Els Estats Units es reuniran dissabte amb l'Iran per negociar sobre el programa nuclear

Washington/ BarcelonaEl president Donald Trump ha assegurat davant el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, que està mantenint "converses directes" amb Teheran sobre el programa nuclear iranià i que els Estats Units s'hi reuniran aquest dissabte. "Estem mantenint converses directes amb l’Iran, i ja han començat. Continuaran dissabte. Tenim una reunió molt important, i crec que tothom està d’acord que arribar a un acord seria el millor que podria passar", ha dit Trump des del Despatx Oval, on s'ha reunit aquest dilluns amb el primer ministre israelià. La segona visita oficial de Netanyahu a Washington es produeix enmig del trencament de l'alto el foc a Gaza, la guerra aranzelària del president Trump i els recents moviments de la Casa Blanca amb el règim dels aiatol·làs.

"Potser arribem a un acord, i això seria molt bo. Serà molt bo per a l'Iran, us ho puc assegurar", ha insistit als periodistes Trump, que no ha volgut dir on serà la trobada però ha afirmat que serà "una reunió d'alt nivell". "Si les negociacions amb l’Iran no tenen èxit, crec que l’Iran estarà en greu perill", ha dit Trump, en una amenaça dissimulada que recorda les declaracions de la setmana passada, quan ja va amenaçar amb "bombardejar" el país si no s’arribava a un acord nuclear. Trump, que el 2018 va trencar l'acord nuclear amb l'Iran que va forjar el seu predecessor Barack Obama, ha defensat davant dels periodistes que creu que l'acord d'ara "serà diferent i potser més fort".

L'Iran ha confirmat l'anunci de Donald Trump. El ministre d'Afers Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha escrit a les xarxes socials que les converses "indirectes" tindrien lloc dissabte. Aquest dimarts, mitjans estatals iranians informaven que Araghchi es reuniria amb l'enviat dels Estats Units a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff, i que Oman actuaria de mediador.

Els últims dies el mandatari havia escalat la tensió verbal amb l'Iran. La setmana passada el president estatunidenc va parlar d'un possible atac contra el règim dels aiatol·làs si no s'arriba a un acord nuclear. “Si no arriben a un acord, hi haurà bombardejos”, va dir a NBC News. La resposta de Teheran va ser que "si els Estats Units o Israel bombardegen l’Iran amb el pretext nuclear, l’Iran es veurà obligat a avançar cap a la producció d’una bomba atòmica". La trobada amb Netanyahu es produeix abans del viatge de Trump a l'Aràbia Saudita –la data encara no s'ha concretat–. De fet, el país àrab ja es va oferir a fer de mediador entre els EUA i l'Iran per arribar a un acord nuclear. Dins de la regió, l'Iran sempre ha representat una de les grans amenaces per a l'existència d'Israel.

Guerra comercial

Netanyahu és el primer mandatari que es reuneix amb Trump després que desfermés la guerra comercial contra el món amb el seu anunci aranzelari. La visita del primer ministre israelià s'havia organitzat de forma exprés, després que Tel-Aviv descobrís atònit que el president estatunidenc els havia aplicat aranzels del 17%. Abans del "dia de l'alliberament", Israel havia eliminat els últims gravàmens que tenia sobre les importacions estatunidenques per així evitar els denominats aranzels recíprocs. Però no va funcionar.

Al Despatx Oval, Netanyahu ha anunciat que eliminaria "el dèficit comercial amb els Estats Units". "Creiem que és la cosa correcta a fer i també eliminaren les barreres comercials, una varietat de barreres que han estat posades de manera innecessària", ha defensat el primer ministre israelià. Trump ha apreciat el gest i ha anunciat que s'acabarà establint un nou acord comercial amb Israel, però no n'ha donat més detalls.

L'anterior visita del primer ministres israelià va acabar amb l'anunci bomba dels plans de Trump per convertir Gaza en una espècie de resort hoteler del Mediterrani. "La Rivera del Pròxim Orient", tal com va dir el president estatunidenc a la roda de premsa i ha seguit repetint. "Crec que és un terreny d’un valor immobiliari increïble, i crec que és una cosa en la qual estaríem implicats. Però ja ho saps, tenir una força de pau com els Estats Units allà, controlant i gestionant la Franja de Gaza, seria una bona cosa, perquè ara mateix, des de fa molts anys, només sento parlar de morts, de Hamàs i de problemes", ha dit Trump, que també ha reiterat el pla de desplaçar forçadament els palestins als països veïns en una mena de "zona lliure". Abans de la trobada amb Netanyahu, Trump ha tingut una trucada a quatre amb el president francès, Emmanuel Macron; el president egipci, Abdelfatah al-Sisi, i el rei Abdal·lah de Jordània sobre la guerra de Gaza.

Netanyahu, acorralat

En clau interna, quan Netanyahu va visitar Trump al febrer –va ser el primer mandatari estranger rebut a la Casa Blanca en el segon mandat del republicà–, el seu govern era a l'UCI. Els seus socis d'ultradreta, que promouen una versió messiànica de l'estat hebreu incompatible amb una democràcia, l'havien mig abandonat per haver acordat la treva amb Hamàs. Alhora, els partits ultraortodoxos estaven en peu de guerra contra els plans d'eliminar la seva exempció del servei militar. No quedava gens clar si Netanyahu podria mantenir-se al poder, i aquella visita es va convertir en un baló d'oxigen. Trump, que havia patrocinat la treva i n'havia tret pit en el seu retorn a la Casa Blanca, li va donar llum verda per trencar l'alto el foc, va reomplir els arsenals israelians i va deixar ben clar, amb el vídeo fet amb IA –en què apareixien tots dos banyant-se en una piscina d'un hotel en una Gaza convertida en un centre turístic–, que li faria costat per executar l'eliminació dels palestins de la Franja.

Quan Netanyahu va tornar a Israel va fer valer el missatge: si em feu caure haurem de convocar eleccions i perdrem aquesta oportunitat d'or per fer realitat el pla de Trump per a Gaza. El primer ministre més longeu de la història d'Israel va tornar a sobreviure, va aconseguir l'aprovació dels pressupostos al Parlament i va consolidar el seu bloc, malgrat que les protestes en solidaritat amb els ostatges israelians retinguts a Gaza continuaven als carrers acusant-lo de portar-los a una mort segura.

Netanyahu ha tornat a la Casa Blanca, en una visita improvisada aquesta setmana mentre era de viatge oficial a Hongria, on el seu aliat Viktor Orbán s'ha saltat l'obligació de detenir-lo perquè el Tribunal Penal Internacional el pugui jutjar per guerra. Torna a estar acorralat, ara per motius judicials i no polítics. Els escàndols policials i judicials que esquitxen els seus assessors més propers no paren de créixer. El més punyent és el que la premsa israeliana ha batejat com a Qatargate, en què tres membres de l'equip de premsa del primer ministre estan acusats de rebre suborns de Doha per donar una bona imatge de Qatar i fer una campanya mediàtica contra Egipte. Aquests suborns van continuar amb la guerra de Gaza, en què tant Qatar com Egipte actuen de mediadors.

Un vídeo de l’atac contra 15 paramèdics a Gaza contradiu la versió d’Israel

Netanyahu ha reaccionat amb virulència a les investigacions: ha cessat Ronen Bar, el cap del Shin Bet, els serveis d'intel·ligència interior, i ha començat el procés per destituir la fiscal general, Gali Baharav-Miara, màxima responsable del procediment judicial, mentre accelera la reforma de la justícia per controlar políticament el nomenament de jutges del Suprem. El nerviosisme a l'oficina del primer ministre arriba a tal punt que va qualificar d'"ostatges" els assessors investigats, una bufetada a les famílies dels 59 israelians segrestats a Gaza des de fa 18 mesos.

'Bibileaks'

L'altre escàndol que persegueix Netanyahu data de la tardor del 2024 i es coneix com a Bibileaks, és a dir les filtracions de Bibi, que és com es coneix popularment el primer ministre. Dos membres de l'equip de premsa de la seva oficina, dos funcionaris de defensa i un reservista estan en presó preventiva acusats d'haver difós informacions falses a mitjans estrangers –el diari sensacionalista alemany Bild i el britànic Jewish Chronicle– segons les quals l'aleshores líder de Hamàs, Yahya Sinwar, intentava fugir de Gaza juntament amb els ostatges pel corredor de Philadelphi, a la frontera amb Egipte. Netanyahu es va basar en aquestes informacions per justificar que les tropes israelianes no es podien retirar del corredor, cosa que va torpedinar la treva amb Hamàs durant mesos. La filtració es va produir poc després que sis ostatges israelians fossin assassinats en un intent fallit de rescat i la publicació britànica la va acabar retirant per la seva manca de credibilitat.

En tots dos casos, a més de la il·legalitat de les accions dels funcionaris, es va comprometre la seguretat nacional d'Israel en benefici de la supervivència política de Netanyahu, i si alguns dels ara encausats decideix incriminar-lo, Netanyahu mateix es podria veure acusat.