“No cal més roba ni menjar, el que necessitem són voluntaris”

Enviada especial a Castanheira de Pêra (Portugal)Milers de caixes i bosses s’amunteguen al pavelló d’esports de Castanheira de Pêra, un dels municipis més afectats per l’incendi de Portugal. Hi ha roba escampada per tot l’accés i, fins i tot, en alguns dels vestidors. L’equip de voluntaris de l’entrada discuteix de manera acalorada. “Fa una setmana que soc aquí i això és insostenible”, crida la Marta, una jove estudiant del municipi. L’ajuda els ha desbordat. Centenars de portuguesos s’han desplaçat aquest cap de setmana a la zona afectada carregats de roba i menjar per ajudar les famílies. Castanheira de Pera, però, ja ha dit prou. “No cal més roba ni menjar, el que necessitem són voluntaris”, respon l’Adelaide, funcionària del municipi, a un grup d’amigues que han vingut des de Lisboa amb el cotxe carregat de donatius.

Sobreviure a la 'carretera de la mort'

Un total de 69 famílies han perdut la casa engolida per les flames. El fum també ha deixat inservible molta de la roba i les pujades i baixades d’electricitat s’han carregat els electrodomèstics. A poc a poc, passen pel pavelló per recollir la roba i productes d’higiene, després d’obtenir menjar en un altre espai habilitat. Paula Graça ha carregat tot el maleter de l’únic cotxe que li queda. Va aconseguir salvar casa seva de les flames a costa de molta aigua, i també la de la seva veïna, Irene Machado. Totes dues ho han perdut tot, els camps i la feina -el marit de la Paula tenia fins a 10 treballadors en el sector de la fusta però s’han cremat totes les màquines-, però no poden parar de somriure per haver aconseguit salvar la vida.

Una setmana sense parar

Als centenars de bombers arribats d’arreu de Portugal, s’hi han sumat també centenars de voluntaris que ajuden com poden sense que hi hagi cap autoritat al darrere. És una xarxa ingent de persones que, amb bona voluntat, intenten ajudar com poden. A la cuina de la caserna de bombers de Figueiró dos Vinhos també s’hi ha unit una família des de fa una setmana, amb la seva filla de només 10 anys, que ha treballat nits senceres. La Bruna ho explica orgullosa i assegura que a l’octubre s’apuntarà per ser bombera. Algun dia ha dormit només dues hores mentre acompanyava els seus pares. El seu germà, de només 19 anys, va passar per la carretera de la mort per intentar anar a recollir uns avis com a voluntari diumenge, després que un “tornado de foc” matés més de 40 persones. La Bruna explica amb tot luxe de detalls que va veure un crani partit i el cadàver de dos nens. No ha parlat amb cap psicòleg. Els voluntaris, fins i tot menors d’edat, s’enfronten sols i sense control a la magnitud de la tragèdia.