Nova fita espacial de la Xina: envia amb èxit tres astronautes a la seva estació espacial
L'estació encara està en construcció i aquesta primera missió tripulada servirà per posar-la a prova
BarcelonaAmb tota la pompa i solemnitat de les grans fites històriques, tres astronautes xinesos s'han enlairat amb èxit aquesta matinada des de la base espacial de Jiuquan, al nord del país, en direcció a la nova estació espacial xinesa, encara en construcció. Un nou èxit del competitiu programa espacial xinès.
En una brevíssima cerimònia, en què s'han compromès amb la seva missió davant d'un alt comandament militar, els tres homes han saludat una multitud (limitada i amb mascaretes) que feia onejar banderes xineses davant d'un gran mural amb les fotografies dels 14 astronautes xinesos que han viatjat fins ara a l'espai. Els tres integrants de la missió Shenzou-12 s'han acomiadat abans de pujar a la furgoneta que els ha portat a la zona de llançament.
Es tracta de la primera missió tripulada que viatja a l'únic mòdul que de moment existeix de la futura estació espacial xinesa, el Tianhe, amb l'objectiu de provar diverses tecnologies que permetin acabar de construir l'estació i adequar-la per acollir astronautes durant llargs períodes de temps un cop estigui finalitzada, l'any 2022. Els tres astronautes s'hi estaran tres mesos i tornaran al setembre, i s'espera que una segona missió hi vagi per a una durada ja de sis mesos.
El coet Long March 2F, que ha transportat la missió Shenzou-12 (que significa embarcació divina), s'ha enlairat a les 9.22 del matí de la Xina (les 3.22 de la matinada catalanes), des del Centre de Llançament de Satèl·lits de Jiuquan, a la província de Gansu, al centre nord del país. Sis hores i mitja després han aconseguit acoblar-se amb èxit al mòdul Tianhe.
"El seu objectiu és verificar algunes tecnologies de l'estació, fer reparacions i ajustaments, i en especial provar les tecnologies de regeneració per al suport vital que permetin estar-hi més temps", explicava Yang Yuguan, subcap de la China Aerospace Science and Industry Corporation, a la televisió xinesa CGTN en el programa especial en directe que va retransmetre el llançament.
La Shenzhou-12 és la tercera de les 11 missions que fan falta per acabar de construir la nova estació espacial xinesa, que va arrencar just al mes d'abril amb la posada en òrbita del Tianhe, que és el primer mòdul dels tres que tindrà. Els astronautes Nie Haisheng, un veterà de 56 anys que ja ha estat a l'espai en dues ocasions anteriors; Liu Boming, de 54, i Tang Hongbo, de 45, s'estaran a l'estació durant tres mesos. Els tres homes estaran sota control per fer un seguiment dels efectes de les estades espacials en el seu cos, i es preveu que surtin a fer feines a l'exterior de l'estació.
La futura estació espacial xinesa competirà amb l'Estació Espacial Internacional, operada per la NASA en col·laboració amb les agències espacials russa, europea, japonesa i canadenca, i en la qual la Xina no ha participat mai pel veto imposat per Washington a la cooperació amb l'agència espacial xinesa. El 2024 expira l'acord internacional per a l'EEI, que porta en òrbita des del 1998, i en els últims mesos Rússia ha expressat la seva voluntat d'abandonar-la i construir-ne també una de pròpia, argumentant que l'estat deteriorat de l'EEI no permet seguir-hi durant gaire temps.
L'estació xinesa espera estar operativa a partir del 2022, amb l'objectiu de fer recerca científica espacial. La missió Shenzhou-12 que s'ha enlairat aquest dijous és la primera missió tripulada xinesa en prop de cinc anys i representa una nova fita dins de la meteòrica cursa espacial xinesa, que va arrencar tímidament als anys 70 però que en l'actual segle XXI ha accelerat enormement: el primer llançament d'una nau no tripulada va ser el 1999, i el 2003 la Xina ja es va convertir en el tercer país del món –després dels Estats Units i l'URSS– a enviar un home a l'espai amb el seu propi coet. En els últims anys han sumat més èxits, com l'arribada a l'òrbita lunar el 2007 i l'aterratge d'una nau no tripulada a la Lluna el 2013. L'any passat la Xina també va posar en marxa una missió a Mart que al mes de maig va fer aterrar un robot al Planeta Vermell, i es va convertir en el segon país que aconsegueix la fita, després dels EUA.