El nou govern francès (que vira més a la dreta) vol "restablir l'ordre" a les fronteres i al carrer
Davant el temor de l'esquerra, Barnier promet que no hi haurà cap retrocés en els drets socials conquerits
ParísEl nou govern francès, el més conservador de l'última dècada, ha començat a treballar aquest dilluns. El dia de la rentrée del nou executiu liderat per Michel Barnier, alguns dels ministres han deixat clar que serà un govern més de dretes del que hi havia fins ara, sobretot amb les qüestions d'immigració. El nou titular de l'Interior, Bruno Retailleau, ha destacat que el seu objectiu principal serà "restablir l'ordre", a les fronteres i al carrer. "Tinc tres prioritats: restablir l'ordre, restablir l'ordre i restablir l'ordre", ha afirmat.
El nou executiu està integrat per ministres de diferents partits, però amb un clar domini dels macronistes i dels republicans, tot i que aquest partit va quedar cinquè a les eleccions legislatives. Retailleau és un dels membres de l'ala més conservadora d'Els Republicans. Abans d'unir-se al partit conservador havia format part del Moviment per França (MPF), un partit d'extrema dreta que va fundar Philippe de Villiers. El nou ministre de l'Interior, profundament catòlic, és contrari a l'avortament, al matrimoni homosexual i manté posicions molt dures contra la immigració. En alguna ocasió ha arribat a defensar "una política de civilització" davant l'islamisme.
La seva entrada al govern ha provocat reticències fins i tot a les files macronistes, però Retailleau no sembla disposat a moderar el seu discurs ni a seguir les consignes del primer ministre, que aquest dilluns ha demanat als seus ministres "que actuïn" més i "comuniquin menys" i que siguin "irreprotxables i modestos". Abans del seu nomenament, com a diputat havia retret al president Emmanuel Macron la seva "laxitud" respecte a la immigració, la seguretat o a la laïcitat de l'estat.
Canvi de nom del ministeri de Famílies
Els partits d'esquerres i una part dels macronistes estan preocupats no només pel nomenament de Retailleau sinó també pel d'altres ministres i secretaris d'estat conservadors també contraris a l'avortament o als drets del col·lectiu LGBTI+. El nou executiu també ha modificat el nom del ministeri que fins ara es deia de la Infància, la Joventut i les Famílies pel de Primera Infància i Família. No és un canvi banal: la s de famílies –que inclou també les monoparentals, les homoparentals, les recompostes, etc.– decau en el nou govern. És tota una declaració d'intencions. Sobre l'accés a la sanitat pels immigrants sense papers –que els conservadors van intentar eliminar fa uns mesos–, Barnier ha assegurat que suprimir-la "no serà un tabú".
El nou primer ministre ha hagut de sortir al pas de les crítiques garantint públicament que no es farà cap pas enrere en les conquestes de drets socials. "Les grans lleis de progrés social", com les de l'avortament –que es va incloure en la Constitució francesa– o l'assistència mèdica per a la reproducció assistida, "es preservaran íntegrament", prometia en una entrevista diumenge a la nit. El cap del govern també va insistir que no preveu apujar impostos a les llars més modestes ni "a la classe mitjana", però sí als rics i a les grans empreses.
Tot i el viratge del govern cap a la dreta, el president de la República assumeix la seva tria. "Encetem una nova etapa per al nostre país. Estaré aquí per ajudar-vos a tenir èxit", ha dit Emmanuel Macron aquest dilluns als membres del nou govern durant la reunió del primer consell de ministres, celebrada a l'Elisi després d'un matí intens de traspàs de carteres.
Moció de censura
Des del seu nomenament, Michel Barnier intenta fer malabarismes per aconseguir que l'extrema dreta no faci caure el govern, però alhora que les seves polítiques no suposin un trencament amb els socialistes. El Reagrupament Nacional té a les seves mans que la moció de censura que presentaran els partits del Nou Front Popular –l'aliança de l'esquerra, que va guanyar les eleccions legislatives però ha estat ignorada per Macron per formar govern– tingui èxit o fracassi.
Els vots dels partits d'esquerra no són suficients perquè la moció sigui aprovada, però si els de Marine Le Pen hi voten a favor, el govern cauria i Macron hauria de tornar a buscar un primer ministre. Per ara, la líder del Reagrupament Nacional vol donar un vot de confiança a Barnier i no sembla disposada a votar la moció de censura de l'esquerra. Però la debilitat del govern i de Macron és tan gran en aquesta nova Assemblea, totalment fragmentada, que res garanteix que el nou executiu tingui una vida llarga.
