israelià va observar que la veracitat de l'afirmació del milicià no era tan evident, ja que Hezbollah continua lluitant fins al dia d'avui.
En tot cas, el futur de Hezbollah, com el de Hamàs després de la mort de Yahya Sinwar, és incert. Les organitzacions mai havien afrontat una crisi com l'actual, amb quasi tota la cúpula eliminada, i amb un Benjamin Netanyahu decidit a tallar arran la gespa al voltant del Partit de Déu i de Hamàs. El que quedarà quan s'acabi la guerra dependrà, en gran part, de la voluntat del primer ministre israelià i de la capacitat de resiliència de Hezbollah i Hamàs.
Netanyahu vol deixar un Pròxim Orient diferent, i això implica eliminar tota la capacitat de resiliència de Hamàs i de Hezbollah, una empresa que no és gens fàcil. El primer ministre i el seu entorn han dit que no permetran que les dues organitzacions islamistes es rearmin. I per aconseguir aquest objectiu cal que hi hagi una victòria militar contundent, fet que requereix una prolongació de la guerra per un temps que ara ens sembla indefinit.
La destrucció completa de Hamàs i de Hezbollah sembla molt difícil, tot i que Netanyahu s'hi hagi compromès, perquè encara que es doni una desaparició més o menys formal de Hezbollah i de Hamàs, no passarà gaire temps abans que neixin altres organitzacions similars, almenys mentre no es resolgui la qüestió palestina d'una manera acceptable per les parts en conflicte.
L'Iran, un problema per a Israel?
També hi ha el factor iranià. Israel el fa servir cada dia per atemorir els països àrabs. A Tel-Aviv li interessen les dues possibilitats pel que fa a aquesta qüestió. D'una banda, és evident que li interessa més que desaparegui la república islàmica per sempre, però, mirant-ho bé, en realitat no li va gens malament que existeixi. Pot aprofitar totes dues situacions.
Hezbollah es va fundar el 1982, és a dir, només tres anys després de la revolució iraniana, i ha anat creixent fins a convertir-se en un problema permanent per a Israel. Alguns dirigents israelians consideren que és una amenaça existencial per a l'estat jueu, tot i que això segurament és una exageració.
La solidaritat xiïta constitueix l'eix fonamental de Teheran per traslladar a la regió la resistència contra els Estats Units i, sobretot, contra Israel. Els iranians pensen que l'estat jueu està darrere del boicot que pateix l'Iran per part de les potències occidentals, i probablement això s'acosta força a la realitat. Israel és l'enemic més visible de l'Iran, segons es desprèn de l'oratòria de Netanyahu i de tota la plana major del seu govern.
En la complexa situació actual és difícil pronosticar què passarà després de la guerra. Per sobre de tot plana la pregunta de fins on està disposat a arribar Netanyahu, i la resposta a aquesta pregunta depèn principalment de Netanyahu i, d'alguna manera, també del resultat de les eleccions del novembre als EUA.