Opositors russos a l'exili: "El futur d'Europa es decideix al riu Dnièper"

BarcelonaQuan el rellotge marqui les dotze en punt d'aquest diumenge, haurà arribat l'hora del "Migdia contra Putin". És el nom amb què s'ha batejat l'acció de protesta més destacada contra les eleccions que aquest cap de setmana se celebren a la Rússia de Vladímir Putin. El líder del Kremlin s'ha organitzat uns altres comicis a mida per perpetuar-se en el poder, aquest cop fins al 2030. Quan siguin les dotze del migdia, la gent que ho vulgui i s'hi vegi amb cor es concentrarà davant els col·legis electorals, com a acte de protesta. No caldrà que facin gaire cosa més.

Amb l’oposició real empresonada, silenciada o exiliada, la iniciativa la va idear l’exdiputat a la cambra legislativa de Sant Petersburg Maksim Reznik i ha tingut el suport de gent tan diversa com l’equip de l’opositor mort a la presó Aleksei Navalni; de l'expetrolier Mikhaïl Khodorkovski, que es va estar deu anys a la presó i que ara viu exiliat a Europa, i de les activistes de Camí cap a Casa, una organització de dones de soldats mobilitzats a Ucraïna que cada dissabte demanen que tornin a casa. Algunes persones ja han rebut missatges de la Fiscalia de Moscou alertant que l'acció podria ser considerada extremista.

Si s'acaba realitzant, el Migdia contra Putin serà una protesta simbòlica i no influirà en els resultats dels comicis, però els que hi participin veuran que no estan sols, tal com va passar fa dues setmanes al funeral de Navalni:, en tres dies, van anar a acomiadar-lo unes 27.000 persones.

Ilià Iaxin, opositor empresonat per qüestionar la versió oficial de la guerra a Ucraïna, diu al seu canal de Telegram que si estigués en llibertat aniria al seu col·legi electoral a les 12 i escriuria un “No a la guerra” a la papereta. Iaxin sap que està en el punt de mira del poder, però aquesta setmana en una entrevista al diari alemany Bild mostrava la seva contundència habitual: “Podrem guanyar Putin quan vencem la por. Perquè la por és el fonament en què s’aguanta el seu poder”.

Un miler de presos polítics

Iaxin és un dels entre 800 i 1.000 presos polítics que hi ha actualment a Rússia, segons els càlculs de diferents organitzacions. Una dels últims noms d’aquesta llarga llista és Oleg Orlov, dirigent de Memorial, organització de defensa dels drets humans i de recuperació de la memòria històrica liquidada judicialment per les autoritats russes el 2021 i condecorada amb el premi Nobel de la pau el 2022.

El 27 de febrer, Orlov va ser condemnat a dos anys i mig de presó per haver desacreditat les forces armades russes en un article contra la guerra a Ucraïna. Aquesta setmana l’han traslladat al centre penitenciari Vodnik de Moscou i li han proposat que signés el consentiment per participar en “l’operació militar especial” (l’eufemisme oficial de la guerra a Ucraïna), una pràctica habitual en aquesta presó i a la qual no ha accedit.

Aleksandr Txerkàssov, un altre dels dirigents de l’ONG Memorial, en una conversa amb l'ARA des de l'exili a París, alerta que a la Rússia actual “s’estan reproduint les estructures de repressió soviètiques, amb assassinats polítics inclosos, per transformar la societat”.

Tot i que liquidada jurídicament i amb un context molt difícil, Memorial continua treballant per documentar tot el que passa a Rússia i buscar els mecanismes internacionals per denunciar-ho, donar suport als refugiats ucraïnesos i també als presos polítics a Rússia: només d’aquesta organització ja n’hi ha cinc.

Memorial s’ha dedicat molt a estudiar la repressió estalinista i, per a Txerkàssov, “és fonamental conèixer bé la història, però no només del període soviètic, sinó també del segle XIX i l’emigració russa a Europa, per entendre bé què passa i poder desconstruir el mecanisme de repressió actual”. Aquest activista considera que “Ucraïna ha de guanyar la guerra i Europa l’ha d’ajudar perquè el futur de la democràcia i de la llibertat europees es juguen al riu Dnièper”.

L’oposició armada

La dissidència russa escampada per Europa i els Estats Units organitza plataformes de debat com el Fòrum d’una Rússia Lliure, que dues vegades l’any reuneix a Vílnius veus alternatives a la política del Kremlin. Aquesta iniciativa va ser creada el 2016 per Garri Kaspàrov, opositor i excampió mundial d’escacs que recentment ha estat inclòs a la llista d’extremistes a Rússia perquè va expressar suport als batallons de voluntaris russos que lluiten al bàndol ucraïnès.

Hi ha gent que creu que el règim actual rus només pot ser derrotat amb les armes i ajudant Ucraïna, com el Consell Civil, una organització política que coordina els russos que volen formar part de l’oposició armada contra Putin. En una conversa en una xarxa social amb el seu coordinador, Denís Sokolov, des del seu exili a Varsòvia, explica a l'ARA que preparen combatents per al Batalló Siberià, una de les unitats de voluntaris russos que s’integren a la Legió Internacional de l’exèrcit ucraïnès i que han protagonitzat algunes incursions en territori rus aquesta setmana.

Sokolov explica que volen dur a terme “accions de sabotatge contra la infraestructura militar russa” i “documentar tots els crims comesos per les autoritats russes i tots els seus còmplices per poder-los aturar i jutjar”. Segons aquest expert, que a Rússia és molt conegut per les seves investigacions sobre el Caucas, cal derrotar “tota una organització terrorista que ha usurpat el poder a Rússia, que comet crims de guerra i que ja s’havia significat amb accions criminals que han quedat impunes al Caucas, a Síria i al Donbàs”. A més, Sokolov creu que “la guerra s’anirà ampliant” i que “Putin i el seu entorn no la poden aturar perquè perdrien el poder i, a més, tota la política i tota l’economia ara estan enfocades a la guerra”.

El Consell Civil treballa amb donatius de particulars i té tot un projecte polític per reformar Rússia, descentralitzar el poder i crear les condicions perquè a les regions i repúbliques hi pugui haver institucions democràtiques que garanteixin la seguretat, el respecte pels drets humans i les llibertats i el dret a l’autodeterminació dels pobles.