Nicola Sturgeon planteja un "referèndum consultiu" per superar l'oposició de Londres

LondresNou desafiament a Londres. Política de fets consumats. Nicola Sturgeon ha optat per celebrar un "referèndum consultiu" sobre la independència d'Escòcia, que tindrà lloc el 19 d'octubre del 2023, segons ha anunciat al Parlament d'Edimburg aquest dimarts a la tarda la ministra principal del país, al mateix temps que ha presentat el projecte de llei que l'hauria de fer possible. Sturgeon ha optat per aquesta via, que recorda el 9-N de Catalunya, tot i que també ha escrit avui al primer ministre britànic, Boris Johnson, per negociar la transferència dels mateixos poders que van fer possible el primer plebiscit, que va tenir lloc el 18 de setembre del 2014, i que va ser legal i vinculant.

La legislació presentada ad hoc exposa que el referèndum se celebrarà per "conèixer l'opinió del poble escocès sobre si Escòcia hauria de ser o no un país independent". Però a diferència del que va passar el 2014, "un vot favorable de la majoria en aquest referèndum no farà que Escòcia sigui independent", ha reconegut Sturgeon. "Perquè Escòcia esdevingui independent després d'un vot favorable, la legislació hauria de ser aprovada pel Parlament del Regne Unit i per l'escocès", ha reblat. La pregunta serà la mateixa que el 2014: "¿Escòcia hauria de ser un país independent?" Per dirimir la legalitat del projecte de llei, el govern escocès ha instat una pregunta directa al Suprem sobre la qüestió, a través dels canals legals corresponents, que s'ha formalitzat aquesta mateixa tarda.

Immediatament després de la intervenció de Sturgeon a Holyrood, el líder dels conservadors escocesos, Douglas Ross, ha anunciat que la seva formació no hi donarà suport i no prendran part en la consulta, un dels riscos evidents de la via optada pel govern escocès. En el mateix sentit s'ha expressat el líder laborista i el dels liberaldemòcrates.

A més dels problemes pràctics que planteja la celebració d'un referèndum consultiu, que pot ser boicotejat per les forces unionistes, cal tenir en compte les qüestions legals. Sturgeon així ho ha admès. "La conclusió de la legalitat o no del referèndum s'ha d'establir com a fet, no només com una opinió. En cas contrari, els partits de l'oposició continuaran posant en dubte la legitimitat del procés per evitar el debat de fons sobre la independència".

Evitar la batalla legal

Per aconseguir l'objectiu d'un referèndum indiscutiblement lícit, i per evitar la batalla legal que podria tenir lloc fins a arribar davant del Tribunal Suprem perquè establís la legalitat o no de la llei del referèndum, Sturgeon ha pres una drecera. I ha demanat a la lord advocate –la responsable legal en cap del govern escocès i de la Corona a Escòcia– que demani al Tribunal Suprem si les disposicions establertes a la llei són legals. La potestat de fer-ho o no només és exclusiva seva i Dorothy Bain, l'oficial al càrrec, ho ha acceptat. Serà, doncs, el Suprem del Regne Unit qui es pronunciarà sobre la legalitat de la consulta proposada pel govern independentista d'Escòcia. "Si s'aconsegueix aquest resultat [la sanció legal del Suprem], no hi haurà cap dubte que el referèndum és lícit", ha continuat Sturgeon.

La ministra principal ha comentat també la possibilitat que el Suprem refusi el projecte. "Però, si això passa –ha dit–, és millor tenir aquesta claredat més d'hora que tard. Qualsevol suggeriment que el Regne Unit sigui una associació d'iguals serà fals. En canvi, ens enfrontarem a aquesta realitat. No importa com voti Escòcia; independentment del futur que desitgem per al nostre país, Westminster pot bloquejar-ho i anul·lar-ho. Westminster sempre tindrà l'última paraula i llavors hi haurà pocs arguments més forts o més poderosos per la independència que això, i no seria el final de la qüestió ni tan sols".

En cas de negativa del Suprem, i de negativa reiterada de Londres per negociar el traspàs de poders que en el seu dia van acordar David Cameron i Alex Salmond, formalitzat en l'Acord d'Edimburg del 15 d'octubre del 2012, la ruta del Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) també és clara, ha anunciat Sturgeon. "Si resulta que no hi ha cap manera legal perquè aquest Parlament doni al poble d'Escòcia una opció d'independència en un referèndum, i si el govern del Regne Unit continua negant una ordre de l'article 30, el meu partit plantejarà les eleccions generals del Regne Unit [en principi a celebrar a finals del 2024] sobre aquesta única qüestió: ¿Escòcia hauria de ser un país independent?".

Políticament, és una jugada intel·ligent. Entre altres raons perquè l'avantatge d'aquesta tàctica és que el sistema electoral britànic, fins ara, i des de meitat de la dècada anterior, ha sigut molt eficient a l'hora de rendibilitzar els vots de l'SNP –el 2019 va guanyar 48 dels 59 escons– i, per tant, no seria difícil interpretar un resultat com un mandat quasi definitiu per la independència. I després, què? Sturgeon no ho ha abordat en la seva exposició. El desafiament d'Edimburg de Londres és evident i, pràcticament, qualsevol resultat és possible.