El primer país musulmà que prohibeix el hijab (i multa les dones que el porten)

Khujand (Tadjikistan)Al basar de Khujand, la segona ciutat més gran del Tadjikistan, s’hi passejaven fins al maig de l’any passat dones amb hijab i abaia, d’altres amb roba europea i els cabells descoberts, i d’altres amb mocadors lligats al clatell i túniques de colors. Ara, però, una d’aquestes vestimentes ha sigut prohibida. En un país amb més d’un 90% de població musulmana, es podria pensar que l’estat ha prohibit dur els cabells descoberts. Però no. Al Tadjikistan, que constitucionalment és secular, la dona multada és la que duu hijab.

L'any passat el president Emomalí Rahmon va signar un conjunt de lleis que segons el preàmbul pretenia “protegir els veritables valors de la cultura nacional, prevenir la superstició i el fanatisme i augmentar l’espiritualitat i els estàndards de vida”. Les noves normes dicten el pressupost, els convidats i l'horari per a celebracions nacionals, cerimònies familiars i pelegrinatges a la Meca. També prohibeixen la importació, venda i ús de “roba estrangera”, amb multes d’entre 8.000 i 54.000 somonis (entre 700 i 4.700 euros), en un país on el salari mitjà és de 2.700 somonis (aproximadament 240 euros).

La llei no especifica peces de roba concretes, però a la pràctica ha implicat la prohibició del hijab i l’abaia. Khursand Khurramov, politòleg i periodista tadjik, explica que les autoritats ho justifiquen amb l'argument de “preservar la puresa cultural” i han classificat el hijab com “una peça àrab que no forma part de la cultura tadjik” i que, per tant, s’ha d’eliminar. Seguint aquesta lògica, argumenta Khurramov, també s’haurien de prohibir els texans i les vambes, però només estan en el punt de mira els vels musulmans. “És evident que l’objectiu és la secularització de la societat”, afirma.

El Tadjikistan és un país molt conservador, analitza Fran Olmos, investigador al Foreign Policy Centre, però “l’islam no és tan central a la societat com al Pròxim Orient”. Això es deu a l’herència de la Unió Soviètica, que va secularitzar les societats de l’Àsia central. Al Tadjikistan hi ha un “equilibri entre l’islam i les tradicions pròpies”, que s’han influenciat després de segles de coexistència, descriu Olmos.

Contra la radicalització

Amb tot, el president Rahmon és el líder de la regió que més vegades ha fet el pelegrinatge a la Meca i qui més ha incorporat l’islam a la seva imatge política. Per tant, les noves lleis no són una lluita contra la religió. Segons Olmos, “el motiu real darrere aquesta mesura és la lluita contra l’islamisme radical i la seva expansió”.

El Tadjikistan comparteix una llarga frontera amb l’Afganistan en una regió poc poblada i amb escassa vigilància. El 2011 el líder exiliat de l’oposició islamista va crear el grup talibà Jamaat Ansarullah, format per tadjiks, que controla el nord afganès. El 2018 l'Estat Islàmic va reivindicar l’atemptat en què quatre turistes en bicicleta van ser assassinats. La proximitat del règim talibà a una regió on el govern no té ulls a cada xamfrà preocupa com a font de radicalització.

Tot i això, no hi ha proves que prohibir el hijab freni la radicalització. En canvi, limita la llibertat d’expressió personal i religiosa en un estat autoritari on l’educació religiosa està molt restringida, on es persegueixen branques de l’islam no sunnites i on tenen prohibida l’entrada d'infants i dones a les mesquites. La llei no només respon a la voluntat de control governamental, sinó que també limita encara més els drets de les dones en una societat profundament conservadora.

Munira Shahidi, presidenta de la fundació cultural Ziyodullo Shahidi, afirma que la prohibició “afecta de manera diferent cada dona”. Per a algunes, sobretot en ciutats “on el secularisme fa temps que marca la vida pública”, no és un canvi important. És el cas de la Narguiza, una noia de 27 anys de Duixanbé que no és religiosa, que diu que la llei no l’afecta "de cap manera”. La Sharafat, també de la capital, entén que “per a les dones que porten roba religiosa té un gran impacte en la seva vida” i que pot dificultar-los “mantenir la seva pràctica espiritual”.

Les zones rurals del país són molt més conservadores i religioses. L’Oksana, d’un poble prop de la capital, veu el canvi amb bons ulls perquè ha presenciat com la religió ha transformat la vida de noies progressistes que, segons ella, han sigut influenciades per la seva família per “deixar la universitat i tancar-se a casa”.

Sense opció de protestar

Shahidi explica que el hijab és una “expressió personal i íntima de la fe, més que un símbol polític”, com el percep el govern. Per a les dones la prohibició representa una “pèrdua silenciosa”, ja que no tenen cap altra opció que resignar-se i tapar-se els cabells amb mocadors tadjiks lligats al clatell, acceptats per les autoritats, sense opció a la protesta en un estat molt autoritari.

Segons Khurramov i Olmos, la normativa no s’ha aplicat sistemàticament. “Hi ha casos en què dones amb hijab no han pogut entrar en edificis públics –diu Khurramov–, però fins i tot el Comitè d’Afers de les Dones ha admès que els seus intents de restringir la vestimenta religiosa femenina han fracassat”. Malgrat això, hi ha informes de dones a qui s'ha portat a la comissaria i se'ls ha obligat a entregar el vel, i d'altres a qui s'ha expulsadt d’autobusos o d’hospitals. Tot i la seva aplicació irregular i un impacte a llarg termini incert, la nova legislació és un atac a les ja coartades llibertats i drets de les dones tadjiks en una societat marcada per les restriccions polítiques i socials.

Detenen nou persones al Tadjikistan vinculades amb l'atemptat a Moscou