Alena Turava: "No hi ha res que representi millor Bielorússia que el fet que el seu premi Nobel sigui un pres polític"

BacelonaAlena Turava forma part de la diàspora bielorussa. Porta 20 anys vivint al nostre país i és la presidenta de l'associació Razam Bielorussos de Catalunya. El règim del dictador Alexandr Lukaixenko reprimeix els activistes fins i tot a l'estranger, i Turava hauria de fer front a una condemna de 12 a 15 anys de presó en cas que decidís tornar al seu país. Per això ha demanat l'asil polític. Des de Barcelona ha rebut amb molta alegria la notícia del premi Nobel de la pau per a l'activista bielorús Alés Bialiatski, per a l'ONG russa Memorial i per al Centre per a les Llibertats Civils d'Ucraïna.

Què creu que significa aquest premi per a Bielorússia?

— Ens ha agafat a tots per sorpresa, dins i fora de Bielorússia. Avui he parlat amb amigues meves a Minsk. És una alegria per a tots nosaltres perquè no hi ha res que representi millor Bielorússia que el fet que el seu premi Nobel sigui un pres polític. És com si el nostre crit hagués estat escoltat, perquè des de l'exili sempre hem estat cridant per explicar al món que Bielorússia és una presó. Al meu país hi ha oficialment 1.300 presos polítics, però la xifra real és molt més alta, perquè cada setmana desapareixen desenes de persones, detingudes pel règim.

¿Com és d'important l'organització Viasna, creada per Bialiatski?

— Viasna vol dir primavera en bielorús, i des que es va fundar, el 1996, enmig d'una onada de protestes, ha sigut molt important. Bialiatski no va voler marxar del país, es va voler quedar a Bielorússia i ha estat detingut diverses vegades. Ara torna a estar a la presó. Viasna ara ja no existeix, oficialment es va dissoldre, però encara hi ha molts voluntaris que actuen clandestinament i que fan una tasca molt important amb els presos polítics. Aquests voluntaris visiten gairebé cada dia els jutjats o els calabossos per veure qui hi han portat i fan una llista de presos polítics que publiquen en un compte de Telegram. Així les famílies que tenen un desaparegut poden consultar si està detingut i on. Ajuden els familiars i també treballen per millorar les condicions en què viuen els presos, portant-los menjar per exemple, perquè a les presons estan en condicions inhumanes. I ho sé de primera mà perquè a un amic meu el van empresonar fa poc: en cel·les per a sis persones n'hi ha 15, i han de fer torns per dormir.

El premi és compartit amb organitzacions dels dos països veïns. ¿Creu que el destí de Bielorússia està lligat al d'Ucraïna i Rússia?

— Totalment. Qui mana a Bielorússia és Putin. Quan els bielorussos vam sortir al carrer, tothom va veure quina va ser la reacció del govern, i va ser Putin qui la va ordenar. Ens llevem cada dia amb la guerra i sense saber quin pot ser el pròxim pas que farà Lukaixenko. Perquè només dos dies després de la invasió va fer un referèndum, amb el qual Bielorússia va perdre la neutralitat i ara ja som nuclears. Tot això ho està fent Lukaixenko sota la pressió de Putin, perquè li té por. Lukaixenko farà tot el que pugui per no enviar tropes a Ucraïna perquè sap que això seria la seva fi, però si Putin l'hi demana no sé què farà. Ell sap que els bielorussos no volen lluitar contra els ucraïnesos, fins i tot els que donen suport a Lukaixenko no volen anar a la guerra.

¿Creu que el premi d'avui pot millorar alguna cosa?

— El premi ens dona molta esperança. És un símbol. I n'estem molt contents.