Nicola Sturgeon dimiteix: “No puc donar a aquesta feina tot el que demana”

LondresSorpresa majúscula a l’independentisme escocès. Només tres setmanes després d’assegurar en una entrevista amb la BBC que “encara sento que tinc l’energia i les ganes per fer aquesta feina”, Nicola Sturgeon, la líder del Partit Nacional Escocès (SNP), i ministra principal del país des del novembre del 2014, ha anunciat aquest dimecres la seva dimissió. Des de la seva residència oficial, Bute House, al centre d'Edimburg, Sturgeon ha informat que es quedarà al càrrec fins que l'SNP triï un nou líder. El procés del relleu ja s'ha activat.

Fins ara, Sturgeon ha sigut la cap de govern escocès que més temps ha ocupat aquesta responsabilitat, vuit anys i quatre mesos, i abans un període gairebé idèntic com a número dos d'Alex Salmond, el seu predecessor. La ministra principal ha admès que "la brutalitat" de la política actual li ha passat factura, tant a ella com a les persones que l'envolten, així com també la manca de privacitat a què ha hagut de fer front: "Una ministra principal mai no està fora de servei. Sobretot en l'actualitat; pràcticament no hi ha privacitat. Coses habituals que la majoria de la gent pot fer, com anar a prendre un cafè amb els amics o a passejar pel teu compte, es tornen molt difícils".

Durant la conferència de premsa en què ha comunicat la decisió, Sturgeon ha assegurat que la seva marxa no tenia res a veure amb els entrebancs conjunturals de la tasca de govern, especialment greus els últims dos mesos. "Aquesta decisió no és una reacció a les pressions a curt termini. Aquesta decisió prové d'una avaluació més profunda i a llarg termini", derivada en part de l'impacte de la seva tasca durant la pandèmia i "la reflexió" que el va seguir, ha dit. També perquè després de Nadal ha experimentat una sensació "molt forta" que les pressions de la feina li pesaven més que abans. Sturgeon ha fet especial esment al funeral d'un activista de l'SNP que es va fer el cap de setmana. Allà hauria cristal·litzat una idea que ja feia temps que rumiava: la de l'adeu.

"Si l'única pregunta és si puc lluitar durant uns mesos més, la resposta és que sí, esclar que puc. Si la pregunta és si puc donar a aquesta feina tot el que demana i mereix durant un any més, i durant la resta d'aquesta legislatura, la resposta sincerament és diferent", ha afirmat. D'alguna manera, les seves explicacions equiparen la renúncia amb la marxa de Jacinda Ardern, la primera ministra neozelandesa, que va assegurar el mes passat que "ja no em queda energia", per justificar també el seu sorprenent adeu.

Del tot inesperada

En cercles independentistes s'assegura que Sturgeon estava cada cop més pressionada des de diferents sectors del partit, tant per la paràlisi del projecte sobiranista, després que la seva demanda d'autorització d'un segon referèndum consultiu fos refusada pel Tribunal Suprem del Regne Unit a finals de l'any passat, com per la polèmica reforma de la llei trans. La norma va tirar endavant al Parlament de Holyrood, amb alguna oposició interna de l'SNP, però finalment ha embarrancat per un recurs judicial del govern central, interposat a mitjans de gener.

Després de l'anunci del Suprem que vetava la segona consulta, Sturgeon va assegurar que faria de les pròximes eleccions generals al Regne Unit, a finals de l'any vinent, un plebiscit sobre la independència; "un referèndum de facto", segons les seves pròpies paraules, expressades també al llarg de la conferència de premsa. Però l'opció és cada cop menys realista. Compta amb no poca oposició dins de l'SNP i tot plegat aboca l'independentisme a una via congelada, davant de la negativa de Londres de repetir el plebiscit.

L'encara ministra principal considera que amb el seu pas al costat el Partit Nacional Escocès podrà decidir amb més llibertat, durant un congrés especial que tindrà lloc el mes que ve, quina és la millor forma per seguir el camí cap a la independència. "La meva preferència és ben coneguda. Mai he pretès que fos perfecta. Conec prou bé el meu partit per entendre que la meva visió com a líder tindria un pes enorme, probablement decisiu. I no podia, en bona consciència, demanar al partit que triés una opció, segons el meu criteri, si no estava convençuda que hi seria com a líder" quan arribés el moment de defensar-la.

Amb la marxa de Sturgeon, de 53 anys, s’obren moltes incògnites per a un independentisme que des de la derrota al referèndum del 2014 ha viscut grans èxits electorals, però també ha patit no pocs problemes. El més greu el derivat d’unes acusacions d’assetjament contra Alex Salmond. La seva protegida durant anys va acabar barallada amb el seu mentor. I si bé la baralla personal no s’ha traduït en una fragmentació meitat per meitat de l’independentisme, sí que ha esdevingut un factor d’afebliment del moviment. Amb tot, l’SNP es manté en el poder nacional a Escòcia des del 2007, quan va aconseguir la primera victòria al Parlament de Holyrood (Edimburg), que va consolidar més tard, el 2011, ja amb la primera majoria absoluta.

Oportunitat per al laborisme

Alex Salmond, ara líder de l'Alba Party, ha apuntat aquest dimecres que la marxa de Sturgeon pot suposar "l'oportunitat de la reunificació de l'independentisme", en funció de qui sigui el nou líder de l'SNP. Salmond ha comentat també, en declaracions a la BBC, la possibilitat de celebrar "una convenció per la independència", que podria agrupar els diferents partits que en són partidaris –SNP, Alba i Verds– i altres moviments més de base. Ara per ara, però, tot queda pendent de la decisió interna del partit, que ha de substituir una altra figura totèmica, com ja va substituir Salmond per Sturgeon el 2014.

De moment no hi ha una alternativa clara. Aquesta és la raó per la qual Sturgeon ha anunciat que dimitiria sense presentar la renúncia formal al rei avui mateix: perquè si ho hagués fet, el Parlament de Holyrood tindria només 28 dies per escollir successor o successora i si no en sortís cap amb el suport de la majoria, hi hauria d'haver eleccions.

De l'encert de la decisió dependrà el futur electoral del partit. Però amb la marxa de Sturgeon s'obre també una finestra d'oportunitat per al laborisme escocès i, per extensió, per al laborisme britànic. Entre altres raons, perquè per primera vegada des del 2010 l'opinió pública creu possible -i les enquestes ho demostren- un canvi de govern a Westminster i acabar amb els conservadors. Si el laborisme consolida les posicions de cara a les generals de l'any vinent, l'SNP pot partir no només en la campanya per als Comuns, sinó també a Escòcia, i acabar sent un partit independentista de iure però un partit autonomista de facto, aspirant, només, a tenir la màxima influència a Londres.

En aquest cas, però, el sistema electoral per triar diputats a Westminster podria penalitzar molt als independentistes, com anteriorment ha castigat amb duresa als laboristes i als conservadors.