"Abans no podia ni treure el cap per la finestra": els salvadorenys que avalen la mà dura de Bukele

Soyapango (El Salvador)És migdia i el sol brilla amb força. Uns nens juguen a fet i amagar mentre les seves rialles i crits inunden un descampat de La Campanera, un barri del municipi de Soyapango, a l’est d'El Salvador. Darrere seu, a només uns metres, una casa completament en ruïnes reflecteix la violència que fins fa un parell d’anys atemoria els habitants de la zona.

Sense perdre de vista la mainada, América Argueta, àvia de dues de les menors, explica que, abans, a causa de les altes xifres de criminalitat, els nens no podien fer activitats tan quotidianes com divertir-se al carrer. Alguns no anaven a l'escola perquè les mares tenien por que els pogués passar alguna cosa durant el trajecte. “Sempre havíem d'anar amb compte. I intentar respectar-nos els uns als altres per no tenir problemes”, recorda amb tristesa.

Durant anys, La Campanera va estar controlada per la banda coneguda com a Mara Barrio 18, un grup juvenil que vivia majoritàriament de l’extorsió i la venda de drogues. El barri es va convertir en un dels més perillosos d'El Salvador, país que el 2015 va arribar a tenir una de les xifres d’homicidis més altes del món, amb 104 morts violentes per cada 100.000 habitants. El lema "Ver, oír y callar" era la llei no escrita que governava La Campanera. Els seus habitants l'acataven sense objecció. El barri també es va fer conegut perquè va ser l’escenari del documental La vida loca, dirigit pel periodista francoespanyol Christian Poveda. Els protagonistes, integrants de la mara, van acabar assassinant-lo.

El març del 2022 El Salvador va patir 62 homicidis en un sol dia. L'Assemblea Legislativa, de majoria oficialista, va aprovar un règim d'excepció que suspenia drets fonamentals de la població, com ara la llibertat de reunió i associació o el fet de ser assistit per un advocat en cas de detenció. A més, els arrestos sense audiències judicials es van allargar de 3 a 15 dies. Encara que estava previst que tingués una duració d'un mes, l’estat d'excepció s’ha estès en 31 ocasions, i s'ha convertit en una de les polítiques més destacades del president Nayib Bukele, que actualment governa un segon mandat tot i que la Constitució prohibeix que un president sigui reelegit. El mateix Bukele assegurava aquest divendres que aquest octubre ha estat el més segur de la història del país.

Una sola entrada i sortida

A causa del règim d'excepció, diversos militars recorren cada dia els estrets carrers de La Campanera, que només té una entrada i una sortida. La vegetació que envolta la zona facilitava que, antigament, els criminals s’hi poguessin amagar. Els uniformes amb tons de camuflatge de les autoritats i els seus fusells contrasten amb els colors llampants dels murals que adornen algunes façanes del barri.

Prop del descampat on juguen els nens, un artista fa els últims traços d’un ximpanzé. Ja no queden els forats de les bales a les parets; els dibuixos amaguen els grafitis de frases i símbols que en un passat no gaire llunyà al·ludien al Barrio 18. Ara els carrers es veuen tranquils. "Estic molt contenta, perquè abans no podia ni treure el cap per la finestra. Pel carrer passaven persones que no eren bones", diu la Sílvia, una de les nenes que juguen al carrer i que només hi sortien per anar a l'escola.

Els crits dels nens es barregen amb el soroll de les màquines d'uns treballadors que netegen les restes d'una de les casas destroyer, habitatges desfets que eren els llocs on les bandes s’organitzaven i cometien crims. Segons el ministeri d’Habitatge, més de 500 llars de La Campanera van ser "usurpades" per les maras.

Meisy Navas lluita cada dia per transformar el barri. A més de ser una de les veïnes més conegudes entre la comunitat, treballa per a la municipalitat del districte de Soyapango. Explica que, com a part del Plan Control Territorial del govern, fa quatre mesos que es van començar a recuperar les casas destroyer i les zones verdes. Comenta que també es van construir alguns espais infantils i es van pintar murals per esborrar els vestigis de les bandes.

Unes activitats a les quals s'han sumat organitzacions com l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), que està construint una casa comunal per als veïns. L'organització assenyala en un comunicat que, entre altres conseqüències, els habitants de La Campanera es van haver d'afrontar durant anys a "les fronteres invisibles imposades per les bandes, que impedien la participació en activitats i la convivència entre els veïns".

"Primer havies de demanar permís a altres persones per poder-hi portar projectes", diu Navas, que no menciona la paraula pandilleros. Com si fos un tabú, els altres entrevistats tampoc la pronuncien. "Al final no ens donaven el consentiment per poder treballar perquè la comunitat era d'ells. Ara ja no. Ara és nostra", diu la jove.

A només uns carrers, Xiomara Cardona saluda els veïns amb un gran somriure. Des del seu petit negoci, on ven productes com pa dolç, ous, patates fregides, tamales i cafè, es prepara per a una nova jornada laboral. Veïna del barri des del 1999, explica que el 2010 va ser part dels salvadorencs que van haver de marxar-ne de manera forçosa. "Era ben difícil per als comerciants, perquè si no es col·laborava, a causa de la mateixa extorsió, no es podia suportar una situació així". Les maras solien reclamar als empresaris un impost econòmic conegut popularment com la renda. Després de la implementació del règim d'excepció, Cardona va tornar a La Campanera. Amb la seva feina manté el seu marit, greument malalt.

Política de mà dura

Segons xifres del govern, des del març del 2022 s'han detingut més de 80.000 presumptes membres de les maras. Els experts creuen que la política de mà dura és un dels motius dels alts índexs d'aprovació dels quals gaudeix Nayib Bukele, que al febrer va ser reelegit amb una majoria aclaparadora. La seva popularitat ha traspassat fronteres, i països de la regió com Hondures o l'Equador, amb altes xifres de criminalitat, han posat en pràctica mesures similars.

Activistes i institucions que lluiten pels drets humans posen en dubte la gestió de Bukele. L’organització Human Rights Watch, amb seu a Nova York, assenyala al seu Informe mundial 2024 que, des que el règim d'excepció va entrar en vigor, "les autoritats han comès violacions generalitzades de drets humans, incloent-hi detencions arbitràries massives, desaparicions forçades, maltractaments a la presó i violacions del degut procés". També ho ha denunciat la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) en el document El Salvador: estat d'excepció i drets humans, on expressa preocupació, entre d'altres, per “l'aplicació excessiva de la presó preventiva”.

A La Campanera els veïns estan satisfets. Mentre unes dones preparen les tradicionals pupusas, un grup de treballadors baixa d’un autobús que deixa anar una bafarada de fum espès al seu pas. Xiomara Cardona arregla el petit aparador de la seva botiga. "Espero que el govern central no abaixi la guàrdia pel que fa a la seguretat. En aquests barris hi ha d'haver seguretat constantment". Bukele ha plantejat eliminar l'estat d'excepció, però de moment continuarà vigent fins al 7 de novembre.