Netanyahu passa a l’ofensiva contra els seus rivals polítics

El CaireAmb les mirades centrades en la jornada electoral als Estats Units, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va atrevir-se el dimarts a tirar endavant una decisió que feia temps que esperava: fulminar el ministre de Defensa Yoav Gallant. Ara, l’èxit de la seva maniobra aplana el camí a altres destitucions d’alts càrrecs que el líder israelià considera adversaris polítics. I el terratrèmol es produeix just quan ha transcendit que el seu entorn és investigat per filtracions de documents classificats i manipulació d’informació per al seu benefici polític.

Netanyahu i Gallant mantenien una mala relació des d’abans de la guerra contra Gaza. Però la tensió entre tots dos s’havia intensificat des d’aleshores sobretot per tres motius: les crides de l’exministre a prioritzar un acord de treva a la Franja que permetés alliberar els ostatges, la seva oposició a mantenir l’exempció del servei militar per als jueus ultraortodoxos, i la voluntat d’establir una comissió d’investigació sobre l’atac de Hamàs del 7 d’octubre de 2023.

El primer ministre israelià, al seu torn, s’ha mostrat més aviat vague a l’hora de justificar la destitució de Gallant, i ha citat problemes de confiança i diferències polítiques. Però també es creu que la popularitat i el lideratge de Gallant, l’únic ministre amb talla d’estadista que feia ombra a Netanyahu, han influït en la decisió del primer ministre, que l’ha substituït per un aliat sense gaire experiència, l’extitular d’Exteriors Israel Katz.

Netanyahu havia intentat fulminar Gallant el març del 2023 per la seva oposició al polèmic pla de reformes judicials impulsat pel primer ministre, però va acabar reculant després que l’amenaça provoqués grans protestes. Aquest cop, en canvi, el context és molt diferent, i si bé el moviment de Netanyahu ha estat condemnat en bloc per l’oposició i ha tornat a derivar en manifestacions, el seu Govern gaudeix de prou estabilitat per suportar el cop.

Per aquest motiu es tem que la destitució de Gallant hagi servit a Netanyahu per temptejar el terreny abans de moure fitxa contra altres alts càrrecs militars, judicials i de seguretat que considera adversaris per raons similars a les que l’han empès a apartar el ja exministre de Defensa. Els tres noms a la diana són ara el cap de l’exèrcit, Herzl Halevi; el director dels serveis d’intel·ligència interior, Ronen Bar, i la fiscal general de l’Estat, Gali Baharav-Miara.

La destitució de Gallant també s’ha interpretat com una jugada de Netanyahu per desviar l’atenció respecte a l’últim doble escàndol que ha esquitxat el seu entorn. D’una banda, ha transcendit que al setembre es van filtrar a mitjans afins informacions militars classificades, i possiblement manipulades, i alhora s’està investigant la possible falsificació de documents oficials de l’inici de la guerra contra Gaza. El beneficiat en tots dos casos era Netanyahu.

Per ara es coneix que les filtracions de documents classificats es van realitzar a dos mitjans. El britànic Jewish Chronicle va publicar un article, ja retirat i basat en documents trobats per l’exèrcit israelià, en el qual afirmava que Hamàs es plantejava portar els ostatges de Gaza a Egipte. I el diari alemany Bild va publicar, d'acord amb material obtingut de forma similar, que Hamàs estava dilatant les negociacions amb Israel com a part d’un pla de guerra psicològica.

El moment en què es van publicar els articles és el que va fer sospitar les autoritats israelianes. Només uns dies abans, la pressió sobre Netanyahu per tancar un acord amb Hamàs s’havia disparat després que sis ostatges haguessin estat executats quan tropes d’Israel s’hi estaven apropant. Però llavors Netanyahu va afegir una estranya nova exigència a les negociacions, retenir el control de la frontera entre Gaza i Egipte, que va fer descarrilar de nou el procés. Els articles semblaven justificar la postura de Netanyahu i culpar Hamàs de la falta d’acord.

Sospites de falsificacions

De la segona causa oberta es coneixen menys detalls, però en aquest cas la policia ha fet fins i tot una batuda de l’oficina del primer ministre. Sospiten que persones properes a Netanyahu haurien falsificat, o haurien intentat falsificar, documentació oficial relativa a reunions mantingudes en els primers moments de l’atac de Hamàs a Israel, durant els quals figures com el mateix Gallant han afirmat que Netanyahu es trobava paralitzat.

Per ara no hi ha indicis que apuntin al fet que Netanyahu ha estat personalment implicat en cap dels dos casos i ell mateix ho ha negat, tot i que tots dos casos han afectat el seu cercle més proper per accions que, en última instància, el beneficiaven a ell i als seus interessos polítics. Cap dels casos, però, té relació amb les altres tres causes judicials que el primer ministre manté obertes per tres casos de presumpta corrupció començats abans de l’ofensiva contra Gaza.