Per què els pagesos han revolucionat la política dels Països Baixos?

Brussel·lesEls Països Baixos tenen 17 milions i mig d'habitants i 112 milions de caps de bestiar. És un estat extremadament agrícola i ramader i, tot i ser petit, és el segon país del món que més productes agroalimentaris exporta, només per darrere dels Estats Units. Aquestes explotacions tan intensives, però, són molt contaminants i fa temps que la discussió sobre com posar-hi remei domina i divideix la política neerlandesa. I, en aquest debat, hi ha irromput amb força una nova veu propagesia i antiecologista que pot fer trontollar l'estabilitat del govern dels Països Baixos: la líder el partit Moviment Camperol-Ciutadà (BBB, en les seves sigles en neerlandès), Caroline van der Plas.

Es presenta com una persona "normal i corrent" que es mou bé entre les multituds i és propera amb la gent. Alguns analistes polítics la qualifiquen de populista. No vesteix de vint-i-un botó, com la gran majoria dels seus rivals, i es vol allunyar de qualsevol mena d'intel·lectualisme i evitar que la identifiquin com a classe política. Sempre diu que parla de manera clara i directa, perquè tothom l'entengui, i sovint deixa anar arengues grandiloqüents. "Els pagesos són els que ens alimenten. Necessiten menys normes i més reconeixement", insisteix a dir Van der Plas.

A les últimes eleccions regionals del 15 de març passat va ser la formació més votada, amb un 19% del total dels vots, per davant del partit del primer ministre del país, Mark Rutte, que es va quedar en l'11%. D'aquests comicis, en depèn la comissió del Senat i, per tant, l'aprovació final de les lleis. Així, si és capaç d'arribar a pactes amb altres formacions de l'oposició, podria entrebancar algunes de les accions que vol tirar endavant el govern neerlandès, sobretot la polèmica iniciativa legislativa que pretén reduir les emissions de nitrogen al camp en un 70% amb, entre altres mesures, el tancament forçós de granges i la reducció de la quantitat de bestiar.

Van der Plas és molt crítica amb les elits, sobretot amb el govern estatal i la Unió Europea, que també està llançant un conjunt d'iniciatives per assolir l'objectiu d'emetre un 55% menys d'emissions contaminants el 2030 a tot el bloc comunitari. Ara bé, tot i ser conservadora, no s'escora a l'extrema dreta i es mostra oberta a pactar amb gairebé tothom. També, a banda de les zones més rurals, ha aconseguit penetrar i treure molt bons resultats en algunes ciutats atiant el descontentament cap a l'executiu neerlandès actual.

Una "grangera sense granja" ni límits

Tot i que se sent molt propera a la pagesia, la líder del BBB mai ha treballat la terra i, abans de crear la formació que dirigeix, el 2019, ja era a la política. Va ser membre del partit tradicional democratacristià neerlandès i regidora a la ciutat de Deventer. Ha fet de periodista en diverses revistes especialitzades en la vida rural, i és una tertuliana coneguda i vehement que ha col·laborat en diferents mitjans i que es va convertir en una de les veus principals de les protestes de pagesos que van paralitzar els Països Baixos l'estiu passat.

El sistema electoral dels Països Baixos facilita la creació de nous partits, i facilita que creixin de pressa i treguin grans percentatges de vot, com és el cas del BBB o el del partit d'extrema dreta liderat per Geert Wilders en les anteriors. La política neerlandesa, però, és molt dinàmica i és molt complicat repetir aquests resultats, sobretot als comicis generals. En tot cas, Van der Plas, la "grangera sense granja" —tal com es defineix ella—, ja ha arrasat en unes eleccions i té una alta representació al Senat, i caldrà veure si aconsegueix mantenir-se com a primera força i evitar, definitivament, que s'apliquin les mesures ecologistes que han aixecat tanta polseguera als Països Baixos.