Robert Daly: "Estem en una nova guerra freda i l'escenari optimista és que continuï freda"

BarcelonaLa relació de Robert Daly amb la Xina és llarga i diversa. Va fer d'intèrpret de xinès del president Jimmy Carter i del secretari d'Estat Henry Kissinger, i va tenir càrrec diplomàtic a Pequín en els 80 i 90. Des de diverses posicions acadèmiques, Daly és un dels experts més reconeguts en les relacions entre els Estats Units i la Xina, i fins i tot ha testificat al Congrés sobre aquest tema. Però també és productor de les versions xineses del Barri Sèsam. Avui és el director del Kissinger Institute on China and the United States, dins del Wilson Center.

¿Definiria el moment actual de les relacions entre els EUA i la Xina com una nova guerra freda?

— Sí. I és més que un moment. Per definició, si és una guerra freda és un període molt probablement de diverses dècades. De fet, l'escenari optimista és que aquesta guerra freda es mantingui freda. Hi pot haver una fi, però seria d'aquí dècades.

¿La Xina representa una amenaça nuclear més gran que Rússia?

— Encara no ho sabem. La Xina té una política de no ser la primera a fer-les servir, però aposta per la total paritat nuclear amb els Estats Units i Rússia. Hem d'iniciar converses per aconseguir un nou conjunt d'acords com vam fer durant la guerra freda passada. I no m'agrada dir això, però no crec que tinguem prou por, no estem prou alarmats. Fins ara, la Xina es nega a participar en converses d'estabilitat estratègica, perquè ho veu com un altre truc d'Occident per limitar el seu desenvolupament. Diu que només ho farà quan assoleixi la paritat [en l'arsenal nuclear] amb Rússia i els Estats Units. ¿Però realment creiem que arribaran a la paritat i s'aturaran? No. Per tant, aquest ha de ser el focus: buscar acords de no proliferació.

I en aquesta nova guerra freda, la Xina i Rússia formen un bloc?

— La Xina ho nega, diu que no té cap aliat tècnic i que s'oposa als blocs. Però, de fet, té un acord amb Rússia i dona suport a la invasió d'Ucraïna. Per ser clar, la Xina no volia aquesta guerra. Tenia bones relacions amb Ucraïna i importacions agrícoles. Però van decidir alinear-se amb Rússia. El motiu és que la Xina creu que s'enfronta a una amenaça existencial dels Estats Units. I, per tant, necessita socis forts com Rússia. Sap que ha pagat un preu de reputació per donar suport a Rússia, especialment a Europa, on s'ha ressentit també el seu comerç. Però, per seguretat, pagaran aquest preu.

Aquesta amenaça existencial és econòmica?

— Té dues dimensions. En la part econòmica, la Xina pensa que els Estats Units tenen cap a ella una política de contenció. L’altra peça és el canvi de règim, i el suport creixent a la independència de Taiwan. Tot això són amenaces existencials. Crec que aquí cal una millor diplomàcia per la nostra banda. Perquè ni la contenció econòmica, ni el canvi de règim o la independència de Taiwan no són les nostres polítiques. Però des del punt de vista de Xi Jinping sí que ho són, i si jo fos ell, pensaria el mateix.

Biden diu que no ha canviat la seva política cap a la Xina.

— La política d'"una sola Xina" estava imbuïda en el llenguatge del govern nord-americà: si et referies a Taiwan com a "país", et picaven el crostó. Fa molt de temps que ja no és així. I és normal, perquè allò [que només hi ha una Xina i Taiwan en forma part] es va decidir el 1972, quan Taiwan era una dictadura militar unipartidista. Ara és una democràcia vibrant i madura, i un dels nostres socis comercials més importants. Per tant, hem de revisar aquesta política i, diplomàticament, hem de dir clarament les coses. A la Xina no li agradarà, però agraeix la coherència.

¿Aquest canvi de política dels EUA és el motiu pel qual la Xina és tan agressiva? O és a l'inrevés?

— Hi ha dos factors. La Xina preferiria incorporar Taiwan de manera pacífica i gradual. Però el primer factor és que el suport dels Estats Units s'ha fet més evident. I l'altre són els canvis dins de Taiwan: en tres eleccions consecutives els candidats clarament independentistes han guanyat, i això és profundament preocupant per a la Xina.

Creu que la invasió de Taiwan és una possibilitat real?

— Sí. Si Taiwan declarés la independència, la Xina envairia. La independència formal, perquè ara ja la tenen de facto. Però també es mourà contra Taiwan si arriba a la conclusió que mai ho aconseguiran pacíficament. I això és al que ens estem acostant. Ara més del 90% dels ciutadans de Taiwan no s'identifiquen com a xinesos, sinó com a taiwanesos. Per tant, això és una altra cosa que hem de fer: fer creure a la Xina que encara hi ha una oportunitat pacífica, encara que aquest sigui el resultat que no volem. Perquè encara volem menys la guerra.

¿Tecnologies xineses com Huawei o TikTok són realment una amenaça?

— Jo distingiria entre TikTok i Huawei. Amb Huawei la Xina té accés a les dades, i la sospita és absolutament merescuda. Però l'alarma sobre això ve del 2019, i encara no tenim un competidor tan bo, tan ràpid i barat. TikTok és un cas diferent. La preocupació que té a veure amb la censura i la desinformació a la xarxa és legítima. L'altra sospita és que recullen dades. Sé que tothom diu que les dades són el nou petroli, però, concretament, quina és l'amenaça de seguretat en el fet que sàpiguen què escolten els amics de 14 anys de la meva filla?

¿Potser fan servir la informació per fer ingerència política com Rússia?

— Rússia és molt bona amb la desinformació. Els intents de la Xina de fer-ho són més maldestres, gramaticalment incorrectes, no són atractius. Tenint en compte el gran problema que fem d'això, hauria d'estar basat més en evidències. Perquè l'interrogatori al Congrés al president de TikTok, un singapurès, va ser molt lleig. Els atacs van semblar racistes i ignorants, i la Xina ho està utilitzant com a propaganda a l'Àsia per dir que les nostres preocupacions sobre TikTok són simplement racistes.

En la lluita climàtica cal col·laborar amb la Xina.

— Els Estats Units sacrificaran l'agenda verda per la seguretat. Els nord-americans han frenat la compra de cotxes elèctrics perquè la infraestructura no està preparada. Deixar entrar cotxes elèctrics de la marca xinesa BYD, la més exitosa del món, podria ser clau per a la revolució verda. Però no els deixarem entrar al país per preocupacions de seguretat, de les dades que podrien recopilar sobre els desplaçaments dels estatunidencs.