Els musulmans de Nova Zelanda contra Hollywood per una pel·lícula

Auckland, Nova ZelandaÉs massa aviat, i les ferides encara estan obertes. Aquesta és l’explicació que la comunitat musulmana de Nova Zelanda ha donat per rebutjar de forma tan visceral el projecte nord-americà de filmar una pel·lícula sobre els atemptats de Christchurch. La pitjor massacre en la història d’aquest país oceànic va passar fa poc més de dos anys, quan el 15 de març del 2019 el supremacista australià Brenton Tarrant va atacar dues mesquites a l’hora de la pregària i va matar 51 persones. Hollywood va anunciar la setmana passada que prepara el rodatge d’un film que es concentrarà en la figura de l’admirada primera ministra Jacinda Ardern, que immediatament després dels atemptats va aconseguir unir el país darrere un missatge de pau, germanor i suport a la població musulmana. La pel·lícula, que protagonitzarà l’australiana Rose Byrne, pren el títol d’un dels discursos més famosos d’Ardern: “They’re us” (“Ells som nosaltres”), la frase que la primera ministra va repetir una vegada i una altra per referir-se a les víctimes dels atemptats.

En tan sols una setmana una petició per cancel·lar el rodatge de la pel·lícula ha aconseguit més de 67.000 signatures. Per la comunitat musulmana el més greu és que els productors ni tan sols els han consultat i volen convertir la seva tragèdia en una altra història d’una “heroïna blanca”, tal com denuncia el portaveu Guled Mire en la publicació Newsroom: “Som una comunitat diversa i moltes vegades no compartim la mateixa perspectiva sobre els temes que ens afecten, però aquest cop és diferent. Ens hem posat d’acord de forma unànime que qualsevol proposta de pel·lícula sobre el que va passar el 15 de març s’hauria de centrar en les víctimes i les seves famílies.”

Poc després dels atemptats, la fotografia de Jacinda Ardern consolant els familiars de les víctimes amb el seu rostre envoltat amb un mocador islàmic va ser publicada per tota la premsa internacional. Dubai, als Emirats Arabs Units, va projectar la imatge al capdamunt de la torre Burj Khalifa, la més alta del món, juntament amb la paraula salam (pau). La líder laborista va tenir un paper indubtable en el rebuig a la violència que té origen en el supremacisme blanc, però no per això considera que hagi de ser la protagonista d’un possible film. Després d’estar esquivant les preguntes dels periodistes durant un parell de dies, Ardern va cedir a la pressió i va adreçar la polèmica en una roda de premsa: “Hi ha moltes històries per explicar d’aquell 15 de març, però no considero que la meva sigui una d’elles”.

Una ferida encara oberta

La controvèrsia també ha desencadenat que una de les productores de la pel·lícula hagi decidit dimitir, després de disculpar-se pel dolor que ha provocat. El projecte, que ha estat escrit pel director neozelandès Andrew Niccol (conegut per dirigir Gattaca i escriure el guió d'El xou de Truman) es troba en procés de recaptació internacional i preveu que part del rodatge es faci a Christchurch. Segons l’alcaldessa d’aquesta ciutat situada a la illa del sud de Nova Zelanda, Lianne Dalziel, la població tot just està començant a recuperar-se del trauma i, per tant, els equips de rodatge de Hollywood no seran benvinguts. 

El debat sobre la pel·lícula ha coincidit amb la celebració a Christchurch de la primera conferència antiterrorista que té lloc al país, amb la participació de la primera ministra, els serveis de seguretat i la policia, i la comunitat musulmana. Va ser una de les recomanacions que van sorgir de la investigació oficial sobre la matança, amb l’objectiu de prevenir futurs atemptats terroristes. Segons la informació recollida per l’agència d’espionatge nacional, a Nova Zelanda hi ha més simpatitzants del supremacisme blanc que d’altres ideologies com l’extremisme islàmic. És per això que un dels aspectes clau de la conferència és com prevenir la radicalització a través de plataformes d’internet, amb intervencions de representants de Twitter i Facebook. L’autor dels atemptats, Brenton Tarrant, participava activament online en grups d’extrema dreta, però mai va disparar l’alarma dels serveis de seguretat. A més va poder retransmetre en directe part de la massacre a través de Facebook, en un dels aspectes de la tragèdia que encara horroritzen la societat neozelandesa.