Nigel Farage, vencedor del Brexit, abandona la direcció del UKIP
El líder dels euròfobs diu que plega per "recuperar la seva vida"
LondresNigel Farage, el veritable triomfador del referèndum del Brexit, renuncia al lideratge del partit. És la segona vegada, però aquesta és definitiva. “Mai he volgut ser un polític de carrera”, ha dit per justificar-se, després d’afirmar que “ara sento que he fet la meva part i crec que és correcte que m’aparti com a líder del UKIP”. “Volia recuperar el control sobre el meu país i ara vull recuperar la meva vida, que comença ara”.
Sense pronunciar-se obertament per cap candidat dels contendents a primer ministre, Farage ha deixat clar que “ha de ser del bàndol del Brexit”. Seria el primer pas per curar les ferides que el referèndum ha deixat al país. “Amb el temps espero que algunes d'aquestes divisions agudes es curin, quan la gent comenci a adonar-se que la vida fora de la Unió Europea pot ser molt emocionant”.
Setze anys després d’arribar per primer cop al Parlament Europeu amb un partit que aleshores ningú no coneixia, i que ara és el de més gran representació britànica a la cambra d’Estrasburg, el futur del UKIP no és, de moment, “lluitar en les properes eleccions” contra un govern del Brexit, ha dit. Ha volgut, però, reconèixer el paper de la seva formació en la consulta celebrada i en el resultat de la mateixa. “Sense el UKIP, la campanya del Leave no hauria superat la línia” del cinquanta per cent.
La dimissió de Farage completa el terratrèmol polític viscut al Regne Unit els últims deu dies. Sota Farage, el UKIP era una amenaça per als conservadors al sud d’Anglaterra. Potser ara, i si les cuites dins l’esquerra continuen, es convertirà en una amenaça real per al Partit Laborista al nord del país, recollint els vots dels electors descontents de la classe treballadora que han girat l’esquena a Europa a causa, principalment, de l’emigració.
En aquest sentit, Farage ha lamentat els episodis contra comunitats d’immigrants que s’han produït els darrers dies després del referèndum del 23 de juny. “S’han produït coses terribles des del referèndum i mai no donarien suport o toleraríem coses per l’estil”. Impossible oblidar, però, que la retòrica política que el UKIP practica des de fa molt de temps, i la que ha emprat en la passada campanya, ha estat molt agressiva contra l’emigració comunitària, fins a fer legítim un estat d’opinió contrari als estrangers que impregna diferents estrats de la societat britànica.