París acull una macrocimera sobre IA amb milers d'experts i líders de 80 països

ParísEuropa s'ha quedat enrere en la lluita ferotge entre els Estats Units i la Xina pel domini de la intel·ligència artificial (IA). El president francès, Emmanuel Macron, no es vol conformar i aspira a impulsar un "despertar europeu" perquè França i la resta de països del continent no siguin actors secundaris en la gran revolució tecnològica del segle XXI. "Hem d'estar a la carrera de la IA", ha afirmat Macron aquest diumenge a la nit en una entrevista a France 2. París acull aquest dilluns i dimarts una cimera internacional que reunirà un miler d'experts, dirigents de grans empreses tecnològiques i líders mundials. Hi seran representats 80 països.

Durant els dos dies que dura l'esdeveniment, els ponents i els caps d'estat i de govern debatran sobre els grans reptes de la IA, com la seva regulació, les implicacions ètiques, la protecció de dades o l'impacte en l'ocupació. És especialment rellevant el debat sobre si cal una regulació internacional de la IA. Europa considera que caldrien unes normes mínimes comunes, però la Xina i els Estats Units no comparteixen aquest punt de vista.

Hores abans de l'inici de la cimera, el president de França ha fet una crida a una "regulació mundial" de la IA. "S'ha de fer amb partenariats entre els actors públics i privats, i que emergeixin els bons comportaments", ha assegurat a France 2. Segons fonts de l'Elisi, França vol que la cimera serveixi per avançar en aquesta regulació i imposar una visió europea de la IA, "més ètica i més accessible", també als països del sud.

La cimera de París coincideix amb l'entrada en vigor, el 2 de febrer, de la AI act, la primera reglamentació europea de la intel·ligència artificial, que n'intenta limitar els riscos i els abusos en territori europeu. Mentre la Unió Europea fa un pas endavant en l'ètica i en l'aposta per un ús responsable de la IA, els Estats Units han fet un pas enrere amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. Una de les primeres coses que ha fet el president dels EUA ha estat anul·lar les regulacions que Joe Biden havia implementat el 2023.

Trump, absent

Trump serà un dels grans absents de la cimera de París. Si no hi ha sorpreses, tampoc hi serà el seu soci i propietari de X, SpaceX i conseller delegat de Tesla Elon Musk. Macron els havia convidat tots dos. Tot i això, els Estats Units estaran representats pel seu vicepresident, J.D. Vance. Tampoc s'espera la presència d'actors tecnològics mundials destacats com el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, o el director executiu d'Amazon, Jeff Bezos.

La cimera de París, copresidida per l'Índia, es dedicarà dilluns als experts tecnològics, mentre que dimarts se centrarà en la reunió de caps d'estat i de govern. Hi participarà el director general de Google, Sundar Pichai, i el propietari d'OpenAI (l'empresa mare de ChatGPT), Sam Altman. A la cimera política hi haurà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el canceller alemany, Olaf Scholz; i el primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, entre altres. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no hi assistirà.

La Xina hi serà present

Qui també ha confirmat la seva presència és el vicepresident de la Xina, Zhang Guoqing. El gegant asiàtic ha revolucionat la indústria tecnològica amb la irrupció recent de DeepSeek, la start-up de IA de baix cost xinesa, que ha posat en dubte el model nord-americà basat en inversions milionàries. "La tecnologia mai ha estat tan política com ara; per això aquesta cimera arriba en un moment important", afirmava la setmana passada la ministra francesa de IA, Clara Chappaz.

Amb tot, no s'esperen resultats tangibles ni decisius de la cimera. "Malauradament, no es decidirà una governança internacional per a la IA. Els impactes de la cimera seran reduïts", assegura la directora del think tank France Positive, Julie Martinez, ponent a la trobada. "En canvi, els debats seran importants perquè es parli de la intel·ligència artificial. Un dels problemes que tenim a Europa és que els ciutadans senten una certa indiferència en relació amb els usos quotidians de la IA, com buscar una recepta de cuina, mentre que en altres països com els EUA la gent ja hi està acostumada", apunta Martinez.

Bases de dades accessibles

França espera que de la trobada de París en surti almenys l'acord per a crear una fundació d'interès general que serveixi per constituir una base de dades accessible als investigadors de forma gratuïta i a les start-up a un preu reduït. Macron vol aconseguir 2.500 milions d'euros en cinc anys per finançar la fundació. El govern francès ja va anunciar la setmana passada que el país acollirà aviat un centre de dades dedicat a la IA finançat pels Emirats Àrabs Units. El país àrab i un fons d'inversió invertiran entre 30.000 i 50.000 milions d'euros en aquest centre.

El president de la República també anunciat aquest diumenge que França invertirà en la IA 109.000 milions d'euros "en els propers anys", sobretot de capital privat. "Volem anar molt més ràpid i apostar més en la IA. Som la cinquena potència mundial en aquest àmbit. Estem darrere dels Estats Units i la Xina", ha afirmat Emmanuel Macron a France 2.

En paral·lel a la reunió internacional, dilluns a la tarda se celebrarà una "contracimera" en un teatre parisenc impulsada pel filòsof Eric Sadin i el periodista Éric Barbier. L'acte comptarà amb diferents taules rodones i servirà per cridar l'atenció sobre els perills de la intel·ligència artificial. A la cimera organitzada per Macron "no es tindrà en compte l'essencial: l'abast de les conseqüències socials, culturals i civilitzadores provocades pel desenvolupament exponencial de la intel·ligència artificial", denuncien els impulsors de la contracimera.