Zsuzsanna Szelényi: "No sabem com són de propers Orbán i Putin: és una relació secreta"
Directora de la CEU Democracy Institute Leadership Academy i experta en política hongaresa
BarcelonaFa una setmana que el nom de Viktor Orbán sona amb molta més insistència que normalment. Després de reunir-se amb Vladímir Putin i Xi Jinping, aquest dijous té previst trobar-se amb Donald Trump a Florida, però ha evitat una reunió bilateral amb el president Joe Biden a la cimera de l'OTAN celebrada a Washington. Alguns analistes consideren fins i tot que la seva "missió de pau" per a Ucraïna ve directament de Mar-a-Lago. L'hongaresa Zsuzsanna Szelényi és especialista en la polarització i l'autocratització com a amenaces per a la democràcia a Europa. Al seu llibre Tainted democracy, Viktor Orbán and the subversion of Hungary [Democràcia contaminada, Viktor Orbán i la subversió d'Hongria] exposa la deriva autoritària del primer ministre hongarès. Ha estat una de les participants en una jornada a Barcelona sobre la integració europea després de les eleccions al Parlament Europeu organitzada pel Cidob, per FES Madrid i pel Global Policy Center. Parlem amb ella de l'amenaça que pot ser Orbán per als seus suposats aliats occidentals.
¿El bloqueig constant d'Hongria amb les qüestions relacionades amb Ucraïna es deuen a una proximitat de Viktor Orbán amb Vladímir Putin o és més aviat una manera de marcar perfil?
— Crec que totes dues coses. No sabem si la relació entre Orbán i Putin és gaire estreta. Però el que està clar és que Orbán utilitza totes les oportunitats que té per fer política transaccionalista, és a dir, exerceix el dret de veto en temes de política exterior però per altres interessos. I crec que això mateix ho veurem en el futur amb altres primers ministres de dretes. Aquest és el futur que hem de preveure per a la UE. Orbán està intentant aliar-se amb altres líders europeus. Haurem de veure què passa amb Àustria, perquè hi haurà eleccions al setembre i molt probablement guanyarà el partit d'extrema dreta FPÖ.
Se sap si la relació entre Orbán i Putin és gaire estreta?
— No en tenim els detalls. Són relacions molt personals, secretes. La meva observació és que Orbán principalment pensa en ell mateix. Té molt interès a tractar amb Rússia, concretament des del punt de vista econòmic. Hongria encara obté la majoria dels recursos energètics de Rússia en forma de gas, i també està construint una central nuclear en cooperació amb Rosatom, després d'un acord secret del govern [amb el Kremlin]. I sabem que, en tots dos negocis, hi ha involucrades empreses hongareses pròximes al primer ministre. Per tant, com a mínim hi ha un interès comercial important darrere de la relació amb Rússia. Si hi ha alguna altra cosa, no ho sabem. Però està clar que hi ha interessos personals i polítics importants, que no són el mateix que els interessos nacionals d'Hongria.
Fa dos anys el Parlament Europeu va aprovar una resolució en què descrivia Hongria com un "règim híbrid d'autocràcia electoral" i no pas com una democràcia. Hongria és una autocràcia?
— Crec que el terme d'autocràcia electoral és l'adequat. Vol dir que se celebren eleccions, però que no són justes perquè el partit del govern sempre té moltes més oportunitats de guanyar que cap altre, perquè les regles canvien constantment per beneficiar-lo. El partit que governa també domina l'espai mediàtic. La manera en què Fidesz governa Hongria és molt autocràtica. Va en contra d'un entorn polític plural i, tot i que hi ha altres partits, són petits i insignificants.
En el seu llibre explica com es pot subvertir la democràcia des de dins i utilitza Hongria com a exemple. Com s'ha arribat fins aquí?
— El primer que cal dir és que el retrocés democràtic no arriba d'un dia per l'altre. A Hongria va començar a principis dels 2000 i ha sigut un procés de dalt cap a baix, impulsat per l'elit. I això vol dir que pot passar a molts altres països. A Hongria, els principals problemes polítics van començar llavors amb una forta polarització de l'entorn polític. Orbán no va acceptar la derrota a les eleccions del 2002 i va començar amb les seves tècniques radicals de mobilització, amb grans manifestacions als carrers. També va començar a obstruir els processos al Parlament. A més, la situació econòmica per la crisi del 2008 va ser un factor molt important perquè Orbán guanyés el 2010 amb una gran majoria. Aquí tenim dos factors: el personal, de lideratge, i l'econòmic.
Quines són les mesures més significatives que s'han pres en aquesta deriva autoritària?
— Fidesz ha canviat la Constitució, ha fet que el govern tingui més poder i ha debilitat el sistema de control de l'executiu. També ha canviat la llei electoral. De fet, l'estan canviant constantment. Des del 2010 s'ha canviat més de 25 vegades, sempre amb l'objectiu de paralitzar l'oposició i afavorir el partit governant. Un altre element molt important és que han col·locat gent lleial al partit en totes i cadascuna de les institucions. L'estat hongarès el gestiona Fidesz, de manera que, aparentment, és un sistema democràtic, però tot està dirigit per persones fidels a Orbán.
Persones properes a Orbán també s'han enriquit molt des que ell va arribar al poder.
— En els últims 14 anys, el govern bàsicament ha utilitzat el pressupost d'Hongria per desenvolupar un cercle d'oligarques totalment nou. I ha sigut possible principalment amb la manipulació dels concursos públics. I aquesta nova elit és molt lleial al govern. De la llista de les 100 persones més riques d'Hongria, la meitat han canviat els últims deu anys. Això vol dir que hi ha molts nou-rics que han aparegut del no-res i s'han convertit en els més rics del país gràcies als concursos públics.
Quina part de culpa tenen les institucions europees?
— Durant molts anys, la Unió Europea no va ser gaire àgil a l'hora d'assimilar el que estava passant a Hongria. Crec que els líders europeus pensaven que era una llàstima que passés, però que Hongria era un país petit i que no tenia gaire importància. Però això ara ha canviat, en part perquè ha quedat clar que això sovint passa per un abús dels fons de la UE, però també perquè Viktor Orbán va començar a ser conflictiu dins de la Unió Europea.
Creu que és probable que la UE tingui més dificultats en el futur amb altres membres que intentin obstaculitzar els processos comunitaris com ha fet Orbán els últims anys?
— Sí. I això és perquè Rússia s'ha infiltrat en la política europea a través d'alguns partits d'extrema dreta. Per tant, crec que això és una cosa que haurem de vigilar molt de prop en el futur.