Els països del sud d'Europa veuen "comprensible" l'atac dels EUA a Síria

BarcelonaMariano Rajoy ha expressat aquest dilluns a la tarda el suport unànime dels set líders del sud d'Europa a l'atac dels Estats Units a Síria. El president espanyol, després de reunir-se amb els seus homòlegs en el marc de la Cimera de Països del Sud d'Europa, ha assegurat que Espanya, Portugal, França, Itàlia, Grècia, Malta i Xipre consideren "comprensible"l'acció militar que va emprendre el president dels EUA, Donald Trump, la matinada del passat divendres contra el règim de Baixar al-Assad.

Tots els líders han condemnat l'ús d'armes químiques i han avalat l'atac nord-americà perquè tenia com a objectiu impedir i suprimir l'ús d'aquest tipus d'armament, prohibit en els tractats internacionals. Rajoy ha defensat la necessitat de cooperar per aconseguir la derrota definitiva de l'Estat Islàmic i el seu homòleg francès, François Hollande, ha manifestat que "calia una resposta internacional a l'atac químic de Síria i que va arribar dels EUA". A més, el president francès ha sostingut "el deure dereforçar la defensa i la seguretat dels ciutadans i de protegir les fronteres".

El Brexit, l'eix central

Tot i que els atemptats terroristes recents, el d'Estocolm i els dos contra esglésies a Egipte, han ocupat bona part de la reunió, la trobada dels set líders mediterranis, que ha consistit en un dinar informal al Palau del Pardo, a Madrid, amb Mariano Rajoy com a amfitrió, tenia com a objectiu principal analitzar les conseqüències del Brexit i unificar postures de cara a les futures negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea. D'aquí, ha sortit una declaració conjunta dels set caps d'Estat o de govern per ratificar les línies de treball que el Consell Europeu va fixar el 29 de març passat.

El president espanyol ha reiterat la necessitat de mantenir la unitat dels 27 estats membres i de preservar els interessos de la UE en les reunions bilaterals per arribar a un acord. El primer ministre de Malta, Joseph Muscat, ha destacat que cal aprofitar l'oportunitat de la nova relació entre el Regne Unit i la Unió Europea i ha defensat que el grup de països del sud d'Europa és el més preparat per refermar el projecte europeu perquè es tracta del "més proeuropeu". El seu principal interès, ha prosseguit, és que "els ciutadans no es converteixin en moneda de canvi en les negociacions del Brexit", sinó que cal protegir-los.

Els ciutadans europeus que viuen al Regne Unit és la principal preocupació dels set països mediterranis. Per això, han manifestat que treballaran conjuntament per "preservar els drets de les persones" i per garantir la millor relació possible entre el país que lidera Theresa May i la comunitat europea. El primer ministre portuguès, Antonio Costa, ha cridat a una relació el més fluïda possible amb el Regne Unit, que ha de ser "el nostre amic i soci més proper".

Deixar enrere la crisi econòmica

També hi ha hagut espai per a l'economia. El Primer Ministre grec, Alexis Tsipras, s'ha mostrat dur amb els seus companys europeus i ha dit que "els dèficits exagerats del sud són fruit dels superàvits exagerats del nord i que cal solucionar aquesta exageració". Per això, ha recordat que "les normes estan per complir-les", però que han de fer-ho tots, i ha demanat dotar el projecte europeu "d'una dimensió social" que constitueixi "l'eix del projecte d'integració".

El seu homòleg italià, Paolo Gentiloni, ha manifestat la necessitat que "la UE procedeixi a reconciliar l'èxit macroeconòmic", ja que molts ciutadans encara sofreixen les seqüeles de la crisi econòmica. El primer ministre italià també ha demanat un creixement sostingut, però ha subratllat que cal treballar per "un pacte d'estabilitat que pugui reconciliar la ciutadania europea".

L'acord de Turquia, en peu

La declaració dels països del sud de la UE ha subratllat la necessitat de seguir aplicant de forma "permanent, plena, sostinguda i no discriminatòria"l'acord migratori de la UE amb Turquia del març del 2016. Gentiloni és dels pocs líders que s'hi ha referit directament. L'italià ha dit que els fluxos migratoris són una realitat compartida pels set països del sud d'Europa i ha cridat a la col·laboració de tota la regió mediterrània amb l'objectiu d'intentar "pal·liar el drama de la gran onada migratòria".

El cas de Xipre

Mariano Rajoy ja s'havia reunit amb el president de Xipre, Nicos Anastasiades, abans de la trobada col·lectiva, i ha mostrat, en la compareixença posterior, el seu suport a la reunificació del país, en consonància amb les línies d'actuació de les Nacions Unides. El líder xipriota ha agraït el suport "sensible i important" rebut de la resta de líders per aconseguir una solució "sostenible". Anastasiades ha afegit que treballarà durament a favor del diàleg per aconseguiruna unió pacífica que "alliberi l'illa d'un exèrcit d'ocupació", en referència a les tropes turques que hi ha presents al nord del país des del 1974.

Consolidació del "fòrum informal"

Aquesta és la primera reunió dels set països del sud d'Europa després d'haver-se activat el Brexit el passat 28 de març. Tots ells, però, ja s'havien reunit en dues altres ocasions. La darrera va ser el 28 de gener, a Lisboa, on els mateixos set líders van parlar sobre tres eixos fonamentals: el creixement econòmic, la seguretat interna i externa de la UE i les migracions.

La primera reunió s'havia celebrat el 9 de setembre del 2016 a Atenes i Rajoy no hi havia assistit perquè aleshores era president en funcions. Aquell va ser el tret de sortida d'un fòrum informal on es pretenen "acostar les postures" d'uns socis comunitaris amb una mateixa situació geopolítica i que comparteixen interessos i problemes, segons ha confirmat el president Gentiloni avui dilluns.

El president francès, per la seva banda, ha aprofitat la reunió col·lectiva per acomiadar-se dels seus veïns abans d'abandonar la cadira de la presidència el proper 23 d'abril, quan la població de França està citada a les urnes per elegir el nou president de la República.