SOS al Sudan del Sud: 100.000 persones moren de gana
L'ONU declara emergència al país i alerta que cinc milions de persones estan en risc de patir fam
BarcelonaMés de 100.000 persones s’estan morint de gana al Sudan del Sud. La sequera persistent i les guerres obertes estan deixant el país africà en una situació límit, que ha portat l’ONU i el govern a declarar l’estat d’emergència en regions del nord del país. Al juliol, si no s’actua per posar-hi remei, la fam afectarà la meitat dels sud-sudanesos, uns 5,5 milions. L’ONU ha fet una crida urgent per aconseguir uns 70 milions de dòlarscrida urgent70 milions de dòlars per fer actuacions immediates i alleujar una crisi que arrenca fa 5 anys. Més d’1 milió de nens pateixen malnutrició crònica, segons Unicef.
La periodista Glòria Pallarès, experta en informacions sobre el desenvolupament humà, coneix bé el país africà. Hi va treballar fins l’estiu passat durant 2 anys per a l’ONU i afirma que l’emergència actual al Sudan del Sud és fruit d’una “tempesta perfecta”. La satisfacció per guanyar la independència, el juliol del 2011, no va aturar els eterns conflictes interètnics en un país de gran extensió i amb molts recursos naturals. A més, va fer esclatar entre els lleials al president, Salva Kiir, i el seu exvicepresident, Riek Machar, una guerra civil que encara dura i que ha fracassat en la implementació dels acords de pau.
La meteorologia ha jugat a la contra en aquesta regió africana, on la irregularitat de les temporades de pluja ha destruït collites senceres i ha arruïnat milions de famílies en un país eminentment agrícola. Els dos factors, guerra i sequera, han confluït en una aliança fatal que ha obligat, i encara ho fa, a fugir de casa milions de persones. Amb 2,5 milions, el Sudan del Sud és un país de desplaçats interns o a països com Etiòpia, Kènia o Uganda. En aquest últim, l’enorme flux de refugiats va obligar a improvisar un camp a pocs quilòmetres de la frontera i ara ja hi acull uns 270.000 refugiats, dels 700.000 que han arribat al país. “El nombre dels que fugen no només de la violència sinó de la gana no para de créixer”, alerta la periodista.
Inseguretat a les carreteres
Els moviments de la gent que fuig han fet que els pagesos abandonin els camps també per la “por” i la inseguretat de tants actors de la violència. I han fet, subratlla Pallarès, que s’hagin perdut els hàbits de conreu. El cap del programa d’aliments de l’ONU per al Sudan del Sud, Joyce Luma, va denunciar que és una “crisi provocada pels polítics del país”, incapaços de posar en marxa una taula de diàleg per debatre els acords de pau de l’agost del 2015 per posar fi a un enfrontament fratricida pel control dels rics recursos energètics.
En aquest sentit, el responsable assenyala que només sense violència i amb seguretat pot arribar l’assistència i l’ajuda humanitària, de la qual depèn gairebé la meitat de la ciutadania per subsistir. “Els transportistes pateixen molts assalts violents a les carreteres”, constata la periodista Glòria Pallarès, que incideix també en un aspecte clau per entendre l’emergència de fam que pateix el Sudan del Sud, el país més jove, que gairebé no ha conegut la pau des que es va independitzar dels veïns del nord després d’anys de guerra.
Hiperinflació
La destrucció de l’agricultura, en un país fèrtil, ha desabastit els mercats de productes locals i ara “el 90% procedeixen d’Uganda”, indica la reportera. Això s’ha traduït en una hiperinflació que, segons dades del Banc Mundial, entre el juliol del 2015 i el mateix mes del 2016 va fer que els preus dels productes bàsics creixessin un 600% però l’increment ha arribat a tenir pics superiors al 800%. En els seus viatges sobre el terreny com a treballadora de l’ONU, Pallarès explica com va veure famílies “que no tenien ni una herba amb què fer sopa” o, les més afortunades, aconseguien “llavors i algun fruit salvatge” amb què fer una pasta. El problema, continua la periodista, és que la pasta provocava diarrees als nens, molt debilitats ja per la malnutrició.
La del Sudan del Sud és la crisi alimentària més greu a l’Àfrica però no l’única, amb situacions d’emergència a Etiòpia i al nord-oest de Nigèria. En només 5 anys s’han duplicat el nombre de desplaçats, fins a superar els 5 milions.