Nicola Sturgeon creu "probable" que el Tribunal Suprem decideixi sobre el segon referèndum

GlasgowVint-i-quatre hores després de trobar-se per primera vegada amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a Glasgow, en un dels fòrums laterals que tenen lloc amb motiu de la COP26, la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha reiterat la necessitat de "ser pacients per consolidar" els arguments per arribar a aconseguir la independència d'Escòcia. Abans, però, també ha admès que caldrà aconseguir la celebració d'un segon plebiscit que, en última instància, pot ser una "decisió" presa pels tribunals.

I encara que la mateixa ministra principal admet que la possibilitat d'acabar als tribunals és molt més que una hipòtesi de treball, confia, tal vegada amb un punt d'ingenuïtat o d'astúcia política, que el premier entengui uns arguments que, si els defensa fins a les últimes conseqüències, podrien ser un tret al peu per a l'unionisme: "Boris Johnson i jo mateixa acceptem que estem en total desacord sobre la qüestió substancial, que és la independència. Però espero que compartim el principi que la gent d'Escòcia té el dret a decidir-ho. Espero, per tant, que la democràcia s'imposi sobre qualsevol procediment davant dels tribunals".

Sturgeon, criticada des del sectors més radicals del Partit Nacional Escocès (SNP) pel que consideren una manca d'empenta a l'hora de promoure el segon plebiscit, ha fet aquestes declaracions en una trobada virtual des de Glasgow amb l'ARA i altres mitjans internacionals acreditats a la cimera de les Nacions Unides.

La primera ministra, que va guanyar les eleccions el maig passat, té la intenció de convocar la consulta durant la segona meitat del 2023, "sempre que ens ho permeti el covid".

Límit a finals del 2023

Malgrat que és conscient de la dura batalla que Downing Street pensa lliurar per evitar arribar a la consulta, Sturgeon encara té un punt d'esperança que, al final, la democràcia s'imposarà: "El meu pla és continuar advocant pel principi bàsic de la defensa de la democràcia. Les últimes eleccions les vaig guanyar amb la ferma proposta de convocar, en la primera part de la legislatura [el límit és finals del 2023], un referèndum. Perquè, al cap i a la fi, la gent a Escòcia ha de tenir l'oportunitat de decidir si vol o no formar un estat independent".

Potser amb l'exemple del procés català al cap, i també per convicció, Sturgeon no creu que "qüestions sobre democràcia hagin d'acabar davant d'un tribunal". "Per la senzilla raó –continua– que els polítics hauríem de respectar la democràcia". Però si no és el cas, com també tem, no sense raó, "és probable que, malauradament, tot això acabi sent determinat, m'imagino, pel Tribunal Suprem del Regne Unit. És un resultat potencial, tot i que mai no s'ha testat davant de cap tribunal" la legalitat d'exercir el dret a l'autodeterminació d'una de les home nations del Regne Unit. Aquesta possibilitat, però, sí que està reconeguda per a Irlanda del Nord en el tractat anglo-irlandès signat el 1995, com a part del procés que es va fer fins a arribar als Acords de Pau de 1998.

Des que el desembre del 2019 Boris Johnson va guanyar les eleccions amb una molt folgada majoria de 80 diputats, cada vegada que Sturgeon se li ha adreçat per demanar-li els poders per al segon referèndum, el premier s'hi ha negat. Boris Johnson és molt contrari a permetre al Parlament de Westminster transferir al de Holyrood (Edimburg) els poders per celebrar-ho legalment, un mecanisme que van pactar el 2012 David Cameron i Alex Salmond, aleshores primer ministre britànic i ministre principal d'Escòcia, i que va quedar recollit en la signatura de l'Acord d'Edimburg, ratificat el 15 d'octubre d'aquell any.