L'OMS adverteix que el "passaport immunitari" no té aval científic

L'organisme recorda que encara no es pot descartar que el covid-19 es pugui contraure dos cops

Una infermera fa un test ràpid a un pacient
Cristina Mas
26/04/2020
5 min

BarcelonaDiversos governs del món, inclòs el de la Generalitat, s'han plantejat implantar passaports immunitaris per sortir de la paràlisi imposada per la pandèmia: una mena de certificat que serviria per acreditar que una persona ha superat la malaltia i que, havent generat defenses contra el virus, pot tornar a l'activitat sense perill. Teòricament, l'estratègia podria funcionar, però aquest dissabte l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'ha afegit al cor de veus que des del món científic alerten que les coses no són tan clares. En un comunicat publicat dissabte migdia, l'OMS alertava que "no hi ha cap prova" que demostri que una persona que ha superat la malaltia estigui protegida d'una segona infecció.

Aquest diumenge l'OMS ha matisat l'afirmació assegurant que no hi ha "prou proves" sobre el risc de reinfecció. També ha precisat que esperen "que la majoria de la gent que s'ha infectat de covid-19 desenvolupi una resposta d'anticossos que li confereixi algun nivell de protecció", però que el que no se sap és "quin és aquest nivell de protecció ni quant dura". "Per ara no tenim estudis per respondre aquestes importants preguntes", ha afegit.

L'agència de salut de l'ONU alerta contra l'emissió de passaports d'immunitat o certificats d'estar lliure de risc per a la gent que ha superat la infecció i assegura que aquesta mesura en realitat podria augmentar el risc de propagació de la pandèmia si serveix per saltar-se els consells generals de protecció.

Com ja havien advertit diversos microbiòlegs consultats per l'ARA, la precisió i la fiabilitat de les proves que es fan per determinar la presència d'anticossos encara és baixa. Es tracta d'un virus nou i ni la tecnologia disponible per detectar els anticossos ni el que se sap sobre la biologia del virus permet determinar amb seguretat si una persona ha passat o no la infecció, si la pot transmetre un cop l'ha superada, si les defenses generades pel seu sistema immunitari el protegeixen d'una segona infecció ni, si fos així, durant quant de temps.

"Una prova immunològica que no sigui acurada pot donar resultats falsos en dos sentits", reitera el comunicat de l'OMS: "Persones que han estat infectades poden ser negatives i també gent que no ha passat la infecció poden ser falsos positius. I tots dos errors tenen greus conseqüències que afectarien les mesures de control".

Això desmunta la premissa que es podrien identificar les persones que han superat la malaltia (ja sigui amb símptomes o sense) i que se'ls podria permetre tornar a l'activitat normal mentre la resta continua en quarantena. El govern de la Generalitat havia plantejat la mesura dins del pla de desconfinament proposat per l'epidemiòleg Oriol Mitjà, que el president Torra va presentar a la Moncloa diumenge, però després de la polèmica entre departaments del Govern i també dins la comunitat científica catalana, dimarts l'executiu va fer marxa enrere. Torra ha reiterat aquest dissabte que la possibilitat d'un passaport immunitari ha quedat aparcada a l'espera "de veure com es resol a nivell internacional".

El risc de falsos positius

En el fons del debat també hi ha consideracions ètiques i de privacitat, però el missatge de l'OMS es limita a destacar que el controvertit passaport immunitari no té aval científic. "En aquest moment de la pandèmia no hi ha prou proves sobre l'efectivitat de la immunitat dels anticossos per garantir la precisió d'un passaport immunitari o d'un certificat d'estar lliure de risc. La gent que assumeixi que és immune a una segona infecció perquè ha donat positiu en una prova pot ignorar els consells de salut pública. Per tant, l'ús d'aquests certificats pot incrementar el risc d'una transmissió continuada", adverteix l'organisme.

El govern de Xile va anunciar la setmana passada que començava a emetre targetes físiques o digitals d'immunitat per a milers de persones que s'han recuperat del virus. És el mateix que han fet en forma de codi QR a la Xina, on tota la població disposa de telèfons mòbils. El ministre de Salut britànic, Matt Hancock, també ha anunciat que estan buscant "un certificat d'immunitat que pugui mostrar que la gent que ha passat la malaltia té anticossos i que per tant està immunitzada i pot tornar a la vida normal al més aviat possible". Científics alemanys, francesos i italians també estan considerant la idea, però encara no s'ha implementat en cap d'aquests països.

L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha inclòs els passaports d'immunitat en una llista de propostes per relaxar el confinament. I a la Llombadia, la regió del nord d'Itàlia que és l'epicentre de la pandèmia a Europa, s'han començat a fer proves immunològiques.

Als Estats Units, Anthony Fauci, cap de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses, va declarar fa uns dies a la cadena CNN que els passaports immunitaris "són una de les coses de què parlem quan ens volem assegurar que sabem qui és vulnerable i qui no".

Els estudis immunològics per analitzar com s'ha comportat el virus en una població poden ser un indicador útil per prendre decisions, per exemple sobre el desconfinament, tot i que la tecnologia de detecció dels anticossos disponible fins ara encara no és del tot precisa. Una altra cosa és utilitzar aquestes proves per fer un carnet que determina la llibertat de moviments d'una persona.

Els científics ja han detectat que no totes les proves d'anticossos són fiables i fins i tot s'han hagut de retirar partides comprades a la Xina que eren defectuoses. Però encara que s'arribin a desenvolupar proves més acurades, el coneixement que tenim sobre la biologia del nou virus també és limitat: no se sap ni si els anticossos neutralitzen el virus dins de l'organisme ni quant de temps dura aquesta defensa generada pel sistema immunitari contra la infecció. Tampoc si les persones que ja han superat la malaltia poden continuar sent infeccioses per a la resta.

"Tenim una lleugera idea del fet que com més anticossos tens més ben protegit estàs, de la mateixa manera que un cotxe amb un motor més potent pot córrer més, però això no és prou per saber a quina velocitat", apuntava fa uns dies al Huffington Post Marc Eloit, cap del laboratori de malalties infecciones de l'Institut Pasteur de París. Això es pot arribar a determinar fent més estudis immunològics entre la població de més risc, com el personal sanitari, però les conclusions "trigaran dos o tres mesos".

Dividir la població

Tot això sense considerar l'impacte social d'una mesura com aquesta, que dividiria la població en dos segments, els infectables, que haurien de continuar en quarantena i els no infectables, que podrien recuperar les seves vides, tornar treballar, viatjar (com apuntava aquesta setmana Ed Bastian, el director de Delta Airlines) o anar a un concert.

Per a David Heymann, epidemiòleg de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, "sempre hi haurà el temor que hi hagi gent que intenti infectar-se per obtenir el certificat i poder tornar a treballar i recuperar la seva llibertat de moviments".

stats