El país de la polarització 'in crescendo'

L’elecció presidencial d’aquest any s’ha convertit en un nou capítol de polarització política als Estats Units, un fenomen que s’ha intensificat les últimes dècades. La victòria de qualsevol dels dos candidats –ja sigui Kamala Harris o Donald Trump– no resoldrà, en un futur pròxim, les profundes divisions entre republicans i demòcrates, entre grups racials i ètnics, ni entre l'Amèrica rural i la urbana. Les seves diferències van més enllà de simples desacords polítics o ideològics que es podrien solucionar amb diàleg; reflecteixen una profunda animadversió entre els membres de cada grup, que són percebuts no només com a adversaris legítims, sinó sovint com a enemics. Aquesta polarització emocional, coneguda també com a polarització afectiva, debilita la confiança, redueix la tolerància, posa en perill la cohesió social i dificulta els compromisos.

Amb la sorprenent arribada de Trump a la Casa Blanca el 2016 es van aprofundir divisions socials i culturals ja existents a la societat nord-americana. Als anys seixanta els votants blancs dels estats del sud van migrar del Partit Demòcrata al Partit Republicà, un procés iniciat amb la defensa dels drets civils per part dels presidents demòcrates John Kennedy i Lyndon Johnson. Aquesta transició va ser seguida per un canvi significatiu entre els votants evangèlics blancs durant la presidència de Ronald Reagan, que es van començar a identificar amb les polítiques del Partit Republicà, especialment a causa de la seva oposició a Roe vs. Wade, el cas que reconeixia el dret a l'avortament. Tots aquests canvis van contribuir a incrementar la polarització partidària, amb els ciutadans agrupant-se en partits polítics cada cop més homogenis, marcats per valors i ideologies compartits.

La presidència de Barack Obama també va jugar un paper crucial en aquesta evolució. Malgrat les expectatives de superar les divisions racials, l'elecció d'Obama va fer ressorgir el ressentiment racial i la ideologia etnonacionalista, i va provocar reaccions negatives entre els votants blancs conservadors. Aquest clima va inspirar contramobilitzacions, com el moviment del Tea Party, que va expressar frustració amb les polítiques que beneficiaven les minories i els immigrants.

Falta d'oportunitats i identitat cultural

Trump va capitalitzar aquestes divisions quan es va llançar a la cursa presidencial el 2015. A través de la seva retòrica divisiva i antiestablishment, es va presentar com un defensor dels nord-americans “veritables”, oposat als immigrants, les minories i les elits liberals. Aquesta estratègia va ressonar especialment en els que se sentien frustrats per les desigualtats econòmiques, alimentades per la globalització i la manca d'oportunitats, així com per la percepció d'una amenaça a la seva identitat cultural.

Si bé els dos partits contribueixen a la polarització, el desplaçament dels republicans cap a la dreta ha estat més ràpid i intens. Aquesta tendència ha desdibuixat les línies tradicionals del debat polític, i ha creat un clima d’hostilitat amb els que pensen de manera diferent. Tant la polarització asimètrica com l’emocional fan que els compromisos siguin cada vegada més difícils i poden tenir conseqüències perilloses per a la societat, incloent-hi l'augment de la violència política i el debilitament de les institucions democràtiques.

Per acabar, però no per això menys important, els mitjans de comunicació, especialment les xarxes socials, han exacerbat aquesta polarització. A través d’algoritmes que afavoreixen continguts que generen més reaccions i emocions fortes, promouen les perspectives extremes i amplifiquen els discursos incendiaris. Això ha creat "cambres d'eco" que radicalitzen les idees i dificulten la comprensió mútua.

Així, la polarització no és només un problema polític, sinó que també afecta profundament l’estructura social dels Estats Units. La fragmentació de l'electorat i la desconfiança amb les institucions dificulten la governabilitat i redueixen la influència del país en l'àmbit internacional. Per afrontar els reptes futurs, els estatunidencs hauran de buscar formes de promoure el diàleg entre les seves diverses comunitats i esperar que el pròxim lideratge polític reconegui aquestes divisions i treballi per a la reconciliació.