La no-estratègia de Washington ha esdevingut estratègia a Israel

Biden i Netanyahu aquest dijous al Despatx Oval
3 min

BarcelonaDiumenge van interrogar la vicepresidenta Kamala Harris per les relacions entre l'administració Biden i Benjamin Netanyahu. Li van fer una pregunta concreta i, després de dubtar un segon, la candidata demòcrata va refer la pregunta de l'entrevistador i va contestar: "Les relacions entre el poble americà i el poble israelià són molt bones".

D'aquesta manera, va evitar el tema Netanyahu. Però la situació indica que les relacions entre el primer ministre israelià i el president Biden no són fàcils. En realitat, des de fa un any els dos mandataris han tingut algunes topades, i molta gent pensa que Washington no té una estratègia pel que fa a la guerra al Pròxim Orient.

És cert que els Estats Units parlen sovint d'una solució diplomàtica, però ho fan sense convicció. Van començar a parlar d'una solució diplomàtica el passat mes d'octubre, i un any després continuen dient el mateix. Primer parlaven de diplomàcia en referència als palestins, després de Hezbollah, i ara als iranians, malgrat que en tots tres casos no han fet res per aturar la guerra.

Aquesta no-estratègia ha esdevingut la seva estratègia; i el que és encara més greu, la paràlisi de la Casa Blanca i el departament d'Estat ha permès que l'estratègia de Netanyahu s'aprofiti de la no-estratègia de Washington. En resum, sobre el terreny només s'apliquen els criteris d'una sola persona, que és el primer ministre israelià.

Netanyahu està encantat amb el fet que l'aixeta d'armes i diners americans estigui oberta a la màxima capacitat. Els arsenals israelians d'armes i municions estan ben plens, de manera que no és estrany que Joe Biden hagi dit que ell és el president que més suport ha donat l'estat jueu en tota la història dels EUA, segurament té raó.

Però a ulls de Netanyahu, aquest suport és insuficient. Enquestes fetes a Israel mostren amb claredat que la major part de la població israeliana prefereix Donald Trump com a president, per davant de Harris. També és el cas de Netanyahu, que fins i tot va batejar amb el nom de Trump un assentament jueu als Alts del Golan ocupats a Síria per agrair-li els serveis prestats al sionisme més intransigent.

Israel, política interna als EUA

Falta menys d'un mes per a les eleccions presidencials, i llavors podria canviar la política americana. Certament, Trump té poc interès en l'escena internacional, però és que Israel és política interna als EUA. Si guanya Trump, probablement Netanyahu tindrà llum verda per expulsar de la franja de Gaza una part de la població palestina, o tota la població.

Això serà més difícil si guanya Kamala Harris. La candidata demòcrata està fent equilibris per satisfer els seus votants, on hi ha una bossa considerable, que podria ser decisiva, de gent que està en contra del que veu com un genocidi, un concepte que han fet servir fins i tot personalitats internacionals.

La no-estratègia de Biden es pot veure com una continuïtat de la no-estratègia de Trump. Els dos presidents han permès que Netanyahu faci el que vulgui. En canvi, Netanyahu sí que té una estratègia. Li interessa que hi hagi un canvi de règim a Teheran? L'Iran és un gran actiu d'Israel, perquè li permet apropar-se als països àrabs que tenen por a la república islàmica. Encara que Netanyahu s'aprofita d'aquesta qüestió, seria millor que no hi hagués una república islàmica que avalés les milícies antiisraelianes a Gaza i el Líban.

stats