“La paraula serà la nostra única arma a partir d’ara”

Colinas (Colòmbia)“A Colòmbia la pau l’haurem d’imposar, ningú ens la regalarà. La gent ha de sortir al carrer a defensar-la”, diu Ivan Alí, comandant membre de l’estat major central de les FARC que participa aquests dies en el congrés constituent del nou partit polític. Ivan Alí és el seu nom de guerra i confessa que el va escollir perquè aglutina les dues coses que menys agraden als gringos : els russos i els àrabs. A ell, com a molts altres, li costa identificar-se amb el seu nom de civil després de 23 anys a la guerrilla. Reconeix també que la desmobilització els està engreixant a tots, mentre es toca la panxa i riu: “Coses de la vida civil”, lamenta.

Les FARC fan avui un dels passos més importants per tornar-se a incorporar a la societat, amb el llançament del seu partit polític que mantindrà les sigles que durant 53 anys significaven Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia. Al Parlament, les FARC passaran a dir-ser Força Alternativa Revolucionària del Comú. Un acte a la plaça Simón Bolívar de Bogotà, que es preveu multitudinari, donarà el tret de sortida a la lluita política de la guerrilla més antiga del continent. “La paraula serà ara la nostra única arma. Ara comença la batalla de les idees”, afirma Alí, i afegeix: “Diuen que ens mataran, correm aquest risc. És el nostre compromís amb el poble i estem disposats a donar la vida per aquest procés de pau”. No és només una suposició. En només 126 dies, del 14 d’abril al 17 d’agost, s’han produït 23 assassinats contra les FARC: 12 són excombatents i 11 són familiars, segons un informe de drets humans elaborat per Indepaz (Institut d’Estudis per al Desenvolupament de la Pau) i el moviment polític i social Marcha Patriótica. La majoria d’aquestes morts s’atribueixen presumptament a grups paramilitars. També denuncien dos atemptats, 31 detencions il·legals i que queden encara 1.597 membres de les FARC a les presons.

La pau, en construcció

El pas de la vida militar a la vida civil va més enllà de la política i se centra sobretot en les anomenades Zonas Veredales Transitorias de Normalización (ZVTN), 26 campaments habilitats pel govern en unes quantes regions del país on s’han replegat els aproximadament 7.000 membres de la guerrilla per fer l’entrega d’armes i començar la seva vida com a ciutadans. Aquestes zones havien d’estar construïdes quan arribessin els guerrillers però la veritat és que, de la vintena llarga, el govern només en va entregar dues d’acabades. La majoria es troben encara al 50% de la seva construcció, que estan acabant els mateixos combatents, i algunes tenen problemes de proveïment d’aigua, aliments i electricitat.

Una de les més avançades és la ZVTN Jaime Pardo Leal a Colinas, al departament del Guaviare. Per arribar-hi cal travessar durant dues hores i mitja la selva per un camí de cavalls. El comandant Ivan Alí n’és el responsable i ha dissenyat el poble on viuen 560 homes i dones. “Tot ha sigut una lluita: aconseguir un espai digne per a cada família, intimitat i serveis bàsics. Fa dos dies que no tenim aigua i hem hagut d’inventar un sistema per depurar-la nosaltres mateixos perquè al principi la que arribava estava contaminada i estàvem tots malalts”, diu. Alí és enginyer, fill d’una família d’industrials que l’ha intentat convèncer durant anys perquè abandonés la selva. “El nostre projecte és crear les condicions per poder construir les nostres vides i el nostre futur. És un poble amic de la natura, farem el que sempre hem fet, protegir el medi”, diu orgullós Alí. De moment, ja tenen en marxa un sistema de compostatge que serveix d’adob per a l’hivernacle on conreen tota mena d’hortalisses, han iniciat un projecte de reforestació i reintroducció d’abelles i insectes i han instal·lat una estació meteorològica que proveirà de dades les universitats per estudiar el canvi climàtic.

De combatents a pares

A la Zona Veredal de Colinas hi viuen 20 nadons i n’hi ha d’altres en camí. Formar una família està sent per a molts excombatents el pas més ferm cap a la vida civil. La Janira i el Ronald, que van entrar a la guerrilla amb 17 i 14 anys, respectivament, són pares des de fa un mes del Ronald Estiven. “Sense pau no hi hauria nadó”, diu el pare. “Per a nosaltres és un canvi de vida total. Tenir un llit i un matalàs era inimaginable quan dormíem sobre les fulles i un tros de plàstic”, explica la mare. “No imaginem per al nostre fill un futur de mort i guerra com va ser el nostre, volem que creixi en pau i que pugui tenir una vida diferent”, afegeix. I recorda: “Abans les nostres companyes, si tenien fills, els havien de deixar a càrrec de familiars i canviar-los el nom per protegir-los. Moltes estan tenint molts problemes per retrobar-los”. Al llarg de 53 anys de conflicte, les FARC no han permès tenir fills als combatents: les úniques opcions eren avortar, deixar-lo a un familiar o abandonar la guerrilla.

Tot i les dificultats, Colinas sembla un petit oasi enmig de la selva. Fora d’aquí experts en drets humans com Camilo González Posso, membre del Consell de Garanties i Seguretat dels acords de pau, adverteixen que “la de Colòmbia és una pau violenta”. “La gran preocupació ara és com acabem de frenar la màquina de la guerra”, assegura. I fonts de les Nacions Unides reconeixen que la implementació dels acords entra ara en la fase més delicada. La pau requereix una reforma estructural del país per reduir les desigualtats, que es preveu lenta i feixuga.

Qui és qui al llarg conflicte colombià?

L’estat

Colòmbia és una república presidencialista liderada per Juan Manuel Santos. Des de la independència, el 1819, ha viscut un gran nombre de guerres civils que els anys 1960 van derivar en un conflicte intern que l’ha enfrontat amb diverses guerrilles.

Les FARC

Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia són una guerrilla fundada per camperols el 1964. Els seus principals líders van ser Manuel Marulanda i Jacobo Arenas. S’autodefineixen com una organització revolucionària politicomilitar marxista leninista. Tenien presència a tot el territori. Durant 53 anys han mantingut una guerra amb l’estat colombià. El 15 d’agost van lliurar definitivament les armes.

Els paramilitars

Aquests grups armats d’extrema dreta actuen fora de la llei per ajudar l’exèrcit en la lluita contra les guerrilles. S’han demostrat vincles amb militars, polítics i empresaris. Dimarts el Parlament va aprovar la prohibició constitucional del paramilitarisme en un gest històric.

Les víctimes

Les cinc dècades de conflicte armat han deixat, fins al moment, 7,9 milions de víctimes a Colòmbia. Aproximadament 6,7 milions de persones han patit desplaçaments forçats i es calcula que hi ha més de 60.500 desapareguts i 220.000 assassinats.