Oferir asil a Europa als desertors russos, una estratègia per desgastar Putin

Barcelona"Per què hem d'anar a la guerra?", deia un home cridat a files al Daguestan. "¿Perquè és una guerra pel nostre futur?", li responia una funcionària vestida amb samarreta i minifaldilla verd caqui. "Quin futur? Si ni tan sols tenim present!", contestava el reservista. L'escena apareix en un dels molts vídeos que s'han difós a les regions remotes de Rússia des que dimecres el president Vladímir Putin va ordenar una mobilització militar de civils que no ha sigut tan "limitada" com havia promès.

Aquest dissabte, el cap del consell de drets humans del Kremlin, Valeri Fadeiev, ha anunciat públicament que ha enviat una carta al ministeri de Defensa per reclamar que "resolgui urgentment" els problemes que s'estan produint amb la mobilització. En concret ha criticat com s'estan aplicant les exempcions i també casos d'infermeres i mestresses de casa sense cap experiència militar prèvia que han rebut la carta de reclutament i també que els funcionaris enviats a repartir-les irrompin a les cases "a les dues de la matinada com si tots volguéssim evadir-nos de l'exèrcit".

Les escenes d'homes protestant per l'allistament que s'han difós a les xarxes, i les cues a les poques fronteres terrestres que els russos poden travessar sense visat, demostren que almenys una part de la població russa que el Kremlin ha cridat a files no té cap voluntat de deixar la pell a Ucraïna, de ser carn de canó en una campanya militar en què Moscou no para de patir revessos. I això posa la UE davant d'un dilema: ¿hauria d'oferir asil a tots aquells que fugen per no haver d'agafar les armes?

Sobre el paper, el dret internacional ja ho preveu. El primer article de la Convenció dels Refugiats de l'ONU reconeix la protecció internacional a tothom que pugui ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a una minoria o per motius polítics. I, específicament, el manual de l'ACNUR de procediments i criteris per determinar l'estatut de refugiat estableix que el "càstig per haver desertat o esquivat el reclutament" es pot considerar una forma de persecució quan la comunitat internacional condemna l'acció militar. La invasió russa d'Ucraïna clarament compleix el criteri que ja es va aplicar, per exemple, en les guerres a l'ex-Iugoslàvia.

Sobre el paper, no hi ha discussió. Tom Dannenbaum, professor de dret internacional de la Fletcher School of Law and Diplomacy, ho resumeix així: "Quan les tropes deixen les armes o rebutgen participar en una guerra il·legal estan assumint un risc personal important. Els estats tenen l'obligació col·lectiva de protegir-les en aquest intent". A més del crim d'agressió, altres crims de guerra com les fosses comunes amb civils massacrats, la violació de dones, els trasllats forçosos de població, els atacs sistemàtics contra zones civils comesos per les tropes russes a Ucraïna reforcen, en opinió del jurista, donar protecció internacional als soldats que es neguin a participar-hi.

Europa, dividida

Tot i que aquest tema està sobre la taula des de l'inici de la invasió d'Ucraïna, al febrer, dimecres es va fer més urgent, amb el decret de mobilització militar dels civils. Un dels primers a reaccionar ha sigut el govern alemany, molt pressionat per la seva negativa a enviar tancs de combat a Ucraïna. "Com a norma, els desertors amenaçats d'una repressió dura rebran protecció internacional a Alemanya", ha dit aquesta setmana la ministra de l'Interior Nancy Faeser. L'entitat Pro Asyl, que defensa els drets dels migrants a Alemanya, i 40 organitzacions més han fet una crida a tots els països de la UE perquè garanteixin l'asil als russos que intenten fugir del reclutament. "El nostre objectiu és assegurar-nos que els objectors de consciència i els desertors de la guerra d'Ucraïna tinguin un accés sense traves a l'asil i la protecció".

Però una cosa és el dret i l'altra la realitat. Països com les repúbliques bàltiques o Finlàndia (que temen una allau de refugiats que podria alterar significativament els equilibris demogràfics ampliant les minories russòfones) han restringit els visats d'entrada als russos i no queda clar fins a quin punt faran excepcions. El ministre d'Exteriors txec ja ha descartat el visat humanitari: "Entenc que els russos estiguin fugint de les decisions cada cop més desesperades de Putin. Però els que fugen perquè no volen complir amb una obligació imposada per l'estat no reuneixen els requisits".

Blanca Garcés, investigadora del Cidob, recorda que tot plegat són decisions polítiques: "La UE va acollir milions de refugiats ucraïnesos perquè veu aquest conflicte com una guerra pròpia, i l'acollida dels que fugen del bàndol contrari també té un component polític, però encara viu atemorida per un augment de les arribades a les seves fronteres".