Alliberant Mossul, el santuari de l'Estat Islàmic

Mossul (Iraq)Tres milicians de les forces especials iraquianes entren en un edifici del barri d’Al-Arabi de la ciutat iraquiana de Mossul, l’última zona alliberada ara fa pocs dies de mans de l’Estat Islàmic. Ho fan gairebé de puntetes. En filera. Amb llanternes van il·luminant tots els racons de la planta baixa, fins que enfoquen el primer esglaó de l’escala, on els jihadistes han deixat una porta de fusta travessada. Després d’uns segons fan un pas enrere.

“Aquí hi ha tres mines de pressió amagades. Si les trepitgem saltarem pels aires”, diu assenyalant a terra en Mohammed, que és milicià de la quinzena secció. Costen de veure. Són una mena de pots metàl·lics cilíndrics de la mida d’un cendrer. Han de saltar gairebé un metre per esquivar-les i accedir al pis de dalt. A mitja escala, es detenen de sobte. Enfoquen un rastre de sang seca i trossos d’un uniforme militar. Són les restes d’un soldat a qui li va explotar una bomba. Una de les seves botes ha quedat abandonada en un racó i adorna aquesta escena macabra.

Ofensiva contra els jihadistesExplosius camuflats

Continuen avançant molt a poc a poc, gairebé de puntetes. En Mohammed s’ajup, mira enlaire i assenyala un punt concret. A simple vista no hi ha res. A contrallum, apareix un fil de pescar que travessa tot el passadís. El ressegueix amb el dit, a un pam de distància. El porta fins a l’entrada d’una de les habitacions. Amb unes alicates talla el fil arran d’un petit piu clavat al marc de la porta. El detonador.

“Això és una nova bomba trampa. Si obres la porta... Boom!”, fa aixecant les mans. Encara troben un tercer artefacte camuflat en un armari. Agafen les tres bombes, que semblen petards ben bé d’un pam, i se les enduen a l’exterior, on les faran explotar de manera controlada.

Aquesta unitat, que es distingeix pels seus uniformes negres, pentina totes les cases per netejar-les de les mines i les bombes trampa que l'Estat Islàmic hi ha amagat en la seva fugida cap a l’oest de la ciutat, on es troba atrinxerat.

Els carrers de la Mossul alliberada aparenten una falsa normalitat. Només les parets ennegrides d’algunes façanes, amb els vidres esmicolats, revelen que hi ha hagut combats. Algunes botigues han començat a apujar la persiana, els cotxes esquiven els carretons amb què alguns veïns traginen roba, ampolles i caixes. Però tot s’atura quan senten soroll des de l’aire. “L’amenaça més gran que tenim són els drons i els morters que ens llança l'Estat Islàmic”, explica el capità Abd Al-Karim Al-Hadidi, cap d’aquest quinzè sector de les forces especials.

L'Estat Islàmic ha controlat la ciutat des de l’estiu del 2014. De fet, encara queden alguns cartells esquinçats amb el segell del grup i alguns grafits als murs en què amenacen d’arribar fins al mateix Coliseu de Roma, que també apareix dibuixat al costat de la silueta d’un combatent que l’apunta amb un punyal.

La gran obsessió dels jihadistes va ser destruir les idees per imposar només la seva severa visió de l’islam. Per això van agafar la Universitat de Mossul com a quarter, i van destruir-ne la gran biblioteca. Milers de llibres centenaris de valor incalculable han quedat reduïts a cendra a l’interior del gran edifici. El vent fa volar algunes pàgines que s’han salvat de la crema. En una d'elles, curiosament, s’hi llegeixen fórmules de fusió i teories sobre l’energia d’un llibre de química.

Guerrilla urbana

I mentre a la dreta del riu Tigris, que divideix Mossul en dos, els ciutadans intenten recuperar la seva vida quotidiana, a l’oest es preparen per l’ofensiva de les forces iraquianes que ha d’expulsar definitivament l'Estat Islàmic de Mossul. Una operació que els militars coincideixen que serà molt complicada per tres motius: està més densament poblada (es calcula que hi ha atrapats prop de 650.000 civils, la meitat menors), els carrers són molt més estrets -i, per tant caldrà lliurar una guerra urbana molt més aferrissada- i perquè se sap que hi ha civils que són favorables a l'Estat Islàmic.

“A gimnàstica ensenyaven els nens a tallar caps” 

Les tropes iraquianes ja tenen encerclada la part oest de Mossul. Estan avançant pel sud, amb l’objectiu d'apoderar-se en els propers dies de l’aeroport. De moment Estat Islàmic no els ha oposat resistència en els poblets que hi ha als afores. Molts estan totalment buits. Els jihadistes s’han endut forçosament alguns veïns per poder-los fer servir com a escuts humans.

L’Estat Islàmic es va obsessionar amb les escoles i instituts. Tots els centres educatius van quedar sota el seu control. A l’escola d’Al-Mathana, a l’est de Mossul, hi han tornat els antics professors. Als armaris hi han trobat el material didàctic que van imposar els jihadistes.

Els fulleja el director, Khalid Mohammed Najed: “Els ensenyaven a sumar amb mines, amb bombes, amb metralletes. Els deien que havien de matar els que no fossin musulmans. Els intentaven rentar el cervell perquè fossin més permeables i acceptessin la seva ideologia”.

La majoria dels professors no han exercit durant aquest temps, com tampoc han anat a classe molts dels alumnes. Només la meitat dels 800. Però també hi va haver docents que els van obligar a continuar treballant, com Maan, professor d’anglès. “Em van donar dues opcions. O continuar o em mataven. Però quan estava sol amb la canalla intentava ensenyar-los només les coses bones”, tot i que recorda que a classe de gimnàstica “ensenyaven els nens a fer execucions, a tallar caps, a fer servir fusells”.

En canvi, a l’institut Al-Ressala han perdut dos cursos sencers. Els jihadistes van fer fora tots els professors. Dels 1.200 estudiants inscrits, només una quarantena van continuar fent classe. El director, Khalil Muhsen Jalil, diu que haver tornat és un miracle: “Havien intentat bombardejar l’escola però no van tenir temps”. Quan han tornat a l’institut s’han trobat que els havien llençat tots els llibres. De moment els treuen d’internet i els alumnes els llegeixen al mòbil.

L’Ahmed no vol recordar el passat. “Vull estudiar de valent per poder anar a la universitat”, explica el noi. Molts dels jihadistes també són canalla. A pocs carrers de l’institut dos cadàvers jeuen enmig de la carretera. Els van abatre abans que es poguessin fer explotar. Fa 14 dies que estan exposats al sol, però no els poden retirar per por que s'accionin els artefactes. Són dos adolescents, un iraquià i un saudita, de només 13 i 17 anys.