"No sabem on és l'ajuda": França abandona Mayotte després del cicló

BarcelonaUna setmana després que el cicló Chido arrasés el petit arxipèlag francès de Mayotte, a l’oceà Índic, la població continua sense tenir aigua potable, electricitat ni accés a internet. Les reserves de menjar d'aquesta illa de només 374 km² s'estan esgotant i l'ajuda humanitària arriba amb comptagotes. Les quatre principals organitzacions humanitàries franceses –amb les quals ha contactat l'ARA– encara no han pogut arribar a l’illa.

Una setmana després que el cicló Chido arrasés Mayotte, la gent fa cua davant dels punts que ha habilitat el govern francès per rebre els aliments que els han promès. Un parell d’ampolles d’aigua i dues llaunes de tonyina. És tot el menjar que han rebut en cinc dies. Per evitar el pillatge, el govern ha establert un toc de queda entre les 22 h i les 4 h. "Sembla que hi ha molta ajuda que arriba de la França continental, però no sabem on és...", lamenta l'Axel, un habitant de Mayotte, en declaracions a l'ARA.

Una setmana després que el cicló Chido arrasés Mayotte, les autoritats no estan a prop de saber quina és la xifra real de morts. De moment, el recompte oficial és de 35 morts i 45 ferits, tot i que el mateix govern reconeix que la xifra podria arribar a “centenars o milers”. De fet, només els enterraments que s’han fet a les mesquites ja superen el nombre de víctimes del recompte oficial, i els mitjans locals asseguren que, a les barriades més afectades, els morts s’enterren en fosses comunes a mesura que es troben els cossos.

Tot i que el govern francès diu que ha posat en marxa un “mètode de treball” per intentar tenir una “xifra plausible” de morts –agrupa les xifres dels ajuntaments, les associacions locals i els responsables musulmans–, el més probable és que mai s'arribi a saber del cert. "Creiem que no sabrem mai quants morts hi ha hagut, perquè no s'estan buscant", explica a l'ARA el Martín (nom fictici), que treballa de professor a l'illa.

Jérémy Crunchant, portaveu del Servei Civil de França, reconeix en declaracions a l'ARA la "dificultat de posar xifres" a les víctimes i als ferits. Assenyala algunes dificultats per arribar a l'illa: el pont aeri que s'ha habilitat entre l'illa de la Reunió i Mayotte –amb una capacitat només d'una desena de viatges cada dia–; la "dificultat de coordinar-se amb l'Estat" i les condicions per als seus treballadors i voluntaris. "Estem muntant un campament per assegurar que tinguin la màxima seguretat", afirma. Crunchant reconeix que el primer que faran quan arribin els primers equips –principalment formats per personal sanitari i d'atenció psicològica– serà "avaluar a què ens enfrontem".

La situació als centres sanitaris també és precària. El cicló ha arrencat el sostre d'alguns punts del principal hospital de l'illa, i els pacients més greus han hagut de ser evacuats, mentre que d'altres han de passejar per passadissos inundats.

"Heu d'estar contents de viure a França"

Fa anys que entre la població local de l'illa, els mahoresos, pesa una sensació d'abandonament. Ara, amb el 70% dels habitatges de l'illa malmesos i una ajuda que sembla que no arriba, aquest sentiment s'ha convertit en indignació.

"Volem saber quins mitjans ens donareu. Ara no puc dir a la família si estic viva o morta, perquè no tenim telèfon ni xarxa. [...] Comptarem els morts a les barriades"; una mahoresa interpel·lava el president francès Emmanuel Macron, durant la seva visita a Mayotte, aquest dijous, en què va anunciar que portava “quatre tones de mercaderies d’aliments i material sanitari”. "Heu d'estar contents de viure a França. Si no fóssiu a França estaríeu mil cops més en la merda. No hi ha cap lloc de l'oceà Índic on s'ajudi tant a la gent; aquesta és la realitat", va respondre el president en unes declaracions que han despertat indignació arreu.

Coincidint amb la visita de Macron, les autoritats franceses van declarar dijous l’estat de “calamitat natural excepcional” i van decretar dilluns com a dia de dol nacional. L'arxipèlag de Mayotte ha patit "probablement el desastre natural més greu de la història de França durant diversos segles", escrivia dimecres el primer ministre François Bayrou en una carta adreçada a totes les forces polítiques. 

La pobresa, l'arrel del problema

L’ARA ha pogut parlar amb tres professors d’institut de Mayotte que van aconseguir marxar de l’illa el dia abans del cicló. “Sort que va coincidir amb les vacances de Nadal –deia el Martín–; si això arriba a passar uns dies abans, no hauríem tingut aquesta sort”. El Martín, la Sònia i l’Álvaro han perdut casa seva per culpa del cicló. Però el que més els preocupa són els seus alumnes i els amics que s'han quedat allà. “No en sabem res. Ningú m’agafa el telèfon i no tinc manera de contactar-hi”, lamenta ella. Tots tres coincideixen a assenyalar la precarietat dels infrahabitatges com a causa principal de la tragèdia.

Mayotte és el departament més pobre de França i té uns 310.000 habitants. Tot i que administrativament rep la categoria de departament –la mateixa condició que, per exemple, els Pirineus Orientals– s'estima que la meitat de la població viu a l'illa indocumentada. La majoria són originaris de les illes Comores, un dels països més pobres de l'Àfrica que està només a una seixantena de quilòmetres. L'orografia de l'illa i la vegetació frondosa que l'envolta fan que la guàrdia costanera ho tingui difícil per controlar tots els accessos, i això l'ha convertit, les últimes dècades, en una porta d'entrada a la Unió Europea enmig del Pacífic. La incapacitat de les autoritats franceses per censar correctament la població en temps normals fa que ara, després de la catàstrofe natural, sigui impossible avaluar el nombre de desapareguts o de morts.

S'estima que unes 100.000 persones viuen en habitatges precaris amb cases construïdes per ells mateixos fetes de xapa, agrupats en bidonvilles o barriades. El més gran és Kaweni, als afores de la capital, que ha estat el lloc més afectat per la tempesta. De les 20.000 persones que hi viuen, només 5.000 han acudit als refugis instal·lats per la prefectura de Mayotte. Es tem que molts hagin mort esclafats per la ferralla de la qual estaven fets els habitatges. L'Álvaro explica que el paisatge de l'illa abans del Chido ja era ple de "cases de xapa". "L'accés a l'electricitat i l'aigua era molt limitat, i als bidonville l'havien de recollir en punts d'aigua; la higiene era la justa per sobreviure. A més, la pobresa feia que hi hagués molta inseguretat", relata.

El cicló ha posat en evidència el greuge entre els ciutadans d'ultramar i els de la metròpoli i, en conseqüència, les mancances del model colonial francès. Durant la seva visita, Macron va anunciar que tenia la intenció de "suprimir els habitatges indignes" a Mayotte, però organitzacions locals temen que l'executiu aprofiti per posar el focus en l'estatus administratiu de les persones en situació irregular, en lloc de fixar-se en la precarietat amb què viuen. De fet, el ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, només va trigar 72 hores a plantejar que no es podria "reconstruir l'arxipèlag" sense prèviament "abordar la qüestió migratòria".