Maduro accepta ara observadors internacionals a les eleccions legislatives del desembre
Envia una carta a l'ONU i a la UE convidant a l'arribada dels respresentants estrangers
BarcelonaSetmana de gestos i moviments a Veneçuela. Després de l'indult de 110 opositors, el govern de Caracas acceptaria ara la supervisió internacional i independent en les eleccions legislatives previstes per al pròxim 6 de desembre. El ministre d'Exteriors, Jorge Arreaza, ha anunciat a través de Twitter que ha enviat cartes al secretari general de l'ONU, António Guterres, i al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, convidant els dos organismes a participar en els comicis amb la presència d'"acompanyants i observadors", una de les exigències d'una part de la dividida oposició al chavisme i de Brussel·les. De moment, Brussel·les no s'ha pronunciat sobre l'oferiment veneçolà, però Borrell s'ha mostrat satisfet per l'excarceració dels dissidents.
En les missives, Arreaza afirma que el seu govern s'avé a adoptar un "marc de garanties" en tot el procés electoral per facilitar la participació i per contrastar i verificar els resultats a través d'"auditories" als processos tècnics que amb anterioritat han estat qüestionats per l'oposició. En aquesta derivada de gestos, els de Nicolás Maduro accepten incrementar la seguretat del sistema automatitzat.
Trencament de l'oposició
A tres mesos de les eleccions, Maduro fa un nou pas per relaxar l'ambient polític, polaritzat entre els partidaris del govern bolivarià i els opositors. Ara bé, l'oposició parlamentària és heterogènia i està molt fragmentada i ni el recent indult ha acostat posicions. Més aviat al contrari, la bretxa entre l'ala dura –representada per Juan Guaidó i Leopoldo López– i la més moderada s'ha eixamplat encara més –si no és que s'ha obert del tot– sobre l'oportunitat de concórrer als polèmics comicis o no. Guaidó ja havia anunciat el boicot a unes eleccions que considera que són un frau i un joc chavista, i reafirma que l'única solució per resoldre el conflicte polític veneçolà és la dimissió de Maduro, al qual es refereix com a "usurpador".
En aquest ambient preelectoral, però, ha reaparegut amb força Henrique Capriles, expresidenciable fa uns anys, inhabilitat des del 2017 i que per tant quedaria fora de la cursa política. No obstant això, Capriles s'ha erigit com un líder renascut i ha liderat les negociacions amb el govern que han acabat per possibilitar l'indult massiu, una mesura que no l'ha beneficiat.
En una compareixença poques hores després que els primers indultats sortissin de la presó, el dirigent ha apostat obertament per la presentació de candidatures, escenificant així un distanciament amb l'estratègia de López i Guaidó, amb qui ja no té una bona relació personal.
"Si ja tenim un règim autoritari que ens diu com pensar, tindrem una oposició que fa el mateix?", ha dit Capriles per qüestionar l'actitud del bloc que representa Guaidó. Després de dos anys en què Guaidó ha intentat, amb gran suport internacional, capgirar la política veneçolana enfrontant-se al govern i negant-se a seure en una taula de diàleg, Capriles aposta per un canvi d'estratègia i aprofitar "l'esquerdeta" que està obrint el règim per "ficar-hi la mà i després ficar-hi el peu, perquè no es tanqui la porta".
Els indults han sigut una sorpresa per a gairebé tothom i no totes les formacions opositores han anunciat si secundaran el boicot, però el veterà dirigent s'ha preguntat si l'alternativa a la crisi actual és que Guaidó, sense anomenar-lo en cap moment, continuï jugant a ser "president per internet" després que hagi perdut la iniciativa i la comunitat internacional hagi admès que ha fracassat en la voluntat d'enterrar el chavisme.
