El nou govern del Regne Unit allibera més de 10.000 presos abans d'hora
El col·lapse del sistema penitenciari porta l'executiu laborista a prendre la decisió
LondresDissabte passat, en la seva primera conferència de premsa com a premier, Keir Starmer va dir que el sistema de presons del país estava "trencat". I aquest divendres a la tarda la ministra de Justícia ha començat a concretar com evitar l'explosió de la "bomba de temps" que els "ha deixat l'anterior govern". La primera actuació és potencialment polèmica i, amb seguretat, pot causar una certa intranquil·litat entre la població del país.
La màxima responsable del departament, Shabana Mahmood, ha anunciat un pla per alliberar poc més de deu mil interns amb només el 40% de la pena completada a partir del setembre vinent. La mesura intenta evitar el que la ministra Mahmood ha qualificat de "col·lapse imminent" del sistema, on queden poc més de set-centes places lliures. Els criminals condemnats per delictes violents i els delinqüents sexuals no seran elegibles per ser inclosos dins del programa, que serà revisat al cap de 18 mesos.
Hores abans que Shabana Mahmood fes el seu anunci, aquesta matinada, des de Washington, on ha participat en la cimera del 75è aniversari de l'OTAN, Keir Starmer ha insistit que "la situació a les presons és pitjor del que pensava", una fórmula que el nou govern laborista està aplicant a tots els departaments. A primers de setmana, la ministra del Tresor, Rachel Reeves, va assegurar que l'estat de les finances públiques era el pitjor des de la Segona Guerra Mundial.
L'Associació de governadors de presons ha descrit recentment el sistema de justícia amb les mateixes paraules que la ministra Mahmood: "A punt del col·lapse", deien en un comunicat, en què es denunciava la manca d'espai als centres d'internament. La situació és tan greu, ha dit Shabana Mahmood, que es podrien quedar "sense cel·les en poques setmanes". I si això passés, suposaria "una ruptura total de la llei i l'ordre". En termes generals, i sempre excloent els criminals violents i els delinqüents sexuals, un presoner pot ser alliberat anticipadament després d'haver complert el mínim del 50% de la pena.
Al Regne Unit, la informació de l'alliberament de presoners fa pensar, immediatament, en Zara Aleena, una estudiant graduada en dret, de 28 anys, que va ser assassinada brutalment fa dos anys per un home que havia sortit de la presó amb un permís nou dies abans de cometre el crim. Arran de l'assassinat va ser condemnat a 38 anys de presó, que haurà de complir íntegrament abans de tenir la possibilitat de demanar l'excarceració.
Els presos augmenten, la criminalitat baixa
La temporalitat de la mesura ha d'anar acompanyada d'un pla que, a mitjà o llarg termini, posi remei a la situació. Però les dades del ministeri de Justícia no conviden a l'optimisme. En els últims trenta anys, la població penitenciària s'ha duplicat a Anglaterra i Gal·les, tot i que la criminalitat ha caigut substancialment.
A hores d'ara, hi ha 87.505 interns, després que s'hagi produït un augment del 13% en només els últims tres anys. La xifra és propera al rècord del 2011, quan va superar lleugerament els 88.000. Però el ministeri de Justícia preveu que s'arribi als 99.300 a finals del 2025. El nombre de presons en construcció garanteix només 4.400 noves places més. Per tant, el dèficit serà d'unes 12.000 cel·les, si totes fossin individuals.
Encara que la criminalitat hagi caigut, la sobrepoblació del sistema s'ha produït en part per un augment del termini de les condemnes. El termini de la pena de presó mitjana dictada als tribunals de la Corona per als delictes més greus va ser el 2023 més del 25% que el 2012. I fins i tot per a delictes menys greus, també les sentències que es van imposar van ser, de mitjana,13 mesos més llargues el 2023 que el 2012. En els últims anys, hi ha hagut també més reclusos en presó preventiva. Des del 2019, han augmentat el 84% i ara representen gairebé el 20% de la població total del sistema. Aquest fet posa en evidència un altre problema: la paràlisi del sistema judicial, en part afectat per l'acumulació de judicis pendents durant la pandèmia. La cirereta d'un pastís més aviat molt amarg la posa la manca d'oficials de presons. El govern laborista preveu incorporar-ne 10.000 els anys vinents. Però com ha dit des de Washington Starmer –"No podem construir presons de la nit al dia"–, els oficials de presons tampoc no s'improvisen.
