El nou líder de Hezbollah: en parador desconegut i amb un objectiu majúscul
El gran repte que té al davant Naim Qassem és demostrar que l'organització continua sent un actor polític i militar central de la regió
BeirutAmagat en algun lloc desconegut de Teheran, Naim Qassem, veterà i fins ara vicepresident de Hezbollah, ha estat designat com a secretari general a l'ombra d'una organització ferida després d'una sèrie d'operacions precises de l'exèrcit d'Israel que han desmantellat la seva cúpula. Qassem, nascut a Beirut el 1953, és l'últim supervivent d'una generació de líders xiïtes, religiosos i militars, que han estat eliminats sistemàticament pel Mossad en els últims trenta anys.
Qassem ha estat testimoni i supervivent de les morts d'Abbas al-Musawi, el primer secretari general de Hezbollah, abatut en un atac aeri israelià el febrer de 1992 al sud del Líban; de Hassan Nasrallah, que va perdre la vida el 27 de setembre en una de les operacions d'intel·ligència més complexes d'Israel, que va utilitzar tres bombes antibúnquer d'una tona cadascuna; i més recentment, de Hashem Safieddine, cosí i potencial successor de Nasrallah, assassinat el 3 d'octubre en un altre bombardeig israelià als suburbis de Beirut. Poc després del seu nomenament el govern israelià ha advertit a X a través del compte en àrab que el mandat de Qassem "pot ser curt si segueix els passos" de Nasrallah i Safieddine, i ha demanat a la milícia que es desarmi.
Enmig de totes les turbulències esmentades, Qassem, encara aleshores com a vicepresident de Hezbollah, va realitzar dues aparicions televisives. La primera, poc després de la mort de Nasrallah: va ser breu i amb un to contingut, es mostrava visiblement nerviós, amb el rostre suat i un fons fosc de finestres de fusta tancades.
En la seva segona intervenció pública, el 8 d'octubre, en un espai igualment ombrívol per evitar-ne la identificació, va mostrar una actitud desafiant, advertint que els míssils de la milícia podrien arribar a Haifa i Tel-Aviv, i va afirmar que la seva capacitat militar “continuava intacta” malgrat els cops soferts per l'organització, inclosos els sabotatges a la seva xarxa de comunicacions i la successió d'assassinats dels seus líders.
Cap al final del missatge Qassem va oferir una porta oberta a la treva, donant suport a les negociacions liderades pel president del parlament libanès, Nabih Berri, que actua com a vincle entre Hezbollah i la diplomàcia internacional.
Fugida via Damasc
Després d'aquesta segona aparició van sorgir especulacions sobre una possible fugida de Qassem. Alguns mitjans internacionals i locals van plantejar la idea que el nou líder de Hezbollah havia abandonat el país. The Jerusalem Post va donar més detalls i va assenyalar que el 5 d'octubre va aprofitar la visita a Beirut d'Abbas Araghchi, el ministre d'Exteriors iranià, per sortir del Líban. Segons aquest mitjà, Qassem hauria viatjat per carretera fins a Damasc juntament amb Araghchi i, des d'allí, hauria volat a Teheran, on el règim iranià li hauria proporcionat refugi. El seu recent nomenament com a secretari general, després de la confirmació de la mort de Saffiedine, reforça aquesta hipòtesi.
La llarga militància de Qassem a Hezbollah, organització xiïta modelada a imatge dels ideals dels aiatol·làs iranians, l'ha convertit en una figura clau dins del seu consell executiu, càrrec en què ha servit com a vicepresident durant 33 anys. Tanmateix, el sector més religiós de l'organització ha mostrat certes reserves sobre el seu lideratge, ja que no posseeix el llinatge necessari per portar el títol honorífic de sayyed ni el turbant negre reservat per a aquells amb ascendència directa del profeta Mahoma.
Tot i que és un orador hàbil, Qassem no té el carisma que va fer de Nasrallah una figura influent, capaç de connectar amb les masses a través de discursos televisats amb un to proper i accessible. No obstant això, Qassem ha mantingut una presència pública constant durant els últims divuit anys, concedint entrevistes i participant en esdeveniments, a diferència de Nasrallah, que va passar a la clandestinitat, forçat per un primer intent d'assassinat una setmana abans del segrest de diversos reservistes israelians, un esdeveniment que va desencadenar la guerra de l'estiu de 2006 entre Hezbollah i Israel.
Ara, des de la distància, el nou cap s'enfronta al desafiament de dirigir una Hezbollah debilitada després de la recent ofensiva israeliana. Per a alguns, a Tel-Aviv, aquesta situació representa un signe de vulnerabilitat en l'organització, encara que per a Qassem suposa una oportunitat per reestructurar el lideratge i demostrar que la milícia continua sent un actor central en l'escenari polític i militar complex de la regió.