Europa

El nou Bundestag s'oposa a donar poder a l'extrema dreta

AfD reclama la vicepresidència de la cambra i el discurs inaugural, però el cordó sanitari ho impedeix

La nova presidenta del Parlament alemany, Julia Klöckner, i el futur canceller Friedrich Merz, tots dos de la CDU-CSU, en la sessió de constitucicó del Budestag.
Sònia Sánchez
25/03/2025
3 min
Regala aquest article

BarcelonaDues coses han quedat clares de la sessió de constitució d'aquest dimarts del nou Parlament alemany: la gran polarització política que viu el país –en sintonia amb la resta del món– i el gran poder que pensa exercir a partir d'ara l'extrema dreta, que ha duplicat el nombre de diputats respecte a la legislatura passada. La polarització ha quedat clara quan l'elecció oficial de la nova presidenta de la cambra, la candidata de la CDU Julia Klöckner, ha estat aplaudida només pels diputats del seu mateix partit. I la força de l'extrema dreta s'ha posat a prova quan Alternativa per a Alemanya (AfD) ha insistit a reclamar la vicepresidència de la cambra, en correspondència a la seva posició de segona força política. També ha quedat clar, però, que la resta de formacions estan decidides a mantenir el cordó sanitari i a evitar donar més poder a l'extrema dreta: tres votacions consecutives han rebutjat entregar la vicepresidència del Bundestag al candidat d'AfD.

La nova presidenta de la cambra ha fet un discurs conciliador en què ha demanat buscar consensos polítics i sentir totes les veus, fins i tot les "extremistes", una al·lusió que ha estat aplaudida des de la bancada d'AfD. "Tinguem el coratge de suportar opinions dins de l'espectre constitucional", ha afegit Klöckner. La cambra baixa s'ha constituït aquest dimarts, de fet, mentre continuen els contactes entre els conservadors de la CDU-CSU i els socialdemòcrates de l'SPD per formar un govern de Gran Coalició liderat pel probable futur canceller, Friedrich Merz (CDU-CSU). L'SPD té ara la meitat de diputats que en la legislatura passada, però encara negocia "d'igual a igual" amb els democristians, que van guanyar les eleccions, tal com subratllava el secretari general de l'SPD, Matthias Miersch.

Klöckner ha estat elegida amb 382 vots a favor, 204 vots en contra i 31 abstencions. Els 630 diputats del nou Bundestag (el de la legislatura anterior tenia 733 escons, però un canvi legislatiu ha redistribuït la cambra) han votat l'elecció de la presidència i la vicepresidència. Aquesta segona votació s'ha repetit fins a tres vegades, i en totes tres el cordó sanitari a l'extrema dreta ha impedit que s'elegeixi el candidat d'AfD, Gerold Otten, de 69 anys, com a nou vicepresident del Parlament. "Els vostres trucs no impediran el nostre ascens", ha dit el líder parlamentari d'AfD, Bernd Baumann. L'elecció de la vicepresidència s'ha ajornat a una nova sessió.

L'extrema dreta també va reclamar que el discurs d'obertura de la sessió, que sempre efectua el diputat de més edat del Parlament, el fes el seu exlíder Alexander Gauland. Però les normes de l'hemicicle es van modificar específicament l'any 2017 per impedir que el discurs inicial el pogués fer un membre de l'extrema dreta. Aquest discurs honorífic l'ha fet Gregor Gysi, de 77 anys i diputat d'esquerres (de Die Linke), com a representant de més edat. La seva intervenció ha generat una altra anècdota que remarca la divisió política actual i les seves reminiscències històriques: com a gest de protesta, el diputat de la CDU Sepp Müller s'ha posat a llegir un llibre sobre l'antiga RDA, l'Alemanya soviètica, per fer notar que Gysi va ser líder del SED, el Partit Socialista Unificat d'Alemanya, que tenia el monopoli polític en aquella dictadura.

El nou Bundestag constituït aquest dimarts, i sorgit de les eleccions del 23 de febrer, té 152 diputats de l'extrema dreta, la xifra més alta des del 1945. I no és qualsevol extrema dreta, sinó un partit amb legisladors que han expressat opinions més extremes de les que s'havien sentit mai a l'hemicicle alemany. Un dels nous diputats d'AfD és Maximilian Krah, un antic membre del Parlament Europeu que es va negar a repudiar les SS paramilitars d'Adolf Hitler, fet que va provocar que AfD quedés aïllada a l'Eurocambra. Amb el 24% dels escons en un Parlament de 630 diputats, tindrà espai per marcar el to del debat i posar a prova l'ampli "tallafocs" que la resta de partits s'han proposat impulsar per aïllar políticament l'extrema dreta.

stats