Un nou regnat de Trump malgrat les ombres del 6 de gener
Als Estats Units, el 6 de gener, dia de Reis, no se celebra més enllà d'algunes comunitats llatines i catòliques, però des de fa quatre anys molts el coneixen com un dia infame. Aquell dia, que una llei del 1887 fixa com la data en què el Congrés certifica els resultats de les eleccions presidencials, el Capitoli va ser atacat per una horda de seguidors de Donald Trump. Les imatges de l’assalt van commocionar el món, i van mostrar una democràcia estatunidenca vulnerada i qüestionada. En un primer moment es va creure que allò seria el final de Trump, però ben aviat es va evidenciar la fortalesa del seu suport entre les bases republicanes.
Ara, en la seva segona inauguració com a president, Trump torna amb més aliats i experiència però al capdavant d'un país més polaritzat i un món més inestable. Malgrat les múltiples investigacions sobre les seves mentides relacionades amb les eleccions del 2020, l'expresident no només ha aconseguit recuperar el poder, sinó que aquest cop també ha guanyat una majoria del vot popular, encara que estreta (49,8%). Tot i ser condemnat en altres casos, com el dels pagaments ocults a l'actriu porno Stormy Daniels, el jutge d’aquest procés judicial, Juan Merchan, que dictarà sentència el pròxim 10 de gener, va descartar divendres la presó com a opció, argumentant que no seria viable.
Tot això posa en qüestió la capacitat del sistema judicial per exigir responsabilitats als líders polítics que mantenen suport electoral malgrat escàndols de corrupció o lideratges autoritaris i impunes. Així, el triomf de Trump no només reflecteix la força de la seva base, sinó també les debilitats estructurals d’una democràcia cada cop més incapaç de protegir-se de la desinformació, la manipulació i la polarització.
El seu retorn obre un panorama més incert i inquietant. La política exterior de Trump, marcada per la seva imprevisibilitat i un enfocament aïllacionista, podria desestabilitzar escenaris com els d’Ucraïna i Palestina. Aquesta incertesa és especialment rellevant en un context de tensions geopolítiques, amb l'escalada a l'Europa de l'Est i noves crisis d'inestabilitat al Líban, Síria i l'Iran. Davant aquest escenari, la comunitat internacional observa amb preocupació, conscient que el seu lideratge podria alterar els equilibris de poder i agreujar les tensions globals.
En aquest context, la figura de Jimmy Carter, mort el 29 de desembre, pren una rellevància especial. Carter defensava la diplomàcia, els drets humans i la resolució pacífica de conflictes, en contrast amb el lideratge polaritzador i, en alguns casos, autoritari de Trump. Tot i les crítiques a la seva presidència, el llegat de Carter destaca per prioritzar la cohesió i la cooperació global, valors ara més difícils de trobar davant del creixent dels nacionalismes i la confrontació.
Aquesta dinàmica política, en què els valors de Carter semblen cada cop més llunyans, contrasta directament amb els resultats de les últimes eleccions presidencials. Els votants van decidir absoldre Trump malgrat els seus problemes judicials, la polarització que el rodeja i els fets tràgics del 6 de gener. Però la història no serà tan clement si, en aquest segon mandat, opta per un lideratge autoritari que erosioni les institucions democràtiques, la llibertat de premsa, la independència judicial i els drets fonamentals dels ciutadans.
