Sense ONGs de rescat al Mediterrani a les portes de l'estiu

Barcelona"Aquest estiu fa olor de mort", lamenta Ricardo Sandoval, el capità de l'Open Arms, que es desespera d'impotència al port sicilià de Pozzallo. Fa dos mesos que les autoritats italianes retenen el vaixell de l'ONG badalonina, al·legant deficiències administratives. Però no és l'única embarcació humanitària que Roma manté a terra, mentre continua el degoteig de pasteres procedents de Líbia que les restriccions de la pandèmia ja no poden continuar frenant. Dos vaixells humanitaris més, els alemanys Sea Eye i Sea Watch 4, estan immobilitzats per la guàrdia costera italiana, sotmesos a estrictes inspeccions, mentre que l'únic que quedava operatiu a la zona, el Geo Barents de Metges Sense Fronteres (MSF), va poder entrar ahir al port d'Augusta després de set dies d'espera, amb 410 rescatats a bord, i ara s'ha de passar almenys catorze dies en quarantena. L'Alan Kurdi i el Sea Watch 3 s'estan reparant a les drassanes de Borriana, al País Valencià.

Mai abans la flota humanitària havia estat totalment aturada a les portes de l'estiu: una situació preocupant davant l'arribada del bon temps en una de les rutes migratòries més mortals del planeta. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), aquest any s'han ofegat al Mediterrani central almenys 677 persones, el triple que l'any passat. També s'ha triplicat el nombre d'arribades a Itàlia: si en el primer semestre del 2020 van entrar per mar 5.000 persones al país, aquest any ja han sigut 16.000. No es tracta de cap emergència, si ho comparem amb el que va passar els anys 2015 i 2016, però, com que no s'han reforçat els dispositius de salvament marítim públics ni es deixa operar les ONG, es tem un estiu de tragèdies.

A diferència de la guerra oberta de l'exministre de l'Interior, l'ultradretà Matteo Salvini, que impedia el desembarcament dels vaixells carregats de refugiats –una política per la qual Open Arms l'ha fet seure al banc dels acusats–, ara el govern de Mario Draghi els està bloquejant sistemàticament a cop d'inspecció. Les raons al·legades per les autoritats italianes són difícils de justificar. En el cas de l'Open Arms se'ls retreu que el material de supervivència que porten les balses d'emergència –en cas que l'embarcació naufragués– no està pensat per a viatges transoceànics. El 7 de juny el Sea Watch 4 va ser immobilitzat per haver "violat les normes de seguretat" a l'arribar a port el 21 de maig amb 408 persones a bord, incloses 150 criatures. "Quina Europa és aquesta on es pot retenir un vaixell de rescat per haver rescatat massa gent?", es lamentava el seu capità, Gorden Isler. A bord de l'Open Arms, amb la tripulació mínima i sense poder sortir del port, Sandoval diu que "un vaixell comercial passa una inspecció com aquesta un cop a l'any o cada dos anys" i que a ells els en fan "a cada missió" i "a sobre qüestionen coses que les autoritats espanyoles han certificat que són correctes". També lamenta que, un cop resoltes les deficiències assenyalades, els guardacostes no accepten fer una nova inspecció per alliberar el vaixell, que ha de tornar a Borriana a fer una posada a punt. L'Open Arms havia d'estar operatiu la primera setmana de juny.

Retorn forçat a Líbia

Mentre la flota humanitària està bloquejada a Itàlia, no hi ha testimonis del que està passant en alta mar. Dilluns un remolcador comercial, el Vos Triton, va topar-se amb una pastera amb 270 migrants a bord i els va entregar al guardacostes libis, que els van retornar a Trípoli. L'OIM i l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, recorden que això contravé el dret marítim perquè "la gent rescatada al mar s'ha de portar a un port segur" i que "Líbia no ho és per l'absència d'una cadena de protecció, per les detencions arbitràries i per les generalitzades violacions dels drets dels migrants". Tot i això, la col·laboració de la Unió Europea amb el govern de Trípoli, un dels dos que es disputen l'autoritat al país, encara en guerra, està servint per frenar les arribades: aquest any els autoanomenats guardacostes libis han interceptat 13.000 persones a l'aigua i els han obligat a tornar a l'altra riba del Mediterrani.

Barques de pesca a Lampedusa

Amb el bon temps i els escassos vaixells de salvament, l'illa italiana de Lampedusa, molt pròxima a la costa de Tunísia, està vivint una nova crisi. Com va passar el 2013, hi arriben embarcacions de fusta, antigues barques de pesca. En dies de bon temps han sigut fins a dues mil persones. "L'increment de les arribades era previsible per la coincidència amb la fi de les restriccions a causa de la crisi sanitària, que han impedit en molts casos el moviment de la gent, fins i tot dels migrants sense papers", escriu la periodista Annalisa Camilli. Tot plegat sembla que ha agafat per sorpresa també les autoritats europees, que tot just la setmana que ve reobriran la carpeta migratòria a petició d'Itàlia.

El govern de Mario Draghi vol que es restableixin els mecanismes de solidaritat europea i de les quotes de reassentament de refugiats. Però el Pacte Europeu d'Immigració estableix que la reubicació de refugiats en territori propi és voluntària, de manera que Itàlia, com Espanya i Grècia, pot aspirar com a màxim a acords multilaterals amb alguns estats perquè es facin càrrec dels nouvinguts. A la UE només hi ha consens en una cosa: externalitzar el control fronterer en els països de trànsit –encara que no ofereixin garanties democràtiques– i que això els posi a les seves mans, com va fer el Marroc el mes passat provocant la crisi de Ceuta.